Nous espais i pràctiques de participació política en línia

S'han sentit moltes opinions sobre la contribució que les xarxes socials poden tenir en l'interès polític dels joves, però les autores comproven que el compromís polític només prové de l'interès per la política.

_{Keating, A. [Avril] i Melis, G. [Gabriella]. (2017). Social media and youth political engagement: preaching to the converted or providing a new voice for youth? The British Journal of Politics and International Relations, 19(4), 877-894. https://doi.org/10.1177/1369148117718461}

L'autora afirma que s'observa un augment de la participació en activitats polítiques per part de la joventut, que es reafirma en les seves conviccions en les deliberacions que es produeixen mitjançant les noves vies de comunicació.

_{Storsul, T. [Tanja]. (2014). Deliberation or self-presentation?: young people, politics and social media. Nordicom Review, 35(2), 17-28. https://doi.org/10.2478/nor-2014-0012}

Entrada en la qual s'expliquen les fonts de notícies polítiques que fan servir tres generacions diferents: mil·lennistes, baby boomers i generació X. La informació s'extreu d'un estudi fet als Estats Units entre una població de 2.901 individus en el qual també es pot apreciar el compromís o l'interès que tenen cap a la política.

L'ús de Twitter i Facebook ha estat fonamental per a l'èxit que ha registrat la participació de la joventut en actes socials i amb contingut polític.

_{Passini, S. [Stefano]. (2012). The facebook and twitter revolutions: active participation in the 21st century. Human Affairs, 22(3), 301-312. https://doi.org/10.2478/s13374-012-0025-0}

Utilitzant un programari per a seguir el seu comportament, s'observa com els usuaris se salten els articles un cop n'han comprovat el contingut polític.

_{Bode, L. [Leticia], Vraga, E. [Emily] i Troller-Renfree, S. [Sonya]. (2017). Skipping politics: Measuring avoidance of political content in social media. Research & Politics, 4(2). https://doi.org/10.1177/2053168017702990}

En aquest document es poden apreciar diferències entre conservadors i progressistes, els que estan a l'oposició i els que formen part de partits més radicals.

_{Vergeer, M. [Maurice], Hermans, L. [Liesbeth] i Sams, S. [Steven]. (2013). Online social networks and micro-blogging in political campaigning: The exploration of a new campaign tool and a new campaign style. Party Politics, 19(3), 477-501. https://doi.org/10.1177/1354068811407580}

L'estudi es basa en les eleccions finlandeses fetes entre el 2003 i el 2015. S'aprecia una tendència a la mobilització i l'increment de l'ús d'internet i les xarxes socials per a trobar informació política durant les eleccions.

_{Strandberg, K. [Kim] i Carlson, T. [Tom]. (2016). Expanding the online political demos but maintaining the status quo? Internet and social media use by finnish voters prior to elections, 2003-15. Scandinavian Political Studies, 40(1), 82-106. https://doi.org/10.1111/1467-9477.12082}

L'estudi, fet amb joves grecs, divideix una població d'individus amb Facebook i una altra sense durant sis mesos. La conclusió és que Facebook té impactes negatius en la participació cívica i política.

_{Theocharis, Y. [Yannis] i Lowe, W. [Will]. (2015). Does Facebook increase political participation? Evidence from a field experiment. Information, Communication & Society, 19(10), 1465-1486. https://doi.org/10.1080/1369118X.2015.1119871}

L'estudi es duu a terme entre un grup de joves de Singapur i es comprova que l'ús de Facebook n'incrementa la participació política, cosa que no es produeix en l'entreteniment en línia.

_{Skoric, M. [Marko] i Kwan, G. [Grace]. (2011). Do Facebook and video games promote political participation among youth? Evidence from Singapore. JeDEM - EJournal of EDemocracy and Open Government, 3(1), 70–79. https://doi.org/10.29379/jedem.v3i1.49}

L'activisme digital i l'ús de les xarxes socials han provocat el naixement de moviments cívics i polítics que no es podrien entendre sense aquestes vies de comunicació. Els autors entrevisten trenta membres d'aquest partit provinents de diferents parts del món.

_{Fredriksson, M. [Martin]. (2016). Piracy and the politics of social media. Social Sciences, 5(3), 41. https://doi.org/10.3390/socsci5030041}

També recull els requisits, l'oposició i els diferents models de govern que exemplifiquen el terme.

