Treballs finals en obert que analitzen l'actualitat

Nahime Bertha Moreira Abraham

Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments

El treball analitza el rol dels esdeveniments com a espais d'interacció social i presenta un pla de comunicació per adaptar un acte a les normes sanitàries de la nova normalitat. L'autora explica que va decidir orientar el seu treball a la COVID-19 arran del confinament: «els esdeveniments virtuals durant la quarantena ens van ajudar, a la meva família i a mi, a continuar-nos sentint part d'un tot [...]; em vaig adonar de la rellevància del nostre sector». Després del seu treball, Nahime Bertha Moreira Abraham ha après, entre altres coses, a avaluar «els impactes socials d'un esdeveniment i no tan sols els resultats econòmics». També se n'endú un aprenentatge en l'àmbit personal: «va ser dur fer la feina sota les noves circumstàncies personals que vaig haver de viure, però em vaig demostrar a mi mateixa que quan t'agrada el que fas pots concentrar-te, esforçar-te i tirar endavant el projecte».

Sara Brotons Vidal

Màster universitari de Social Media: Gestió i Estratègia

L'autora del treball, Sara Brotons, ha dut a terme una anàlisi de les notícies falses (fake news) sobre el coronavirus que van circular per Facebook i Twitter durant les dues primeres setmanes de confinament. Ha identificat i classificat per temàtica els falsos rumors gràcies a dos verificadors de notícies espanyols (Maldita.es i Newtral). L'estudi conclou que les mentides estan relacionades sobretot amb qüestions polítiques i mesures d'organismes oficials. Després del seu treball, l'autora considera que «cal impulsar un espai de coneixement col·laboratiu entre fact-checkings, xarxes socials, mitjans de comunicació, universitats i biblioteques» i que «cal ensenyar a la ciutadania a discernir entre les informacions vertaderes i falses (alfabetització mediàtica)».

Rubén Grau Navarro

Màster universitari d'Administració i Govern Electrònic

En aquest treball s'analitzen les conseqüències de la declaració de l'estat d'alarma en l'Administració pública i el seu procés d'adaptació a les noves circumstàncies amb l'impuls del govern electrònic. Concretament, l'autor s'ha centrat en el cas de l'Ajuntament d'Alcúdia, del que n’és regidor. La crisi sanitària ha visibilitzat «la situació real de l'administració electrònica a les nostres administracions», explica Rubén Grau. Per ell, el confinament «ha estat l'impuls que necessitava per endinsar-se definitivament en una administració més moderna». Gràcies al seu treball final de màster, l'estudiant ha pogut reflexionar des de dins sobre l'ús actual de les tecnologies de la informació i la comunicació en les gestions i els tràmits públics adreçats a la ciutadania i a les empreses.

Joan Ramon i Prats

Postgrau d'Intervenció Sociolaboral: Orientació per a l'Ocupació i la Inserció Laboral

Aquest projecte posa el focus en el treball a distància. Fa un repàs breu de quina era la situació abans de la pandèmia i en quin punt es troba actualment, tenint en compte també el context legal. A més, recull les impressions de 173 enquestats, perquè un dels objectius principals de l'autor era identificar perfils diferents de treballadors per analitzar si les circumstàncies personals (tipus d'habitatge, fills…) influeixen en la concepció del teletreball. Gràcies a les respostes rebudes, l'estudiant conclou que més del 80 % de les persones se senten preparades per treballar a distància i que la majoria considera que treballa més hores des de casa que no pas en el lloc de treball. L’autor també destaca que els enquestats prefereixen alternar el teletreball amb la feina presencial.

Sara Gutiérrez Gata

Màster universitari de Traducció i Tecnologies

Es tracta d'un treball de lingüística contrastiva anglès-espanyol en el camp del periodisme econòmic. L'autora compara les metàfores conceptuals que s'utilitzen a les notícies econòmiques dels diaris espanyols i britànics per informar sobre la crisi econòmica derivada de la COVID-19. «Analitzar les expressions metafòriques presents en la premsa econòmica permet observar quina conceptualització de la crisi es transmet al públic i si aquesta conceptualització és diferent segons la cultura en què es produeix», explica Sara Gutiérrez. Un cop acabada la seva anàlisi, destaca «els efectes homogeneïtzadors de la globalització en l'economia i el llenguatge i, en conseqüència, en el pensament de diferents cultures amb tradicions i costums dispars».

Vanessa Martínez Salas

Màster universitari de Treball Social Sanitari

Des de la seva experiència personal com a treballadora social sanitària en atenció primària, Vanessa Martínez ha pogut observar com algunes persones grans estan aïllades i com això influeix en la seva situació. La idea del projecte va néixer durant la quarantena: «he passat el confinament en l'últim trimestre d'embaràs i això m'ha fet pensar i reflexionar molt sobre com ho han passat les persones grans que viuen soles i que se senten soles». El treball recull entrevistes a diferents treballadors socials i les preguntes estan relacionades amb els factors i les causes principals de la solitud, la detecció o el rol d'aquests professionals. L'objectiu del treball és demostrar que els treballadors socials sanitaris d'atenció primària són professionals clau per identificar persones grans soles i en una situació d'aïllament.