L'administració electrònica

El govern electrònic a la Wikipedia en castellà. Conté la definició del concepte, fases, requisits, etc.

Portal de la seu electrònica de la Generalitat de Catalunya, per a fer-hi tot tipus de tràmits.

Article que reflexiona sobre els diferents problemes que van aparèixer en el desenvolupament de l’administració electrònica i sobre algunes qüestions que cal considerar durant la seva implantació.

_{Montero, J. [Juan]. (2013). Are we prepared for the E-Government? Considerations regarding the online administrative procedure. Ars Boni et Aequi, 9(2), 173-212. https://www.proquest.com/scholarly-journals/preparados-para-el-e-government-consideraciones/docview/1490466579/se-2}

Manual amb nombroses reflexions sobre el govern electrònic, amb casos d’estudi, consideracions sobre la privacitat i la seguretat, i reflexions sobre el desenvolupament del govern obert.

Dossier ofert per Statista, una base de dades especialitzada en dades estadístiques d’indústries, mercats i infografies, amb informacions sobre els serveis del govern obert.

Diccionari en línia especialitzat en terminologia bàsica de l’administració electrònica i els processos administratius.

Portal amb informació sobre l’OBSAE, un observatori que té com a finalitat l’anàlisi i la difusió de la situació de l’administració electrònica a Espanya. Conté enllaços als diferents indicadors de l’OBSAE i al DATA OBSAE, un enllaç a una recopilació d’altres observatoris d’administració electrònica, etc.

Canal de Youtube sobre els serveis electrònics de l’Administració General de l’Estat.

Recull de normativa catalana, estatal i europea i de recursos de suport relativa a l’administració electrònica del Consorci Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC).

Recopilació de legislació nacional, autonòmica i de la Unió Europea i de guies i metodologies relacionades amb l’administració electrònica, proporcionada pel Portal de Administración Electrónica (PAe).

Primera norma amb rang legal que regula i reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques, i també l’obligació de les administracions de garantir aquest dret. Aquesta llei serà vigent fins al 2 d’octubre del 2016, quan entrarà en vigor la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú.

Llei que estructura el règim de les administracions públiques i que, a partir del 2 d’octubre del 2016, serà derogada per la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic, i la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú.

Llei que recull que la tramitació electrònica ha de constituir l’actuació habitual de les administracions públiques, per a servir millor els principis d’eficàcia i eficiència, l’estalvi de costos, les obligacions de transparència i les garanties dels ciutadans. Serà vigent a partir del 2 d’octubre del 2016.

Llei que assumeix un escenari en el qual la utilització dels mitjans electrònics ha de ser l’habitual. Tracta dels sistemes d’identificació electrònica, la signatura electrònica del personal al servei de les administracions públiques, la seu electrònica, l’arxiu electrònic de documents, l’actuació administrativa automatitzada, etc. Serà vigent a partir del 2 d’octubre del 2016.

Apunt del blog Legalment sobre els canvis en la nova Llei 39/2015, de procediment administratiu comú, que derogarà la Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

Secció sobre el model català per al desenvolupament de l’administració electrònica, del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.

Article de la Revista Catalana de Dret Públic sobre la introducció de les noves tecnologies de la informació en l’activitat de les administracions públiques.

_{Araguàs, I. [Irene]. (2012). La regulació de l'Administració Electrònica i els seus principis rectors. Revista catalana de dret públic, (45), 215-237. http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/108/126}

Seu electrònica per a fer tot tipus de tràmits amb la Generalitat de Catalunya.

Extranet que facilita la comunicació entre les administracions catalanes i la gestió de tràmits interadministratius. És gestionada pel Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC) i és una eina que connecta els ajuntaments i les administracions locals.

El Consorci Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC) és una entitat pública de caràcter associatiu que té la missió de promoure la interoperabilitat dels sistemes d’informació catalans amb la resta d’administracions, crear i prestar serveis comuns d’administració electrònica, reutilitzar les aplicacions i els serveis d’administració electrònica que es desenvolupin, i garantir la identitat i acreditar la voluntat en les actuacions dels ciutadans i el personal del sector públic, i també la confidencialitat i el no-rebuig en les comunicacions electròniques.

Llei per a establir els trets bàsics de l’ús dels mitjans electrònics en les relacions entre el sector públic i els ciutadans, les empreses i les entitats.

Blog ofert pel Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC) amb les novetats normatives més significatives que els diferents diaris oficials publiquen sobre l’administració electrònica.

Portal web de l’administració electrònica del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

El Catàleg de solucions d’administració digital de la Direcció de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) té com a objectiu difondre serveis comuns, infraestructures i altres solucions que es posen a la disposició de les administracions públiques per a contribuir a impulsar el desenvolupament de l’administració digital i a millorar els serveis que s’ofereixen a ciutadans i a empreses, o internament als empleats públics.

El Centre de Transferència de Tecnologia (CTT) té com a objectiu afavorir la reutilització de solucions per totes les administracions públiques.

