Violència de gènere a internet: tipus, mites i continguts per prevenir-la
Temàtica: Dret i Ciència Política
L'any passat, a Espanya 855 dones van ser víctimes de delictes sexuals a internet. El 86 % eren noies menors d'edat.
Dòxing, sextorsió, pornodifusió per revenja… la ciberviolència de gènere té múltiples formes i les víctimes no sempre en reconeixen la "naturalesa abusiva".
El 25 de novembre es va declarar Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones amb l'objectiu de visibilitzar tots els actes infligits a les dones només pel fet de ser-ho (violència física, psicològica, sexual, etc.). Amb el suport de la professora Irene Montiel aprofundim en el concepte de ciberviolència de gènere i, més en concret, en una de les seves principals manifestacions, la ciberdelinqüència sexual.
Diversos estudis constaten que les dones es troben entre els grups de població més vulnerables davant la ciberviolència. Gairebé dues de cada deu dones espanyoles víctimes d'assetjament sexual afirmen haver rebut insinuacions "inadequades, humiliants, intimidatòries o ofensives" a les xarxes socials, com Facebook, Instagram o Twitter. Així mateix, un 16 % de les entrevistades s'han sentit "ofeses, humiliades o intimidades" a causa de correus electrònics, missatges de WhatsApp o missatges de text.
La ciberviolència de gènere es manifesta de maneres molt diferents, des de l'enviament d'amenaces o insults a la xarxa, passant per la publicació de comentaris masclistes i misògins, fins a la difusió d'imatges compromeses d'una persona sense el seu consentiment.
La violència de gènere en l'entorn virtual
"La incorporeïtat de les relacions, la velocitat, l'absència de límits, la transnacionalitat, l'asincronia i la sensació d'anonimat" són algunes de les característiques que fan d'internet l'entorn propici per la conducta delictiva dels ciberagressors i la captació de les seves víctimes, explica Irene Montiel Juan, experta en ciberdelinqüència sexual i professora del grau en Criminologia i del màster universitari de Ciberdelinqüència de la Universitat Oberta Catalunya de la UOC.
"Ara són víctimes potencials totes les persones que ingressen informació sensible al ciberespai", afegeix l'experta.
Al mateix temps, en l'entorn digital, la víctima ha d'afrontar l'absència de llocs segurs, ja que "la persona pot ser atacada o humiliada 24 hores i els set dies de la setmana des de qualsevol lloc", així com la indefensió derivada de "la pèrdua de control", per exemple, per la difusió d'unes imatges íntimes. A aquests obstacles, Montiel n'hi afegeix un altre: la culpabilització que solen experimentar les víctimes per part del seu entorn social i els professionals que han d'atendre-les.
Un altre factor important per la víctima és que l'entorn digital "dificulta, moltes vegades, la presa de consciència sobre la naturalesa abusiva de les interaccions", assenyala Montiel.
Els internautes poden tenir dificultats per "reconèixer la seva experiència com un abús i les persones afectades com a víctimes".
Informe de l'Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere que investiga la ciberviolència contra les nenes i dones. S'hi poden consultar dades sobre ciberviolència recollides el 2017, així com una explicació sobre els tipus de violència de gènere a la xarxa i el marc legislatiu que limita aquest tipus de crims.
Una de cada deu dones ha patit algun tipus de ciberviolència des dels quinze anys. És un dels resultats de la gran enquesta europea sobre violència de gènere del 2014, en la qual van participar 42.000 dones de diferents països de la Unió Europea.
Gràfic amb dades del 2017 del grup Ipsos i Amnistia Internacional en què es mostren les accions més habituals que prenen les dones a tot el món després de patir un abús o assetjament en línia. El 57 % de les entrevistades van bloquejar el compte que les molestava a les xarxes socials i només el 8 % va denunciar l'assetjament en línia a la policia.
Vuitè informe del Ministeri de l'Interior d'Espanya que recull dades de ciberdelinqüència de tots els cossos i forces policials del territori nacional. Segons les dades, el 2020, any marcat per la COVID-19, els ciberdelictes van augmentar un 31,9 % respecte a l'any anterior.
Aquest article estudia la relació entre el sèxting, la pràctica de compartir contingut eròtic a internet i els comportaments delictius que se'n poden derivar. També analitza els efectes psicopatològics en les víctimes, com l'ansietat i la depressió.
El cibercrim sexual
La professora Irene Montiel classifica les formes de cibercrim sexual en tres grans categories en funció de la seva motivació: l'explotació de l'abús, quan al darrere s'hi amaga una motivació econòmica; les sol·licituds sexuals inadequades, amb l'objectiu d'involucrar la víctima —adulta o menor— en activitats sexuals o bé d'intimidar-la o coaccionar-la, i l'abús sexual basat en imatges de contingut íntim o sexual, que pot tenir motivacions diverses.
A Espanya, durant el 2020, 855 dones van ser víctimes de delictes sexuals a internet i, d'aquestes, el 86 % van ser noies menors d'edat. Pel que fa al perfil d'agressor, en el 95 % dels casos els responsables d'aquest tipus de crims van ser homes i, dels 734 casos registrats, setanta els van cometre nois menors d'edat.
