Biblioguies
Temàtica: MultidisciplinarL'administració electrònica
L’administració electrònica, també coneguda com a administració-e, govern electrònic o govern-e, és una nova alternativa d’interacció de la ciutadania (persones físiques) i les empreses (persones jurídiques) amb l’Administració pública estatal, l’Administració de les comunitats autònomes i les administracions locals i els ajuntaments, entre d’altres. Es basa en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a dissenyar, desenvolupar i implantar eines i entorns informàtics que permetin la comunicació, les gestions i els tràmits de la ciutadania i les empreses amb l’Administració, i és sustentada i motivada per canvis organitzatius i jurídics constants.
La signatura electrònica i el certificat electrònic
La signatura electrònica és un sistema d’identificació electrònica basat en una signatura digital emmagatzemada en un suport maquinari, que té un valor legal igual que el d’una signatura manuscrita. És important diferenciar la signatura electrònica de la signatura digital, la qual és el mecanisme xifrat que atorga autenticitat a la informació digital que acompanya. Per la seva banda, el certificat electrònic o digital és el fitxer informàtic generat per una entitat de certificació que associa unes dades d’identitat a una persona física o jurídica i en confirma la identitat digital.
Què és la signatura electrònica?
Algunes eines per a definir i entendre què és la signatura electrònica.
La signatura electrònica a la Viquipèdia en català. En conté la definició, exemples, informació sobre el certificat electrònic, etc.
Apartat del web del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge en el qual s’exposen dues solucions d’identificació digital perquè els ciutadans, les empreses i les entitats es relacionin electrònicament amb l’Administració.
Apartat adreçat a la signatura electrònica del Portal de Administración Electrónica (PAe) del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. S’hi poden trobar informacions sobre la firma electrònica i els seus formats, el DNI electrònic, els diferents certificats electrònics, etc.
Secció del web del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC) amb informació sobre el marc legal de la signatura electrònica. Conté normativa general i administrativa.
Article en què s’analitzen les obligacions que imposa la Llei 59/2003, de signatura electrònica, que han de complir tots els prestadors de serveis de certificació, i també les especificacions que han de complir els diferents certificats reconeguts. S’hi dedica una atenció especial a les obligacions relatives a la identitat digital de l’usuari de la firma.
Lanzarot, A. [Ana]. (2007). Los certificados electrónicos en la Ley 59/2003, de 19 de Diciembre. En especial, los certificados de personas jurídicas (y II). Revista de Derecho UNED, (2), 39-76. https://www.proquest.com/scholarly-journals/los-certificados-electrónicos-en-la-ley-59-2003/docview/1115585614/se-2?accountid=15299
Manual que tracta de la signatura electrònica des d’un punt de vista jurídic. Conté una revisió de les iniciatives de signatura electrònica, l’anàlisi del tractament d’una directiva europea, comentaris sobre els diferents components d’una signatura electrònica, etc.
Mason, S. [Stephen]. (2012). Electronic signatures in law. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511998058
Revista disponible a la base de dades vLex amb articles, revisions legals i estudis de casos relacionats amb la gestió de les evidències digitals i les signatures electròniques.
Blog ofert pel Consorci Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC) amb informació sobre les signatures i certificats digitals, la seva validesa legal, els nous productes i tendències, etc.
Entitats de certificació
Entitats responsables d’emetre els certificats digitals utilitzats en la signatura electrònica. Aquestes entitats han de garantir els principis d’autenticitat, integritat, confidencialitat i no-repudi de la informació digital.
Organisme autònom sota l’empara del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC) per vetllar perquè el procés del desplegament de la signatura electrònica es faci d’acord amb el marc legal establert i de la manera més àgil possible.
Entitat pública de certificació, encapçalada per la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre - Real Casa de la Moneda (FNMT-RCM). Té la finalitat de facilitar l’autenticació i garantir la confidencialitat de les comunicacions entre ciutadans, empreses i altres institucions públiques. Aquesta entitat ofereix diversos certificats reconeguts per la majoria d’administracions públiques.
Certificats digitals
El certificat electrònic o digital és el fitxer informàtic generat per l’entitat de certificació que associa unes dades d’identitat a una persona física o jurídica i en confirma la identitat digital. Els certificats digitals funcionen amb processos de signatura i xifratge, el que s’anomena criptogràfica asimètrica, i es basen en l’ús de la clau pública, present en el certificat, i la clau privada, que hi està associada però que no apareix en el certificat.
Els serveis electrònics de la Generalitat de Catalunya requereixen la identificació per mitjà dels certificats digitals o amb l’idCAT SMS. Aquest apartat dóna més informació sobre aquests dos mecanismes.
Portal web informatiu sobre el DNI electrònic. Aquest document permet acreditar electrònicament i de manera indubtable la identitat de la persona i firmar digitalment documents electrònics. Té la mateixa validesa que la firma manuscrita.
Article en què es reflexiona sobre l’ús dels certificats de clau pública i es proposa un nou concepte de certificat digital general (generalized digital certificate, GDC), un certificat sense clau pública i privada, del qual s’argumenta que seria de gestió més simple.
Harn, L. [Lein] i Ren, J. [Jian]. (2011). Generalized Digital Certificate for User Authentication and Key Establishment for Secure Communications. IEEE Transactions on Wireless Communications, 10(7), 2372-2379. https://doi.org/10.1109/TWC.2011.042211.101913
Article que tracta del problema de la gestió dels certificats digitals i explora la possibilitat d’una estructura de certificats correlatius. També tracta d’un nou concepte de certificats digitals anònims (anonymous digital certificate).
Zhu, W. [Wen-Tao] i Lin, J. [Jingqiang]. (2016). Generating correlated digital certificates: framework and applications. IEEE Transactions on Information Forensics and Security, 11(6), 1117-1127. https://doi.org/10.1109/TIFS.2016.2516818
Seguretat
L’extensió de l’administració electrònica va lligada a la confiança que la comunicació amb l’Administració per mitjans electrònics generi en els ciutadans; per aquest motiu, la seguretat de les dades compartides és cabdal.
El Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC), mitjançant el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), ofereix serveis a les administracions públiques locals per tal que millorin la seguretat dels seus sistemes d’informació i apliquin mesures, tant organitzatives com tècniques, per assolir aquest objectiu.
Apartat adreçat a la seguretat del Portal de Administración Electrónica (PAe) del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. S’hi poden trobar informacions sobre l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS), polítiques de seguretat de la informació, mètodes, instruments i normes, etc.
El Reial decret 3/2010 regula l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS), el qual té com a objectiu establir la política de seguretat en la utilització dels mitjans electrònics i està constituït per uns principis bàsics i uns requisits mínims que permetin fer una protecció adequada de la informació.
Reial decret que regula l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) en l’àmbit de l’administració electrònica i que es fixa l’objectiu de crear entorns electrònics de confiança que facilitin l’ús de les noves tecnologies en l’Administració pública.
Referents d'aquesta biblioguia
Elisabet Cervera
Subgrup operatiu: Referent de Dret i Ciència Política, Doctorat Grup operatiu: Biblioteca per a l'Aprenentatge