Biblioguies
Temàtica: Ciències de la SalutLocalitat i estacionalitat en consum alimentari
El fet de menjar és essencial en la nostra vida quotidiana, però no tothom té el privilegi de gaudir d’una alimentació adequada i sense restriccions. La localitat i l’estacionalitat són dos elements bàsics a tenir en compte en el consum alimentari per a que esdevingui sostenible. Recull elaborat amb motiu de la Setmana dret a l'alimentació, que es celebra del 26 de novembre al 2 de desembre.
Cuines tradicionals del món
Aquests sistemes alimentaris han de permetre l’accés al menjar per a tothom, satisfer les necessitats de tothom i promoure una dieta sana, diversa i segura. S’enfoca a tres temes principals: l’augment de l’accés a dietes sanes, l’apoderament dels consumidors per a triar dietes sanes i les mesures per a enfortir la responsabilitat, la resiliència i la igualtat en el sistema alimentari.
Cuina per àrea geogràfica
Recull de recursos que fa un recorregut per les tradicions culinàries de diverses regions del món. Les cuines tradicionals són la base d’una alimentació saludable i sostenible.
S’estudien aspectes que van des de l’epidemiologia fins a les propietats dels seus components. Va adreçat a investigadors i especialistes en nutrició, dietètica, endocrinologia i salut pública. Es divideix en conceptes generals, components de la dieta mediterrània, aspectes de salut i nutricionals, i plantes fetes servir en aquesta cuina.
Dels cinc continents i de diversos orígens, permet fer-se una idea general dels diferents tipus d’alimentació segons l’àrea geogràfica.
Els àpats són explicats pels mateixos protagonistes, mentre ells mateixos elaboren els plats. Alhora expliquen els costums o les tradicions en què aquests menjars són una part important.
Àsia
La seva cultura culinària ha contribuït de manera fonamental en la salut de la seva població. La modificació de la població al llarg dels anys ha fet que aquesta població canviés els costums, i també els hàbits alimentaris, cosa que l’ha debilitada i li ha augmentat els problemes de salut.
Aquest sistema alimentari és suportat per les dones d’aquesta regió, que proporcionen menjar i medicaments per als humans, farratge per al bestiar i lloc per a plantes no cultivables. L’alimentació dels dàlits inclou una gran varietat de productes vegetals, una part dels quals només es consumeix segons l’estació de l’any.
Àfrica
La secció exposa cuines dels cinc continents i de diversos orígens, que permeten fer-se una idea general dels diferents tipus d’alimentació segons l’àrea geogràfica.
Es presenten els aliments fonamentals amb la preparació adequada, i també els noms dels plats més tradicionals. Són classificats en arrels i tubercles, cereals i llegums, fruita i verdura, herbes i espècies.
Amèrica del Nord
En aquesta secció s’hi presenta el procés per a l’elaboració de receptes, amb una gran diversitat de plats que provenen de tots els punts del món, atenent a la diversitat de nacionalitats que compon els EUA. També s’hi troben altres apartats, com un en què hi ha agricultors a qui es van fer preguntes o el de la història de l’elaboració de la cervesa.
És un capítol del llibre Traditional Plant Foods of Canadian Indigenous Peoples en què s’explica la utilització de les plantes, el seu conreu, les diferències d’una regió a una altra i la seva conservació. S’hi adjunten taules que classifiquen les espècies i alguna imatge per a il·lustrar les plantes.
Amèrica del Sud
El document se centra en tres casos particulars: el sistema alimentari dels indígenes de l’Amazònia peruana i el seu coneixement de la naturalesa; el sistema alimentari dels pobles guaraní, weenhayek i pilagá a la zona transfronterera del Paraguai, Bolívia i l’Argentina, i el sistema alimentari a les costes de Willi Lafken, àrea que conté més de 25.000 illes.
Exposa la situació d’aquesta comunitat en aquesta àrea geogràfica, les dificultats amb què es troba per a aconseguir una alimentació correcta i els canvis que es produiran amb la implantació del nou programa d’alimentació escolar.
Europa
Altres apartats interessants són els de receptes, ingredients, àpats en diades especials i l’aprofundiment en els orígens de la cultura culinària, viatges turístics relacionats amb la cuina i l’agricultura i la relació de la cuina turca amb d’altres, com la jueva i la iraniana. El diccionari de cuina turca és especialment útil, amb els noms en anglès i turc i la categoria de l’ingredient seleccionat.
Es mostra una descripció dels plats més fonamentals de cada país, incloent-hi el seu origen, el dia indicat si és un plat commemoratiu i els ingredients que els componen. Cada plat té el seu nom en l’idioma original i la traducció en anglès. També se situa el país en la regió europea corresponent.
Oceania
Aquest projecte es va engegar en veure el decreixement en la qualitat de vida i la salut dels habitants de les illes del Pacífic, i en constatar que les malalties degudes a una mala alimentació creixen i se succeeixen en diverses generacions de la mateixa família. S’han canviat la fruita, les verdures fresques, el peix i els tubercles per aliments processats, begudes amb alt contingut de sucre o menjars instantanis, els quals han arraconat la cuina tradicional.
L’informe segueix un recorregut per tots els països de l’Àsia, agrupats en regions, i n’explica la situació alimentària i diversos graus de seguretat d’alimentació en un lapse de temps determinat. La segona part de l’informe para atenció a la cuina tradicional per a millorar l’alimentació de la població i, consegüentment, la seva salut. El tercer punt explica la situació de petits agricultors que cultiven de manera natural els seus productes i la seva relació amb els mercats, la reducció del malbaratament d’aliments o les polítiques d’alimentació amb relació als preus.
Referents d'aquesta biblioguia
Àgueda Mercadal
Subgrup operatiu: Referent de Psicologia i Ciències de l'Educació, formació professional (FP) Grup operatiu: Biblioteca per a l'Aprenentatge