"Molts cops les persones involucrades en aquestes situacions, especialment les més joves, no saben que poden estar cometent un delicte (en difondre per exemple una imatge íntima d'un tercer) o essent víctimes d'un crim (com quan són pressionades a enviar una imatge íntima)", alerta Montiel. "El que encara és més greu és que no saben que poden demanar ajuda i que tenen dret a rebre-la."
Segons l'experta, la mancança de dades dades actualitzades i desagregades sobre la cibercriminalitat sexual contribueix a invisibilitzar el fenomen, la qual cosa reforça el sentiment d'impunitat dels ciberagressors i la desprotecció i la indefensió de les cibervíctimes.
Manifestacions de la ciberviolència de gènere
L'entorn virtual ha obert pas a noves formes d'abús i assetjament. Aquesta situació ha donat origen a nous conceptes:
Els principals mites de la ciberdelinqüència sexual
Per Irene Montiel els mites i les falses creences sobre la victimització sexual a internet poden contribuir al fet que les persones adoptin conductes arriscades a la xarxa i a vegades no identifiquin que són víctimes d'un crim. Aquestes són algunes de les idees més esteses:
- Les víctimes de ciberdelinqüència sexual són només les que han rebut amenaces i coaccions en línia per quedar en persona amb algú i ser abusades o agredides sexualment.
- La victimització sexual en línia tan sols afecta dones.
- Els ciberabusadors de nens i nenes són homes adults, la majoria pedòfils o malalts mentals que col·leccionen imatges d'abús sexual infantil.
- Els ciberagressors sexuals de parella són sempre homes que agredeixen les seves parelles o exparelles dones.
- Les víctimes de ciberabús són nenes petites que són enganyades i manipulades pel seu abusador.
- Les conseqüències de la victimització sexual en línia, com que no implica contacte físic directe entre la víctima i l'agressor, són menys greus que les de l'abús o agressió sexual amb contacte físic.
Prevenció de la ciberviolència de gènere
La prevenció és una acció necessària i indispensable per poder aturar qualsevol forma de violència de gènere. T'oferim a continuació un conjunt d'eines i recursos que podeu trobar a la xarxa amb recomanacions per prevenir la ciberviolència de gènere.
Guia de ciberviolència per raons de gènere creada per la Federació de Dones Progressistes que facilita informació i recursos web d'interès per saber què diu la llei i com cal enfrontar aquesta situació.
Pàgina web que realitza investigacions sobre la relació entre les noves tecnologies i les dones per dur a terme projectes formatius i accions que fomentin la perspectiva de gènere dins del web 2.0.
Llista de recursos i recomanacions per mantenir-se segures als espais digitals i assegurar-te que no fas mal a altres persones amb les teves pràctiques digitals.
Pàgina web que fomenta la cultura web de la pau per mitjà de quinze consells i deu animacions que donen eines per un ús ètic de les xarxes socials i la millora de la convivència entre els usuaris.
Pla d'estudis orientat a la seguretat digital amb perspectiva de gènere perquè personal formador professional integri la protecció digital.
Security-in-a-box és un projecte col·laboratiu de seguretat i privacitat a la web que dona consells per protegir el teu telèfon intel·ligent i de com fer una navegació a internet segura i anònima.
Blog que propulsa polítiques d'igualtat per contrarestar comportaments sexistes que es produeixen a l'entorn digital, i posa a disposició dels usuaris recursos digitals per prevenir aquests comportaments.
Una guia pràctica basada en la difusió de material íntim sense consentiment.
Pàgina web del Ministeri d'Igualtat que conté informació sobre violència de gènere, així com sobre altres formes de violència contra la dona.
Pàgina web de l'Institut Català de les Dones on s'ofereixen serveis, recursos i recomanacions en relació amb la violència masclista.
Entrevista a Maria Rodó de Zárate, investigadora del grup Gènere i TIC de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.
Treballs finals sobre violència envers les dones
Et compartim una selecció dels treballs finals que hi ha a la col·lecció d'Estudis de Gènere a l'O2 Repositori UOC que aborden temes relacionats amb la violència de gènere.
De Marta Roda Milà.
Treball final de carrera que profunditza en l'autodefensa feminista com a pràctica de resistència per aconseguir la igualtat davant la violència masclista estructural, simbòlica i quotidiana.
De Cristina Garcia Querol.
Treball final de carrera que examina les pràctiques que els professionals del Servei d'Atenció a les Víctimes del Delicte realitzen als jutjats en una situació de violència de gènere.
De Patricia Escribano Tortajada.
Treball final de grau que investiga si un dels factors principals perquè hi hagi tantes dones que no denuncien situacions de violència de gènere és per la preocupació del futur dels seus fills.
De Patricia Martín Escribano.
Treball final de grau que estudia de forma quantitativa la violència tant exercida com rebuda d'adolescents d'entre catorze i disset anys de la població de Palafrugell (Girona).
El compromís de la UOC amb la igualtat es manifesta amb tolerància zero davant l'assetjament sexual o l'assetjament per raó de sexe, orientació sexual o identitat de gènere.
Referents
Mireia Castillón
Subgrup operatiu: Gestió de recursos de Dret i Ciència Política, formació professional (FP), referent de gènere Grup operatiu: Biblioteca per a l'Aprenentatge
