Violència de gènere a internet: tipus, mites i continguts per prevenir-la

Violencia de gènere a internet
Editat per: Sandra Pérez (foto: Karolina Grabowska - pexels.com)
25/11/21

L'any passat, a Espanya 855 dones van ser víctimes de delictes sexuals a internet. El 86 % eren noies menors d'edat.

Dòxing, sextorsió, pornodifusió per revenja… la ciberviolència de gènere té múltiples formes i les víctimes no sempre en reconeixen la "naturalesa abusiva".

El 25 de novembre es va declarar el amb l'objectiu de visibilitzar tots els actes infligits a les dones només pel fet de ser-ho (violència física, psicològica, sexual, etc.). Amb el suport de la professora Irene Montiel, en aquesta data assenyalada, aprofundim en el concepte de ciberviolència de gènere i, més en concret, en una de les seves principals manifestacions, la ciberdelinqüència sexual.

Diversos estudis constaten que les dones es troben entre els grups de població més vulnerables davant la ciberviolència. Gairebé dues de cada deu dones espanyoles víctimes d'assetjament sexual afirmen haver rebut insinuacions "inadequades, humiliants, intimidatòries o ofensives" a les xarxes socials, com Facebook, Instagram o Twitter. Així mateix, un 16 % de les entrevistades s'han sentit "ofeses, humiliades o intimidades" a causa de correus electrònics, missatges de WhatsApp o missatges de text.

La ciberviolència de gènere es manifesta de maneres molt diferents, des de l'enviament d'amenaces o insults a la xarxa, passant per la publicació de comentaris masclistes i misògins, fins a la difusió d'imatges compromeses d'una persona sense el seu consentiment.

La violència de gènere en l'entorn virtual

"La incorporeïtat de les relacions, la velocitat, l'absència de límits, la transnacionalitat, l'asincronia i la sensació d'anonimat" són algunes de les característiques que fan d'internet l'entorn propici per la conducta delictiva dels ciberagressors i la captació de les seves víctimes, explica Irene Montiel Juan, experta en ciberdelinqüència sexual i professora del grau en Criminologia i del màster universitari de Ciberdelinqüència de la Universitat Oberta Catalunya de la UOC.

"Ara són víctimes potencials totes les persones que ingressen informació sensible al ciberespai", afegeix l'experta.

Al mateix temps, en l'entorn digital, la víctima ha d'afrontar l'absència de llocs segurs, ja que "la persona pot ser atacada o humiliada 24 hores i els set dies de la setmana des de qualsevol lloc", així com la indefensió derivada de "la pèrdua de control", per exemple, per la difusió d'unes imatges íntimes. A aquests obstacles, Montiel n'hi afegeix un altre: la culpabilització que solen experimentar les víctimes per part del seu entorn social i els professionals que han d'atendre-les.

Un altre factor important per la víctima és que l'entorn digital "dificulta, moltes vegades, la presa de consciència sobre la naturalesa abusiva de les interaccions", assenyala Montiel.

Els internautes poden tenir dificultats per "reconèixer la seva experiència com un abús i les persones afectades com a víctimes".

 

El cibercrim sexual

La professora Irene Montiel classifica les formes de cibercrim sexual en tres grans categories en funció de la seva motivació: l'explotació de l'abús, quan al darrere s'hi amaga una motivació econòmica; les sol·licituds sexuals inadequades, amb l'objectiu d'involucrar la víctima —adulta o menor— en activitats sexuals o bé d'intimidar-la o coaccionar-la, i l'abús sexual basat en imatges de contingut íntim o sexual, que pot tenir motivacions diverses.

A Espanya, durant el 2020, 855 dones van ser víctimes de delictes sexuals a internet i, d'aquestes, el 86 % van ser noies menors d'edat. Pel que fa al perfil d'agressor, en el 95 % dels casos els responsables d'aquest tipus de crims van ser homes i, dels 734 casos registrats, setanta els van cometre nois menors d'edat.

"Molts cops les persones involucrades en aquestes situacions, especialment les més joves, no saben que poden estar cometent un delicte (en difondre per exemple una imatge íntima d'un tercer) o essent víctimes d'un crim (com quan són pressionades a enviar una imatge íntima)", alerta Montiel. "El que encara és més greu és que no saben que poden demanar ajuda i que tenen dret a rebre-la."

Segons l'experta, la mancança de dades dades actualitzades i desagregades sobre la cibercriminalitat sexual contribueix a invisibilitzar el fenomen, la qual cosa reforça el sentiment d'impunitat dels ciberagressors i la desprotecció i la indefensió de les cibervíctimes.

Manifestacions de la ciberviolència de gènere

L'entorn virtual ha obert pas a noves formes d'abús i assetjament. Aquesta situació ha donat origen a nous conceptes i termes que volem donar-vos a conèixer.

Els principals mites de la ciberdelinqüència sexual

Per Irene Montiel els mites i les falses creences sobre la victimització sexual a internet poden contribuir al fet que les persones adoptin conductes arriscades a la xarxa i a vegades no identifiquin que són víctimes d'un crim. Aquestes són algunes de les idees més esteses:

  • Les víctimes de ciberdelinqüència sexual són només les que han rebut amenaces i coaccions en línia per quedar en persona amb algú i ser abusades o agredides sexualment.
  • La victimització sexual en línia tan sols afecta dones.
  • Els ciberabusadors de nens i nenes són homes adults, la majoria pedòfils o malalts mentals que col·leccionen imatges d'abús sexual infantil.
  • Els ciberagressors sexuals de parella són sempre homes que agredeixen les seves parelles o exparelles dones.
  • Les víctimes de ciberabús són nenes petites que són enganyades i manipulades pel seu abusador.
  • Les conseqüències de la victimització sexual en línia, com que no implica contacte físic directe entre la víctima i l'agressor, són menys greus que les de l'abús o agressió sexual amb contacte físic.

Prevenció de la ciberviolència de gènere

La prevenció és una acció necessària i indispensable per poder aturar qualsevol forma de violència de gènere. T'oferim a continuació un conjunt d'eines i recursos que podeu trobar a la xarxa amb recomanacions per prevenir la ciberviolència de gènere.

"Paremos el ciberacoso antes de que se produzca"

En aquesta xerrada la professora Irene Montiel parla del ciberassatjament, un fenomen de grup en què la dinàmica es manté pel comportament del grup.

 

Treballs finals sobre violència envers les dones

Et compartim una selecció dels treballs finals que hi ha a la col·lecció d'Estudis de Gènere a l'O2 Repositori UOC que aborden temes relacionats amb la violència de gènere.

El compromís de la UOC amb la igualtat es manifesta amb tolerància zero davant l'assetjament sexual o l'assetjament per raó de sexe, orientació sexual o identitat de gènere.

Experts