L'objectiu de la FECYT: revistes científiques més visibles, obertes, inclusives i de més qualitat

Un ordinador on s'està fent una videoconferència
Editat per: Sandra Pérez (foto: Chris Montgomery - Unsplash.com)
18/11/21

En el 10è. Seminari d'Edició Científica, Pilar Rico ha presentat els serveis de la FECYT per millorar les revistes científiques

Tenir una política d'accés obert i incloure la perspectiva de gènere, dos dels nous requisits per avalar la qualitat de les revistes

Ara fa cinc anys va néixer el Seminari d'Edició Científica de la UOC com a punt de trobada i reflexió per als equips editorials de les revistes acadèmiques de la Universitat. Al llarg de deu edicions, en el seu programa s'han tractat qüestions com les mètriques alternatives, la divulgació científica, el procés de revisió d'experts, l'ètica en la publicació, la visibilitat de les revistes o la publicació en accés obert.

En la seva desena edició, el seminari ha tingut, com a ponent convidada, la Dra. Pilar Rico Castro, cap de la Unitat d'Accés Obert, Repositoris i Revistes de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

Durant la seva presentació, Rico ha explicat les directrius nacionals que s'han dissenyat per fer augmentar la qualitat i la visibilitat de les revistes i reforçar el vincle entre ciència i societat. També ha respost, amb concisió i transparència, les preguntes dels assistents.

Pilar Rico ha començat la sessió explicant que la fundació pública FECYT, nascuda el 2001, té l'objectiu de contribuir a posar en marxa les polítiques de ciència i tecnologia, i el seu marc d'actuació són els paràmetres definits per les directrius nacionals i europees.

Alhora, la FECYT, en paraules de Rico, actua com "una sala de màquines del sistema nacional d'R+D+I", i els serveis que ofereix a les revistes científiques espanyoles són accions "reguladores i redistributives", com el segell de qualitat FECYT, a l'obtenció del qual es presenten les revistes voluntàriament, o la convocatòria per al foment de la recerca científica d'excel·lència María de Guzmán.

La FECYT actua com "una sala de màquines del sistema nacional d'R+D+I"

Posar en valor les revistes científiques espanyoles

L'any 2006 neix el servei de suport a la professionalització i internacionalització de les revistes científiques espanyoles (ARCE), que inclou entre les seves iniciatives el segell de qualitat FECYT. Les revistes obtenen aquesta distinció després de demostrar que compleixen una sèrie de requisits (de compliment obligatori o recomanats). El procés d'avaluació es divideix en dues fases: la qualitat editorial i científica i l'avaluació de la qualitat dels continguts en la seva àrea de coneixement.

Aquesta acreditació vol contrarestar el biaix i els límits que imposen les bases de dades internacionals de referències bibliogràfiques. "Indexació no equival a qualitat", va afirmar Rico durant el seminari, deixant clar que hi ha biaixos importants en els grans índexs de classificació de revistes, i que amb la certificació es vol posar en valor la qualitat científica i editorial de les revistes, amb un model coincident amb estàndards internacionals.

En la setena convocatòria per obtenir el segell de qualitat (juliol del 2021) es van presentar 672 revistes, de les quals 380 el van renovar i 138 el van obtenir per primera vegada. Al contrari del que passa amb els índexs internacionals, les revistes d'àrees de ciències socials i humanitats queden especialment representades en la resolució de la FECYT. De fet, per visibilitzar les revistes d'aquests àmbits, ara fa dos anys es va llançar el primer rànquing de visibilitat i impacte de les revistes científiques espanyoles d'humanitats i ciències socials, que apareix citat al reial decret que regula els criteris dels sexennis de recerca.

Totes les revistes científiques editades o coeditades per la UOC que, per les seves característiques, poden optar a aquest reconeixement, disposen del segell de qualitat FECYT. Són Artnodes, IDP. Revista d'Internet, Dret i Política, Digithum, BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació i ETHE: International Journal of Educational Technology in Higher Education.

