Localitat i estacionalitat en consum alimentari

Aquests sistemes alimentaris han de permetre l’accés al menjar per a tothom, satisfer les necessitats de tothom i promoure una dieta sana, diversa i segura. S’enfoca a tres temes principals: l’augment de l’accés a dietes sanes, l’apoderament dels consumidors per a triar dietes sanes i les mesures per a enfortir la responsabilitat, la resiliència i la igualtat en el sistema alimentari.

S’estudien aspectes que van des de l’epidemiologia fins a les propietats dels seus components. Va adreçat a investigadors i especialistes en nutrició, dietètica, endocrinologia i salut pública. Es divideix en conceptes generals, components de la dieta mediterrània, aspectes de salut i nutricionals, i plantes fetes servir en aquesta cuina.

Dels cinc continents i de diversos orígens, permet fer-se una idea general dels diferents tipus d’alimentació segons l’àrea geogràfica.

Els àpats són explicats pels mateixos protagonistes, mentre ells mateixos elaboren els plats. Alhora expliquen els costums o les tradicions en què aquests menjars són una part important.

La seva cultura culinària ha contribuït de manera fonamental en la salut de la seva població. La modificació de la població al llarg dels anys ha fet que aquesta població canviés els costums, i també els hàbits alimentaris, cosa que l’ha debilitada i li ha augmentat els problemes de salut.

Aquest sistema alimentari és suportat per les dones d’aquesta regió, que proporcionen menjar i medicaments per als humans, farratge per al bestiar i lloc per a plantes no cultivables. L’alimentació dels dàlits inclou una gran varietat de productes vegetals, una part dels quals només es consumeix segons l’estació de l’any.

La secció exposa cuines dels cinc continents i de diversos orígens, que permeten fer-se una idea general dels diferents tipus d’alimentació segons l’àrea geogràfica.

Es presenten els aliments fonamentals amb la preparació adequada, i també els noms dels plats més tradicionals. Són classificats en arrels i tubercles, cereals i llegums, fruita i verdura, herbes i espècies.

En aquesta secció s’hi presenta el procés per a l’elaboració de receptes, amb una gran diversitat de plats que provenen de tots els punts del món, atenent a la diversitat de nacionalitats que compon els EUA. També s’hi troben altres apartats, com un en què hi ha agricultors a qui es van fer preguntes o el de la història de l’elaboració de la cervesa.

És un capítol del llibre Traditional Plant Foods of Canadian Indigenous Peoples en què s’explica la utilització de les plantes, el seu conreu, les diferències d’una regió a una altra i la seva conservació. S’hi adjunten taules que classifiquen les espècies i alguna imatge per a il·lustrar les plantes.

El document se centra en tres casos particulars: el sistema alimentari dels indígenes de l’Amazònia peruana i el seu coneixement de la naturalesa; el sistema alimentari dels pobles guaraní, weenhayek i pilagá a la zona transfronterera del Paraguai, Bolívia i l’Argentina, i el sistema alimentari a les costes de Willi Lafken, àrea que conté més de 25.000 illes.

Exposa la situació d’aquesta comunitat en aquesta àrea geogràfica, les dificultats amb què es troba per a aconseguir una alimentació correcta i els canvis que es produiran amb la implantació del nou programa d’alimentació escolar.

Altres apartats interessants són els de receptes, ingredients, àpats en diades especials i l’aprofundiment en els orígens de la cultura culinària, viatges turístics relacionats amb la cuina i l’agricultura i la relació de la cuina turca amb d’altres, com la jueva i la iraniana. El diccionari de cuina turca és especialment útil, amb els noms en anglès i turc i la categoria de l’ingredient seleccionat.

Es mostra una descripció dels plats més fonamentals de cada país, incloent-hi el seu origen, el dia indicat si és un plat commemoratiu i els ingredients que els componen. Cada plat té el seu nom en l’idioma original i la traducció en anglès. També se situa el país en la regió europea corresponent.

Aquest projecte es va engegar en veure el decreixement en la qualitat de vida i la salut dels habitants de les illes del Pacífic, i en constatar que les malalties degudes a una mala alimentació creixen i se succeeixen en diverses generacions de la mateixa família. S’han canviat la fruita, les verdures fresques, el peix i els tubercles per aliments processats, begudes amb alt contingut de sucre o menjars instantanis, els quals han arraconat la cuina tradicional.