Els seus articles provenen de disciplines com la psicologia, la simulació electrònica, el màrqueting o l'economia i ajuden a investigar i discutir els afers relacionats amb aquests temes. Aquesta revista està indexada per EBSCO, DOAJ i Google Scholar.

En aquest document es descriuen les noves vies de participació que ha aportat la tecnologia i la utilització que en fan els activistes civils i les noves formes de participació que han sorgit.

_{Milakovich, M. [Michael]. (2010). The Internet and Increased Citizen Participation in Government. JeDEM - EJournal of EDemocracy and Open Government, 2(1), 1–9. https://doi.org/10.29379/jedem.v2i1.22}

Els participants de l'electrònica necessiten fer veure als partits que hi volen treballar conjuntament, no pas en paral·lel. S'està creant una divisió entre els participants d'una democràcia i de l'altra.

_{Kreiss, D. [Daniel]. (2015). The Problem of Citizens: E-Democracy for Actually Existing Democracy. Social Media + Society, 1(2). https://doi.org/10.1177/2056305115616151}

La participació ciutadana es veu reflectida en els dos exemples analitzats: la iniciativa del govern local de Milton Keynes al Regne Unit i el proveïment participatiu institucional d'Islàndia.

_{Freeman, J. [Julie] i Quirke, S. [Sharna]. (2013). Understanding E-Democracy Government-Led Initiatives for Democratic Reform. JeDEM - EJournal of EDemocracy and Open Government, 5(2), 141–154. https://doi.org/10.29379/jedem.v5i2.221}

Pia Mancini encoratja la joventut a intervenir més en la política diària i a exigir més transparència en els processos que els governs duen a terme, utilitzant les tecnologies de les quals són experts.

La tecnologia permet més bon accés a la participació política, però el marc legal i la resistència dels mateixos governants dificulten una democratització més gran.

Les tecnologies permeten que els ciutadans hi participin més i que les institucions siguin més transparents. Noveck va ser la cap de tecnologia de la Casa Blanca en la iniciativa de govern obert del president Barack Obama.

Intervenció de Jennifer Pahlka en la qual exposa la idea que el govern es comporti com internet, és a dir, que sigui més obert i més permissiu. La iniciativa ciutadana i la tecnologia aporten millores globals menys costoses. De la mateixa manera, aquesta tecnologia pot facilitar la comunicació entre el govern i els seus ciutadans.

Aquesta aliança té la finalitat que els governs siguin més transparents i retin comptes amb l’objectiu final de millorar la qualitat dels serveis que reben els ciutadans.

L’administració electrònica, també coneguda com a administració-e, govern electrònic o govern-e, és una nova alternativa d’interacció de la ciutadania (persones físiques) i les empreses (persones jurídiques) amb l’Administració pública estatal, l’Administració de les comunitats autònomes i les administracions locals i els ajuntaments, entre d’altres. Es basa en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a dissenyar, desenvolupar i implantar eines i entorns informàtics que permetin la comunicació, les gestions i els tràmits de la ciutadania i les empreses amb l’Administració, i és sustentada i motivada per canvis organitzatius i jurídics constants.

Els participants d'aquesta activitat poden interpretar els discursos de polítics d'arreu del món, i els espectadors poden escoltar clarament el que diuen els polítics realment.

És un projecte creat per Democracia en Red de l'Argentina, i el seu programari és accessible en quinze llengües i s'instal·la fàcilment.

La fundació Democracy Earth va ser creada el 2015 per Santiago Siri i Pia Mancini. Construeixen eines per a mantenir els valors democràtics i defensen la descentralització, la transparència i la incorruptibilitat dels governs.

Aquest web engloba trenta-quatre països i està disponible en vint-i-vuit idiomes. S'estructura en vuit temes principals: cossos europeus de solidaritat, treballant, aprenent, què has de dir, cultura i creativitat, inclusió social, pensar globalment i viatjant.

Portal que forma part de l'European Youth Portal, que engloba trenta-quatre països i està disponible en vint-i-vuit idiomes. S'estructura en vuit temes principals: cossos europeus de solidaritat, treballant, aprenent, què has de dir, cultura i creativitat, inclusió social, pensar globalment i viatjant.