L'edició de les revistes amb mirada de gènere

En l'última convocatòria per a l'obtenció del segell de qualitat, la FECYT va incloure algunes novetats. Així, demostrar i posar en relleu l'existència de polítiques d'accés obert i reutilització en les revistes va passar a ser un requisit sine qua non. A més, als requisits recomanats s'hi van afegir les bones pràctiques editorials en igualtat de gènere —les revistes han d'obtenir una avaluació positiva en tots els indicadors obligatoris i, almenys, en dos dels vuit indicadors recomanats.

En aquest sentit, per contribuir a la igualtat de gènere en la recerca, en l'última convocatòria les revistes candidates podien optar per primera vegada a una menció especial de bones pràctiques editorials en igualtat de gènere, per a la qual cosa la revista havia de complir cinc requisits: a més de demostrar la paritat de gènere tant en els equips editorials com entre els revisors i revisores, havia d'incloure el nom complet dels autors i autores en els treballs i informar de si les mostres analitzades en les recerques havien tingut en compte el sexe per detectar diferències en el resultat. Un altre requisit era disposar de recomanacions específiques a favor del llenguatge inclusiu en els treballs de recerca.

"Caminar pausadament però de manera constant" cap a la ciència oberta

La ponent va respondre qüestions dels assistents al seminari sobre la posada en marxa de la ciència oberta, com ara la publicació de dades de la recerca i la cerca d'alternatives a l'avaluació científica, tal com recull la Declaració de San Francisco (DORA). En aquest sentit, Rico va repassar algunes de les dificultats principals per avançar més de pressa en aquests aspectes:

"Canviar el paradigma és un exercici complicat a escala nacional i europea".

A més de l'arrelament del factor d'impacte en el model actual d'avaluació de la recerca, que es va instaurar amb les primeres polítiques de ciència i tecnologia, la convidada adverteix sobre una altra qüestió:

"Si no som acurats i no enfortim els serveis institucionals i les revistes diamant (que són la majoria de les revistes espanyoles), s'incrementarà la bretxa entre països rics i països pobres".

La ponent va alertar sobre el risc de seguir publicant en revistes comercials indexades i que aquestes canviïn el seu model de negoci al de subscripció d'accés obert amb pagaments de taxes de publicació (article processing charge o APC). Precisament, per evitar la comercialització de les dades de recerca, Rico explica que s'espera que maduri el projecte European Open Science Cloud (EOSC), la iniciativa europea de construcció d'una infraestructura de dades en obert "gestionada per institucions públiques i finançada amb diners públics".

La cap de la Unitat d'Accés Obert, Repositoris i Revistes també va avançar alguns dels projectes en els quals participa la FECYT en matèria de ciència oberta, com ara la contribució a la creació d'un estàndard europeu de revistes diamant (DIAMAS). Tal com va explicar, l'objectiu de la fundació és defensar les revistes amb aquesta modalitat de publicació en obert, lliure de càrrecs per a autors i lectors, i, d'aquesta manera, impedir que només es tinguin en compte les publicacions comercials.

En el Seminari d'Edició Científica també hi va haver espai per comentar algunes dificultats que afronten les revistes en processos de creixement, com la de determinar la nacionalitat d'una revista amb coeditors internacionals, i es va parlar dels reptes i les contradiccions que comporta l'acceptació de DORA per part de les institucions. 

Rico també va concloure que és molt necessari i enriquidor el fet de crear espais com aquest seminari, en els quals l'Administració pública i els responsables de revistes poden compartir experiències i deliberar sobre àrees de millora.


Pilar Rico Castro

És doctora en Govern i Administració Pública per la Universitat Complutense de Madrid. Actualment és la cap de la Unitat d'Accés Obert, Repositoris i Revistes de la FECYT. La seva tasca principal consisteix a donar suport al Ministeri de Ciència i Innovació en el disseny, implementació i avaluació de les polítiques nacional i europea d'accés obert i de ciència oberta. 

Experts