L’informe segueix un recorregut per tots els països de l’Àsia, agrupats en regions, i n’explica la situació alimentària i diversos graus de seguretat d’alimentació en un lapse de temps determinat. La segona part de l’informe para atenció a la cuina tradicional per a millorar l’alimentació de la població i, consegüentment, la seva salut. El tercer punt explica la situació de petits agricultors que cultiven de manera natural els seus productes i la seva relació amb els mercats, la reducció del malbaratament d’aliments o les polítiques d’alimentació amb relació als preus.

En aquesta entrada trobem, a banda de la definició estricta, el camí que hem seguit per a arribar fins a aquest punt, el model agroalimentari actual i les opcions que estan triant els consumidors. També hi trobem enllaços a organitzacions que donen suport a aquest tipus de consum i a un conreu no tan industrialitzat.

Respostes a les preguntes més freqüents que els consumidors es fan sobre el consum responsable, amb vídeos il·lustratius.

Senzilles i directes, les descripcions ens permetran ajustar el significat d’aquests conceptes, tot i que poden variar en un futur.

Llista de publicacions de la Fundació Alícia sobre productes de temporada. Cadascuna de les publicacions es presenta en format de fitxes, i en cada fitxa s’informa dels beneficis del producte, els llocs on es produeix, el millor moment per consumir-lo, les receptes, etc.

Aquest portal està fet per diversos professionals tant del món de la salut com de la comunicació amb l’objectiu de difondre consells i pautes per a millorar la salut i el benestar.

Aquesta és una plataforma de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona que promociona la salut i el benestar infantil. S’adreça als pares, cuidadors i professionals de l’educació.

Aquesta aplicació web ens mostra el peix que podem consumir cada mes de manera sostenible, amb dibuixos i descripcions explicatives. Ha estat realitzada amb l’assessorament de cuiners de renom, com Joan Roca (El Celler de Can Roca), Paco Morales (Noor) i Fina Puigdevall (Les Cols), entre d’altres.

Es descriuen les diferències en el consum d’aliments i begudes segons la temporada de l’any, tant en l’àmbit domèstic com a fora.

La Xarxa Internacional de Sistemes de Dades sobre Aliments (International Network of Food Data Systems, INFOODS) de la FAO fa una llista d’un conjunt de publicacions i materials d’elaboració pròpia sobre indicadors de nutrició per a la biodiversitat, l’assessorament polític, els tractats internacionals i les dietes sostenibles.

Guia elaborada per la Fundació Slow Food per la Biodiversitat sobre l’origen de les llavors, el territori, els consumidors, etc.

Publicació elaborada per la Fundació Slow Food per la Biodiversitat sobre la biodiversitat animal, l’origen de la domesticació del bestiar i el motiu pel qual s’han domesticat tan poques espècies.

Resultats de la cerca elaborada en el catàleg de la Biblioteca de la UOC. Principalment es recullen articles de publicacions periòdiques.

L’Observatori FAROS de l’Hospital Sant Joan de Déu publica aquesta guia sobre bons hàbits d’alimentació infantil, amb la finalitat de resoldre dubtes, trencar mites i aclarir conceptes als pares i mares.

La Fundació Alícia elabora aquesta graella amb mites i realitats entorn de la seguretat alimentària i els hàbits alimentaris.

La Fundació Dieta Mediterrània defineix què és la dieta mediterrània i presenta la piràmide d’aliments i un decàleg.

Aparador de la gastronomia i dels productes agroalimentaris locals de Catalunya, les Illes Balears i l’Alguer, que els promociona i que dóna suport per comercialitzar-los.

Diferències entre agroecologia i agroindústria i de quina manera l’agricultura influeix en la societat, l’alimentació, la salut i l’entorn. El tema fonamental és l’alimentació a l’escola, amb calendaris de productes de temporada, menús setmanals i activitats per fer amb els alumnes.

La Generalitat de Catalunya presenta les principals causes del malbaratament d’aliments per sectors i una sèrie de consells per a reduir i controlar les despeses.

L’Agència de Residus de Catalunya proporciona consells, publicacions específiques, una Taula de Distribució Solidària d’Aliments, experiències i campanyes, i jornades i recursos.

En aquest espai de la Unió Europea es proporciona informació sobre les accions que cal portar a terme per afrontar els residus d’aliments. Conté un repositori de bones pràctiques en la prevenció de residus d’aliments, materials de comunicació per a ajudar a crear una consciència sobre aquesta qüestió i una biblioteca de recursos dels residus d’aliments.

