La divulgació científica a «El juego del saber»

Una persona movent una peça d'escacs
03/12/20

En el VIII Seminari d'Edició Científica de la UOC, hi ha participat Jesús Zamora Bonilla, catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència i degà de la Facultat de Filosofia de la UNED.

Com es pot pensar des de la filosofia quins són els aspectes essencials de la comunicació científica? Com es pot entendre la filosofia de la ciència des de la perspectiva econòmica? A la conferència «El juego del saber», Jesús Zamora Bonilla, degà de la Facultat de Filosofia de la UNED, va teixir un discurs en què connectava disciplines aparentment distants, com ara la filosofia, l'economia i la comunicació, i va acabar destacant la importància de l'alta divulgació científica.

La conferència es va impartir en el marc del VIII Seminari d'Edició Científica de la UOC, dedicat en aquesta ocasió a la difusió i la visibilitat dels resultats de la recerca. El seminari va reunir personal acadèmic d'equips editorials de revistes acadèmiques i també professionals de la comunicació científica de la UOC. Com ja és habitual, la vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca, Marta Aymerich, va obrir el seminari recordant la importància que tenen les revistes per a l'estratègia institucional de la UOC.

A la ciència, a què s'hi juga?

Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Filosofia, el 19 de novembre, Zamora Bonilla va proposar aplicar la teoria econòmica de jocs per analitzar la pràctica científica i la filosofia de la ciència. Des d'aquesta perspectiva, el ponent convidat va posar el focus d'atenció en els subjectes, els «jugadors», i en la seva presa de decisions, condicionada per la interacció amb la resta d'actors implicats. La interdependència estratègica dels protagonistes s'emmarca dins de les regles del joc de la recerca.

Zamora Bonilla planteja la comunicació científica com un «joc de persuasió», en què els autors, mitjançant una publicació (paper), argumenten a favor d'unes conclusions perquè siguin reconegudes en l'acadèmia com a solució a un problema científic. L'aprenentatge de l'investigador també consisteix a aprendre quines normes dicten que un argument es pugui considerar vàlid en una disciplina determinada.

Conferencia «El juego del saber» | UOC

 

Del paper al llibre de text

Aquest joc de persuasió continua quan hi ha diverses argumentacions a favor d'unes conclusions i un resultat es cristal·litza en el sistema de coneixement científic, de manera que passa de considerar-se una proposició discutible a una que és pràcticament obligatòria. Zamora Bonilla anomena aquest creixement el «model de corall»: a la part superior, als tentacles, hi ha les conclusions efímeres dels papers, a debat, i a la base se situen els resultats solidificats que passen als llibres de text. Ara bé, els coneixements consolidats es poden erosionar i necessitar també una revisió.

​Estendre el joc de la ciència​

El conferenciant va assenyalar quatre tipus principals de comunicació científica: l'aplicació tecnològica de la ciència; la divulgació científica, per comunicar qüestions d'interès general a un públic no expert; el periodisme, que pren la recerca com a objecte noticiable, i el màrqueting, per remar a favor de l'estratègia d'una entitat.

Fora del context de la recerca, en la comunicació extracientífica s'uneixen nous actors amb interessos econòmics, ideològics o educatius. A més, s'obre un nou escenari que no es regeix per normes establertes, anàlogues a les científiques. D'aquí la rellevància de l'alta divulgació, de «fonts fiables» amb autoritat a què el públic o el comunicador pot recórrer i que solen estar promogudes per institucions públiques o filantròpiques. El format natural d'aquest tipus de comunicació científica és, precisament, la revista especialitzada.

La divulgació científica és una qüestió essencial que cada vegada requereix més espai i temps en la planificació de les revistes acadèmiques. Amb aquest seminari es perseguia continuar avançant amb els equips editorials en la reflexió sobre la divulgació dels continguts i fer una posada en comú d'objectius i pràctiques amb les persones implicades en la comunicació del coneixement de la Universitat.

El Seminari d'Edició Científica

Aquesta cita semestral, coordinada per Elsa Corominas, forma part del procés de reflexió permanent de la UOC sobre les revistes acadèmiques. Després de tres anys de recorregut, en els seminaris hi han participat experts que han contribuït a aportar llum a diferents aspectes de l'edició científica, tant acadèmics de la UOC —Candela Ollé, Pastora Martínez i Àlex López-Borrull— com experts externs —Félix de Moya (SCImago), Mari Vállez (UB), Aina Borràs (Clarivate), Ernest Abadal (UB), Fernando Aguiar (CSIC) i Isidro Aguillo (Consell Superior d'Investigacions Científiques).

En les vuit edicions s'han tractat temes com ara l'acompanyament en la gestió de revistes científiques que la Universitat ofereix als professors i investigadors, un acompanyament amb vocació de servei a l'estratègia institucional que persegueix la sostenibilitat del projecte editorial, fomentar la qualitat en el fons i en la forma i contribuir a proporcionar la màxima visibilitat.

Les revistes acadèmiques de la UOC

Totes les revistes coeditades per la UOC tenen dos punts en comú: la confluència entre les ciències socials i la tecnologia, i la publicació dels continguts en accés obert per posar el coneixement a l'abast de tothom. En els últims anys han avançat en presència internacional i en impacte acadèmic.

Jesús Zamora Bonilla

És doctor en Filosofia i en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Madrid; catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència, degà de la Facultat de Filosofia i director del postgrau de Periodisme i Comunicació Científica de la UNED; creador de DivulgaUNED, i autor de diverses obres de divulgació, com ara Sacando consecuencias: una filosofía para el siglo xxi.

Editat per