Com s'ha de comunicar sobre nutrició?

Segons l'estudi de l'Associació Espanyola de Codificació Comercial (AECOC), arran de la pandèmia, les cerques a Google sobre alimentació saludable van augmentar un 22 %, i 3 de cada 10 consumidors espanyols segueixen algun influenciador sobre alimentació. Aquest interès creixent per l'alimentació saludable és una oportunitat i a la vegada un repte per als professionals de la prevenció i la promoció de la salut. "Han de traslladar la informació rigorosa i basada en evidència científica i fer-ho de manera atractiva, entenedora i adaptada a diferents col·lectius, edats o situacions", afirma Alicia Aguilar, professora dels Estudis de Ciències de la Salut.

Per ajudar-los en aquesta tasca, la nova biblioguia Comunicació alimentària recopila articles, llibres, webs i vídeos per entendre el paper de la comunicació en la promoció d'hàbits nutricionals saludables, les bases teòriques per engegar campanyes, exemples de bones pràctiques i la legislació relacionada. "Comunicar adequadament pot ser una molt bona eina per aconseguir canvis en les decisions alimentàries i impactar sobre la salut i la qualitat de vida", defensa Aguilar, també investigadora del grup de recerca FoodLab de la UOC.

La biblioguia va néixer com a material de consulta del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC, en què els estudiants aprenen, entre altres qüestions, a transmetre coneixements a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

Així mateix, pot ser un bon recurs per als comunicadors de gastronomia i nutrició i per a qui cerqui fonts fiables per prendre decisions informades, com ara interpretar l'etiqueta d'un producte.

Què hi trobaràs?

• Una introducció en l'àmbit de la comunicació alimentària. A més, la guia et convida a fer una mirada enrere per veure l'evolució de com expliquem el que mengem.
• Informació per triar els mitjans digitals on s'ha d'estar present. Per l'abast i l'extensió d'ús, a l'hora de comunicar no es poden descartar les xarxes socials. Cada cop són més les persones que creen i comparteixen àpats a internet. La biblioguia inclou diferents estudis sobre el potencial dels mitjans socials per fer difusió de temes lligats a la nutrició i l'alimentació.
• Portals i eines per identificar informacions falses i trencar mites sobre els aliments i les begudes.
• Continguts sobre els prescriptors en la comunicació i l'alimentació. Hi ha una entrevista a l'experta en comunicació digital i professora de comunicació alimentària Raquel Herrera sobre influenciadors en aquest camp: qui són exactament, quins tipus d'influenciadors hi ha, com ens poden influir i quins són els avantatges i desavantatges de treballar amb aquestes figures.
• Els límits de la publicitat alimentària.
• Pautes per abordar una situació de crisi en l'àmbit de la seguretat alimentària.
• El règim jurídic de la comunicació alimentària.

Les etiquetes dels aliments

Les etiquetes dels productes són essencials per saber què mengem i reduir les dietes poc saludables i l'obesitat. En l'actualitat hi ha aplicacions mòbils com Coco o índexs o semàfors d'etiquetatge frontal, com Nutriscore, que volen ajudar els consumidors a decidir què han de comprar. Ara bé, per a Aguilar, "poden ser una eina més, però no substitueixen la necessitat d'entendre l'etiquetatge alimentari i considerar el seu ús en el marc de les recomanacions d'alimentació saludable de les guies alimentàries dels diferents països".

És per això que la biblioguia incorpora una selecció de continguts que t'ajudaran a entendre com funciona l'etiquetatge dels productes i quina és la seva normativa.

Amb els continguts de la guia podràs millorar els teus coneixements sobre la comunicació alimentària.

Referents

• 

  Joan Puig

  Subgrup operatiu: Referent de Ciències de la Salut, competències TIC, formació professional (FP) Grup operatiu: Biblioteca per a l'Aprenentatge