Les revistes científiques de la UOC aposten per la internacionalització

El passat 10 de març va tenir lloc el primer Seminari d’Edició Científica de la UOC, una iniciativa sorgida arran de la reunió d’editors de les revistes científiques del novembre com a eina de treball i intercanvi per a la millora de la publicació científica. El programa del seminari va girar al voltant del Pla estratègic 2017 per a les publicacions acadèmiques de la UOC i de l’anàlisi i discussió del procés d’avaluació d’experts (peer review).

La paraula clau: internacionalització

L’encarregada d’obrir l’acte va ser la Dra. Marta Aymerich, vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca, que va posar en relleu el salt qualitatiu de les revistes científiques de la UOC. Entre els punts tractats, és destacable la presència femenina en els equips editorials: el 45% són dones, entre autores, revisores i membres de la direcció. Així mateix, Aymerich va presentar les línies d’acció de les publicacions acadèmiques de la UOC. En general, els equips editorials s’adreçaran a un públic científic i acadèmic més ampli per a augmentar la visibilitat i difusió internacional de la recerca. En altres paraules, el focus d’atenció serà l’impacte dels continguts arreu del món.

Els gatekeepers de la ciència: editors i revisors

L’enviament del treball científic a l’equip d’una publicació és només la punta de l’iceberg del procés editorial i el succeeix un rigorós sistema de control de qualitat, el peer review. El seminari va esdevenir un punt de trobada per a tractar les llums i ombres d’aquest procés des del punt de vista ètic, acadèmic i pràctic. El Dr. Àlex Lopez Borrull, professor agregat dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, va presentar els seus fonaments i les seves tendències. Però en què consisteix l’avaluació d’experts? L’autor envia el treball científic a l’equip editorial de la revista i aquest, al mateix temps, el posa a disposició de dos o més revisors experts en la disciplina en qüestió. Els especialistes n’analitzen la qualitat, l’originalitat, el rigor i l’adequació i el refusen o li donen el seu vistiplau.

L’avaluació d’experts, com indica Borrull, va salvar les revistes com a pilar de la comunicació científica durant el segle XX. Tot i així, no queda exempta de limitacions. Al llarg del temps han nascut diferents alternatives orientades a millorar-la. En concret, les revistes científiques de la UOC segueixen un procés d’avaluació d’experts amb cegament doble (double blind peer review), una variant que preserva l’anonimat i elimina dels articles qualsevol empremta que n’identifiqui l’autor. Durant el seminari també es va reflexionar sobre l’avaluació d’experts oberta (open peer review), la revisió d’articles per part d’una comunitat científica.

Tanmateix, per a garantir el funcionament correcte de l’avaluació d’experts és crucial l’acció de l’equip editorial. Així ho va recalcar Elsa Corominas, responsable d’edició científica a la UOC. S’ha de mantenir en tot moment una comunicació directa i clara amb l’autor, garantir la transparència cercant revisors experts i independents, fer una revisió prèvia a l’avaluació d’experts per a agilitzar el procés editorial i impulsar la divulgació del treball acadèmic.

Les publicacions de la UOC

Més tard, representants dels consells editorials de les revistes UOC van debatre i intercanviar experiències:

• Natàlia Cantó, directora de Digithum, va descriure les accions de fidelització de revisors en la revista coeditada amb la Universitat d’Antioquia.
• María José Pifarré va incidir en la dificultat d’identificar experts en temàtiques emergents del dret per a revisió d’articles d’IDP, revista d’Internet, Dret i Política.
• Montse Mir va presentar el sistema de revisió d’articles per a la incipient UOC R&I Working Papers.
• Candela Ollé, directora de la revista BID, va defensar el treball en equip en els processos de revisió editorial, alhora que va informar del pas a la publicació desestacionalitzada dels articles en la revista coeditada amb la Universitat de Barcelona.
• Olívia Gassol, directora de Dictadures i Transicions, capçalera hereva de Franquisme i Transició, va compartir l’experiència en la relació editorial amb els autors en paral·lel als equips de revisió, que es renoven anualment en la revista coeditada amb la Fundació Pi i Sunyer.
• Ana Rodríguez, del consell editorial d’Artnodes, va descriure la metodologia de revisió centrada en la transparència.
• Josep Maria Duart, director d’ETHE, va intervenir des de la Universitat de Los Andes, coeditora de la revista, per a defensar la necessitat d’apostar per la qualitat i el temps de resposta en els processos de revisió editorial.

L’acte va concloure amb la presentació del proper Seminari d’Edició Científica de la UOC, que tindrà lloc a l’octubre. L’Àrea de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge disposa d’un equip que s’encarrega de la implementació i el compliment del Protocol de revistes científiques de la UOC, amb el compromís de vetllar per la qualitat de les revistes científiques i d’ajudar a millorar-ne el posicionament.

Referents

• 

  Elsa Corominas

  Subgrup operatiu: Edició de revistes acadèmiques Grup operatiu: Vicegerència de Recerca i Innovació. Ciència Oberta