Les deu claus de l'accés obert per a les revistes científiques i reflexions sobre l'avaluació de la recerca

​Contribuir al debat i a la millora contínua entre els editors de revistes científiques i divulgatives de la universitat amb un tema central i un o dos ponents en cada edició és l'objectiu principal del Seminari d'Edició Científica de la UOC, la sisena edició del qual va tenir lloc el 8 d'octubre a la seu de Tibidabo de Barcelona. El seminari és una iniciativa de la Biblioteca de la UOC, i des del 2017 té lloc dues vegades a l'any, al març i a l'octubre.

Aquest cop, el convidat va ser Isidro Francisco Aguillo, expert en avaluació de la ciència, responsable del Laboratori de Cibermetria de l'Institut de Polítiques i Béns Públics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i impulsor del Rànquing Web d'Universitats, que mesura la presència a la web i la visibilitat de més de 28.000 institucions acadèmiques de tot el món.

El seminari es va dividir en dues parts, la primera de les quals era adreçada als editors de revistes de la Universitat i va ser presentada per Marta Aymerich, vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC. Aguillo hi va obrir al debat les següents deu idees clau sobre com s'ha de plantejar l'edició de revistes científiques des del repte de l'accés obert o open access:

• Es necessiten editors i autors compromesos i professionals. Cal tenir en compte la importància de l'abans i el després de la publicació de l'article, i el repte de les dades: han de ser obertes i accessibles.
• Cal tenir cura de la identitat i el posicionament de la revista i no sacrificar-los per guanyar visibilitat (per a això són imprescindibles les metadades, cal tenir cura dels URL dels articles, assegurar versions en PDF, etc.).
• S'ha de crear comunitat entorn de la revista, amb perfils personals dels autors, notícies, resums de tesis doctorals recents en la disciplina i recensions de llibres, i també tenir cura de les xarxes socials i altres formes de comunicació informal.
• Cal apostar pel posicionament en cercadors i l'optimació en motors de cerca (SEO) de les revistes. Google és el líder per a posicionar continguts.
• Cal proporcionar serveis de valor afegit: comentaris editorials, treballs per invitació (estats de la qüestió, punts de vista), material addicional en repositoris, comentaris de lectors; seguiment de l'impacte acadèmic (citacions i baixades) i social dels articles publicats. Per a això es necessiten revistes més grans i millors, i hi ha l'opció de fusionar-ne algunes per a aconseguir-ho.
• Pel que fa a la globalització, és necessari tractar problemes locals amb perspectives globals, alhora que atreure articles de la resta del món.
• Cal ser transparents sobre la rellevància, la utilitat o el valor real de la revista, i s'han de cercar mètriques per a avaluar la revista i criteris per a mesurar l'acompliment editorial.
• L'avaluació s'ha de fer amb mètriques responsables. El recompte de citacions és positiu, però contextualitzat: nombre de citacions respecte a la mitjana de les que es reben en una àrea temàtica. Cal saber les limitacions dels diferents indicadors bibliomètrics.
• La importància del paper de l'editor va més enllà de gestionar l'avaluació d'experts. S'ha de parar atenció a les decisions sobre les polítiques editorials pel que fa a aspectes formals, accés obert, etc.
• Les revistes minoritàries s'han de distingir de les mediocres per a eliminar aquestes segones.

En la segona part del seminari, la conferència es va obrir al públic i es va omplir amb l'àmplia participació de responsables de la gestió i l'avaluació científica i investigadors d'altres universitats i institucions. Aguillo va desgranar les claus de l'avaluació de la ciència i Maria Jesús Martínez Argüelles, directora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, va oferir la visió d'aquesta qüestió des del punt de vista de l'investigador-docent. La sessió va ser moderada per Ciro Llueca, director de l'Àrea de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge de la UOC.

Conferencia de Isidro F. Aguillo: «Métricas y evaluación de la ciencia» | UOC

 

Aguillo va iniciar la intervenció comentant que el factor d'impacte conté errors de càlcul que l'invaliden com a bon indicador. Segons l'expert en cibermetria, Web of Science i Scopus estan sobrevalorats i s'hi han d'afegir altres indicadors d'altres fonts amb una cobertura més bona, ja que cal descriure les mètriques respecte d'escenaris globals o locals segons les necessitats de cada àmbit temàtic.

Isidro Francisco Aguillo també va incidir en el fet que classificar per posicions —els famosos quartils— «és incorrecte i injust», perquè caldria afegir contextualització. Segons ell, «l'anàlisi de citacions ha de continuar ocupant una posició central en l'avaluació de la producció científica, però cal fer servir fonts més completes i menys esbiaixades. Hem d'exigir a les seves publicacions més rigorositat a l'hora de complir estàndards i complementar aquesta avaluació amb l'opinió d'experts. Aquesta aproximació mixta, és a dir, quantitativa i qualitativa, és vàlida per a totes les avaluacions sempre que es faci prevaldre la transparència en els processos i en la justificació dels resultats». L'expert en avaluació de la ciència és partidari de dotar els sistemes d'avaluació de procediments que permetin descobrir i penalitzar les males pràctiques.

Martínez Argüelles va assenyalar que la carrera professional del professorat universitari està molt mediatitzada pel sistema actual, massa basat en mètriques i amb l'exigència de publicació en revistes situades en els primers quartils d'indexació, de manera que es restringeixen les possibilitats a unes poques publicacions científiques. Aquesta realitat, si bé comporta que els investigadors puguin rebre crítiques dels seus companys, acaba representant que sigui menys atractiva la carrera professional de l'investigador, molt sotmès a les pressions i la manca d'oportunitats del sistema.

Martínez Argüelles va comentar que, tot i els avantatges del model actual d'avaluació de la producció científica respecte a la situació anterior, el qual ha permès reduir l'endogàmia i la discrecionalitat, millorar la transparència i augmentar la producció científica, no hauríem d'oblidar que el compromís social va més enllà de la publicació: «La universitat té una missió més àmplia, que és la transformació social», va indicar la investigadora de la UOC. Corominas, E. (2019).

Las 10 claves del open access para las revistas científicas y algunas reflexiones sobre la evaluación de la producción científica. Aula Magna 2.0. [Blog]. Recuperado de: http://cuedespyd.hypotheses.org/6590

Autor

• 

  Elsa Corominas

  Subgrup operatiu: Edició de revistes acadèmiques Grup operatiu: Oficina de Ciència Oberta