Aquesta iniciativa s’adreça tant als consumidors com a la indústria de la restauració i l’hostaleria. Ens ofereix la solució d’un envàs per a recollir l’excedent dels comensals als restaurants.

Hi trobem entitats que lluiten contra el malbaratament, a més de consells i publicacions, com la Guia de pràctiques correctes d’higiene per a l’aprofitament segur del menjar en els sectors de la restauració i el comerç minorista.

Es fa un estudi de la realitat a Catalunya, de les conseqüències i de l’abast, a més de la prevenció que es pot dur a terme. Ens ho il·lustra amb exemples i iniciatives pròpies i foranes.

«El món occidental llença la meitat del menjar que produeix, no perquè no es pugui menjar, sinó perquè no té prou bon aspecte». Tristram Stuart ens adverteix que es produeixen més aliments dels que es necessiten.

Aquest informe elaborat per la FAO proporciona una avaluació global única de la magnitud de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, de les fonts i les vies de les emissions dels diferents sistemes de producció ramadera, i de les cadenes de subministrament.

Programa per a la sostenibilitat integral de la indústria agroalimentària elaborat pel Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient. Conté un conjunt de guies de les millors tècniques disponibles a la indústria alimentària.

Secció especial de la FAO dedicada a l’alimentació i l’agricultura sostenibles, en la qual es poden trobar una sèrie de publicacions, notícies i els cinc principis de l’agricultura sostenible.

Llista de publicacions de la FAO sobre el consum i la producció d’aliments sostenibles.

Guia de cuina que exposa què són els llegums i per què són aliments importants per al futur. El motiu de la publicació és que enguany és l’any internacional dels llegums, promocionat per la FAO.

Resultats de la cerca portada a terme en el catàleg de la Biblioteca UOC. Principalment es recullen articles de publicacions periòdiques i llibres.

Secció especial del medi ambient de la Comissió Europea que tracta de la sostenibilitat alimentària, amb un èmfasi especial en el consum i en la producció.

Hi trobem blogs i vídeos protagonitzats per alguns dels participants, com Jesús Contreras, Andreu Palou o Stefano Padulosi.

Proposa diversos exemples i fa una aproximació científica sobre la qualitat dels productes produïts de diferent manera. Tracta fruites i verdures, productes d’origen animal i menjars preparats. L’autenticitat dels aliments i la seva sostenibilitat són altres aspectes que s’analitzen.

Ens explica molt bé els errors comesos i la direcció que hauríem de prendre per a aconseguir una agricultura sostenible.

Amb bon humor i una visió senzilla, ens narra com va conèixer una piscifactoria sostenible i les raons per les quals creu que aquest és el camí a seguir, tant per a la nostra alimentació com per a la salvació del medi ambient.

La ingesta de proteïna no només prové del peix. Per a la recuperació del peix als nostre oceans, Barton Seaver proposa que mengem més productes vegetals. Si els substituïm per una porció del peix que ens toca menjar, serem capaços de millorar l’ecosistema marí.

Investigant diferents fonts explica en quins sentits s’utilitza el terme i agafant tots els significats troba una bona definició per a aplicar als productes alimentaris. La publicació és de les primeres revistes sobre la tecnologia, la ciència alimentària i la nutrició humana.

_{Olsen, Petter i Borit, Melania. How to define traceability. Trends in Food Science & Technology [internet]. 2013 Feb [consultat: 3 de juny de 2024];29(2):142-150. Disponible a: https://doi.org/10.1016/j.tifs.2012.10.003}

En aquesta entrada trobem el document La traçabilitat a Catalunya, que exposa dubtes i necessitats del sector alimentari, i plasma la reglamentació europea en aquest àmbit.

Aquest sistema permet fer el seguiment del conjunt d’animals ramaders de la Península a partir de les comunitats autònomes, ja sigui amb ramats estables, en moviment, com de manera individual. En aquesta pàgina també trobem la legislació corresponent i l’accés a l’aplicació.

Explica els plans de traçabilitat en el sector pesquer i aqüícola, que permet controlar el producte durant tota la seqüència comercial, des dels grans lots fins a la venda al detall.

Explica què és la traçabilitat alimentària i la relaciona amb una producció sostenible i amb la seguretat, un punt fonamental que obliga a l’aplicació de la traçabilitat.

