Així ha evolucionat la Biblioteca de la UOC

Antic vídeo promocional de la UOC dels anys noranta
Editat per: Sandra Pérez
21/10/21

Primera directora de la Biblioteca: «El que sabíem és que no podíem crear una biblioteca similar a la presencial perquè tots els nostres usuaris seguien els cursos des de casa amb el seu ordinador».

Per celebrar el Dia de les Biblioteques (24 d'octubre), i coincidint amb el 25è. aniversari de la UOC i el llançament del nou web, mirem enrere per veure com ha evolucionat la Biblioteca al llarg d'aquests anys.

El 1995, en un moment en què Google ni tan sols existeix i a la majoria de cases no és possible parlar per telèfon fix i navegar per internet alhora, neix la primera biblioteca universitària completament digital del món. La seva primera directora (1995-2010), Adoració Pérez Alarcón, ens explica com van ser els orígens d'una biblioteca virtual a mitjans dels anys noranta.

Adoració Pérez Alarcón 

Com era la Biblioteca en els seus inicis? Quines eren les seves particularitats, el que la diferenciava de la resta de biblioteques universitàries?

No vam trobar cap referent. El que sabíem és que no podíem crear una biblioteca similar a la presencial perquè tots els nostres usuaris seguien els cursos des de casa amb el seu ordinador. Vam cercar continguts i serveis digitals i ho vam fer tot d'una manera diferent, centrant-nos en el que necessitava l'usuari, esborrant el concepte tradicional de biblioteca.

Vam arribar a la conclusió que havíem de fer una mena de biblioteca just in time perquè l'usuari tingués el que necessitava en el moment que ho necessitava i prescindís d'una acumulació de continguts i serveis.

Vam començar amb una biblioteca molt simple, amb un parell de botons: un per als serveis d'informació i un altre per a un petit catàleg. Amb el temps hi vam afegir sumaris, resums, imatges de les portades dels títols i una aplicació que permetia demanar els llibres en préstec i enviar-los a domicili o recollir-los a un centre de suport. El primer curs, a l'equip de la Biblioteca érem dues persones: Jordi Serrano, el cap d'automatització, i jo mateixa. El curs següent ja en vam ser vuit.

També vam crear un tauler virtual perquè la gent pogués demanar informació o fer tota mena de preguntes, i ens vam posar a seleccionar material d'internet. 

A finals dels anys noranta, amb un mercat editorial eminentment en paper, la Biblioteca ja disposava d'un catàleg de continguts en línia. Quins reptes es van haver d'afrontar per fer-ne créixer la col·lecció digital?

El primer repte va ser buscar informació. Ho vam fer amb una gran implicació de les direccions dels estudis i del professorat, i aquest va ser un dels temes clau per definir-ne els continguts.

Primer vam buscar a internet informació que s'adaptés als nostres estudis, vam establir una norma de selecció de recursos i vam contactar amb proveïdors de bases de dades. Les negociacions van ser molt complexes, perquè trobaven estrany donar accés a tot el seu material a persones que estaven connectades des del seu domicili i no des d’un espai presencial més controlat.

Com es va adaptar el rol del bibliotecari en una biblioteca virtual?

Quan fèiem la selecció, buscàvem persones amb coneixement informàtic, vocació de servei i molt bones aptituds de documentalisme per seleccionar continguts d'internet. Oberts de mira, havien de pensar coses que encara no s'havien pensat

I com era la comunicació amb els usuaris de la Biblioteca?

Molt fluida. La majoria treballava i tenia moltes ganes de col·laborar amb tot. El contacte era molt fàcil i molt freqüent. Això es complementava amb trobades presencials, que permetien establir un contacte directe. 

També vam fer molta formació a l'usuari i vam desenvolupar serveis de notícies temàtiques, serveis personalitzats (com els serveis de difusió selectiva de la informació), serveis d’enviament de sumaris de diaris i butlletins oficials de Catalunya, Espanya i Europa, etc.  

Com valores la teva etapa a la Biblioteca?

Molt positivament, tant per l'equip que vam formar com pels usuaris que teníem. Ens ho vam passar molt bé i vam fer molta feina. També vam posar molt d'èmfasi en el paper dels formadors, perquè tot fos més fàcil per a l'usuari. 

Una biblioteca digital als anys noranta

L'activitat de la Biblioteca va arrencar amb la UOC amb l'objectiu de donar suport a l'aprenentatge, la docència i la recerca de la Universitat. 

1995

Durant el primer any de vida de la Biblioteca, la comunitat de la UOC podia accedir a la informació bibliogràfica dels documents físics disponibles i fer preguntes per mitjà d'una bústia de correu electrònic.

1996-1997

Els usuaris ja disposaven d'un catàleg de continguts en línia i podien demanar llibres en préstec i traslladar dubtes per mitjà dels formularis dels serveis. Es van començar a oferir  recursos digitals subscrits, com ara llibres o articles, als quals es podia accedir des de qualsevol ordinador i ubicació. D'aquesta manera, va néixer una col·lecció de continguts digitals que avui dia continua creixent.

1999-2000

La Biblioteca es va integrar a l'aula. L'estudiant trobava un apartat específic amb materials didàctics i recursos d'informació de la Biblioteca per a les seves assignatures, que es va convertir al cap de poc temps en la pestanya Recursos de l'aula.

Aquest element és diferenciador respecte a la resta d'universitats: l'estudiant de la UOC té a la seva disposició tots els recursos necessaris per superar el seu projecte formatiu.

A principis del segle XXI es podia consultar el catàleg mitjançant la tecnologia wireless application protocol (WAP). La de la UOC va ser una de les primeres biblioteques que va treballar amb aquesta tecnologia.