Actualitat

Present i futur de les revistes acadèmiques de la UOC

Temàtica:  Multidisciplinar
Thu Jun 25 09:30:00 CEST 2020

El Setè Seminari d'Edició Científica s'ha plantejat com un espai de reflexió sobre el recorregut de les revistes i els reptes futurs.

L'11 de juny va tenir lloc el Seminari d'Edició Científica de la UOC, coordinat per Elsa Corominas, editora executiva de la revista ETHE. La setena edició s'ha celebrat en línia i amb un format més participatiu, per compartir bones pràctiques i espais de millora al voltant de la publicació acadèmica a la UOC.

Van seguir el seminari 23 participants, amb presència del personal acadèmic que forma part dels equips editorials de les revistes científiques i divulgatives; representants de l'Àrea de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge; la vicegerent de Recerca i Innovació, Mònica de Forn, i la vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca, Marta Aymerich.

Com ja és habitual en els seminaris, la vicerectora es va encarregar d'obrir la sessió. Va destacar el creixement de les revistes acadèmiques en la internacionalització, el nombre de lectors i la paritat de gènere en l'autoria dels articles. Es tracta d'unes fites que, en línia amb l'estratègia institucional, contribueixen a la promoció de la recerca i la innovació de la UOC, i en reforcen el compromís amb l'accés obert.

 Infografia que mostra l'abast, l'impacte i la visibilitat de les revistes de la UOC

En aquesta edició van ser els directors acadèmics de les revistes científiques els que van explicar breument la situació actual de les publicacions que representen, i en van analitzar les fortaleses i els reptes. Entre altres qüestions, van destacar la bona entesa amb les institucions coeditores i la creació de xarxes de recerca amb altres centres i institucions.

Cap a on anem: reflexions sobre el sistema de revistes acadèmiques

Cada ponent va apuntar aspectes que cal reforçar, com ara la necessitat de disposar de més suport en la difusió dels continguts publicats o el manteniment de la professionalització de la gestió editorial, per fer front al creixement i la consolidació de les revistes.

També es va reflexionar sobre el rol de les revistes divulgatives dins l'ecosistema de la universitat, la possibilitat d'establir col·laboracions entre publicacions acadèmiques i científiques per generar articles nous o la importància de reforçar la difusió de continguts científics per a un públic no científic. A més, es va reconèixer la qualitat del model de gestió de les revistes i el paper de l'equip de Biblioteca.

Part de les reflexions corresponen a les cinc hipòtesis analitzades en aquest article de Ciro Llueca, director de l'Àrea de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge, sobre la publicació acadèmica:

  • Les revistes contribueixen i han de contribuir a l'estratègia de la universitat.
  • La professionalització de les revistes comporta que les direccions acadèmiques se centrin en aspectes estratègics, i els equips de gestió, en la resta.
  • El repte important, amb l'exigència de sostenibilitat i de qualitat, és la difusió.
  • És possible abordar una reflexió sobre els àmbits en què s'han de centrar els esforços.
  • Al mateix temps, s'ha de definir l'encaix de revistes divulgatives i altres eines de comunicació científica en l'ecosistema de revistes.

D'on venim

Els representants de les diferents revistes van descriure en quina situació es troben.

Amb aquest punt de partida, es va obrir el debat, amb les aportacions dels representants de la resta de revistes: Miquel Peguera Poch (IDP), Joan Miquel Gomis (Oikonomics), Joan Soler-Adillon i Lídia Arderiu (Mosaic), i Ferran Lalueza (COMeIN). Això va permetre intercanviar coneixements sobre un sistema de revistes heterogeni, que va des de les editades només per la UOC fins a les coeditades o les que tenen participació de la UOC en comitès editorials, com és el cas del director de l'IN3, David Megías, que és membre de la junta directiva (managing board) d'Internet Policy Review.

Els assistents al seminari han destacat de forma molt positiva la durada del seminari, la participació dels ponents i, especialment, l'experiència en línia. També en destaquen la bona organització que va permetre un debat i diàleg enriquidor, tant pels directors de les revistes com pel conjunt dels assistents.

Referents