Organització de les Nacions Unides que lluita per aconseguir la seguretat alimentària i l’accés als aliments a escala mundial. La FAO porta a terme molts projectes arreu del món i promociona campanyes, com per exemple la coneguda Fam Zero.

Reuneix experts de diferents disciplines i coneixements, que debaten la reforma dels sistemes alimentaris a escala mundial. S’examinen qüestions com la desnutrició, l’obesitat, la inseguretat de la vida rural i la degradació del medi ambient.

Agència finançada per la Unió Europea, creada el 2002 després d’un seguit de crisis alimentàries que va tenir lloc al final de la dècada de 1990 amb la finalitat de ser una font d’assessorament científic i de comunicació sobre els riscos associats a la cadena alimentària. Les publicacions de l’EFSA són freqüents i destacables, i l’agència té una revista que publica informes i articles d’opinió científica.

Treballa per oferir solucions de polítiques basades en la recerca amb l’objectiu de reduir de manera sostenible la pobresa, la fam i la malnutrició en els països en desenvolupament. El centre forma part del CGIAR Consortium, una associació mundial dedicada a la recerca agrícola per al desenvolupament.

La xarxa connecta més de 280 ONG, moviments socials i activistes de 75 països. Té l’objectiu de construir «un moviment global que faci dels drets humans i la justícia social una realitat».

Organització històrica que lluita per l’elaboració del dret a una alimentació adequada. Edita una revista i elabora vídeos propis.

Fundació que agrupa diverses entitats, organismes i professionals de l’àmbit de l’alimentació i la restauració que té com a objectiu vetllar pel reconeixement de la cuina catalana. Les principals activitats que porta a terme estan relacionades amb la recerca i la divulgació en diversos àmbits. Té una secció específica de receptes locals.

Centre de recerca dedicat a la innovació i la recerca tecnològica culinària amb l’objectiu de generar coneixement, millorar hàbits alimentaris de la societat i trobar solucions culinàries a les necessitats alimentàries concretes que provoquen patologies i malalties específiques.

Associació que reuneix 55 bancs d’aliments a tot el territori nacional; la seva tasca principal és la recollida d’aliments que procedeixen de particulars de manera voluntària.

Associació internacional present a 160 països; principalment ensenya a gaudir de la diversitat dels aliments, a reconèixer els llocs de producció i a respectar el ritme de les estacions.

Fundació creada per Slow Food International, òrgan operatiu per a la protecció de la biodiversitat alimentària, que involucra milers de petits productors d’arreu del món en els seus projectes, en la prestació d’assistència tècnica, en la capacitació, en l’intercanvi de productors i en la comunicació.

ONG que té com a objectiu disminuir les desigualtats alimentàries arreu del món.

Establerta el 1987, aglutina un conjunt d’actors que treballen per combatre el canvi climàtic i les catàstrofes naturals, i lluiten per altres objectius sostenibles i la demanda d’infraestructures.

La unió entre les bones pràctiques agrícoles i la millor alimentació inclou viure i treballar pel medi ambient, enriquir la societat culturalment i promoure l’equitat. Trobem una agenda completa, un llistat de publicacions i esdeveniments i l’opció de fer-se voluntari de la iniciativa, així com blogs i notícies.

Involucrant gent de més de 160 països, promou la bona alimentació per a tothom, afirmant que la manera de menjar influeix en la política, la cultura i l’agricultura.

Aquesta entitat desenvolupa estratègies per a avisar els usuaris dels perills sanitaris creats per la indústria alimentària, i per a defensar alternatives més sostenibles. Hi trobem diversos projectes, com el del càlcul de l’aigua gastada, una guia d’alimentació estacional o The Meatrix.

Aprofitant solars abandonats, mitjanes o parterres sense cuidar, cultiva horts per estètica i per practicitat, incentivant els veïns a participar-hi.

Evitant la compassió, ens proposa que amb coneixements, tecnologia alimentària, emmagatzematge i gestió del menjar, alimentació a les escoles, unes mínimes infraestructures i comerç local podem posar fi, entre tots el líders del món, a un problema mundial.

És un projecte que té com a objectiu l’alimentació saludable i com es pot posar en pràctica. Així, unint casa i escola, es pretén ensenyar el que s’ha de comprar per a poder seguir una pauta alimentària sana. Hi trobem els menús que proposen les escoles, receptes de la Fundació Alícia i altres enllaços informatius.