Codi recopilatori de legislació consolidada d’administració electrònica. Inclou la legislació bàsica del tema, juntament amb altres qüestions que s’hi relacionen, com els registres electrònics, la notificació electrònica, les normes tècniques d’interoperabilitat, etc.

Estadística oferta a la base de dades Statista, amb informació sobre les accions principals dutes a terme per les empreses espanyoles en visitar les seus electròniques de l’Administració.

Estadística oferta a la base de dades Statista, amb informació sobre les accions principals dutes a terme per persones a Espanya en visitar les seus electròniques de l’Administració.

El govern electrònic a Europa a la Wikipedia en anglès. Conté la informació sobre aquest concepte, l’estat de la qüestió en els diferents estats membres, etc.

Portal de les Nacions Unides que recull informació, estudis, enquestes, etc., sobre el desenvolupament del govern electrònic a Europa.

Dins l’Agenda digital per a Europa (Digital Agenda for Europe), apartat sobre els serveis públics relacionats amb el govern electrònic. Conté informació sobre el Pla d’acció 2011-2015 del govern electrònic, la preparació del Pla d’acció 2016-2020 del govern electrònic, etc.

Llibre que tracta del desenvolupament del govern electrònic i la seva aplicació a Europa, en què s’exploren els efectes de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les accions i els processos polítics.

_{Nixon, P. [Paul] i Koutrakou, V. [Vassiliki]. (2007). E-Government in Europe: re-booting the state. Routledge. https://ebookcentral.proquest.com/lib/bibliouocsp-ebooks/detail.action?docID=356025}

Manual sobre el paper cabdal de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el desenvolupament del govern electrònic.

_{Obi, T. [Toshio]. (2007). E-Governance: a global perspective on a new paradigm. IOS Press, Incorporated. https://ebookcentral.proquest.com/lib/bibliouocsp-ebooks/detail.action?docID=320324}

Apartat adreçat a la interoperabilitat del Portal de Administración Electrónica (PAe) del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. S’hi poden trobar informacions i enllaços sobre normes tècniques, l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI), el Centre d’Interoperabilitat Semàntica (CISE), etc.

Apartat del Portal de Administración Electrónica (PAe) del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, amb informacions diverses sobre l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI). L’article 42 de la Llei 11/2007 crea l’ENI.

Reial decret que regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat (ENI) i que estableix el conjunt de criteris i recomanacions que hauran de ser tinguts en compte per les administracions públiques per a la presa de decisions tecnològiques que garanteixin la interoperabilitat.

Acció del Programa ISA (Interoperability Solutions for European Public Administrations) que fa el seguiment, en els països europeus, de les principals activitats en matèria d’interoperabilitat, del marc d’interoperabilitat nacional, de l’alineament amb el marc europeu d’interoperabilitat i d’altres iniciatives. Per a cada país s’elabora una fitxa per a mostrar l’estat de la qüestió.

Apartat adreçat a la interoperabilitat en la Unió Europea del Portal de Administración Electrónica (PAe) del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. S’hi poden trobar informacions i enllaços relacionats amb l’assoliment de la interoperabilitat entre les administracions de la Unió Europea com a mecanisme per a millorar l’eficiència i l’eficàcia de la prestació dels serveis, alhora que és una solució per a contenir la multiplicació de costos.

Article que estudia la influència de les iniciatives d’interoperabilitat en els sistemes d’informació de les administracions públiques.

_{Soares, D. [Delfina] i Amaral, L. [Luis]. (2011). Information systems interoperability in public administration: identifying the major acting forces through a Delphi study. Journal of Theoretical and Applied Electronic Commerce Research, 6(1), 61-94. https://www.proquest.com/scholarly-journals/information-systems-interoperability-public/docview/864999938/se-2?accountid=15299}

Article que estudia el rol de les metadades en la cooperació interadministrativa, utilitzant la interoperabilitat.

Plataforma que ofereix un conjunt de serveis d’interoperabilitat entre els sistemes d’informació de les administracions catalanes i els ens de l’Administració General de l’Estat (AGE).

Extranet que facilita la comunicació entre les administracions catalanes i la gestió de tràmits interadministratius. És gestionada pel Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC) i és una eina que connecta els ajuntaments i les administracions locals.

Seguint el que s’estableix a la Llei 11/2007, la xarxa SARA (Sistemes d’Aplicacions i Xarxes per a les Administracions) crea una xarxa de comunicacions entre ministeris, comunitats autònomes, ens locals i altres organismes públics, i amb altres ens i organismes de les institucions europees i d’altres estats membres. Aquesta xarxa interconnecta de manera fiable, segura, capaç i flexible les administracions públiques.

La signatura electrònica a la Viquipèdia en català. En conté la definició, exemples, informació sobre el certificat electrònic, etc.

Apartat del web del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge en el qual s’exposen dues solucions d’identificació digital perquè els ciutadans, les empreses i les entitats es relacionin electrònicament amb l’Administració.

Apartat adreçat a la signatura electrònica del Portal de Administración Electrónica (PAe) del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. S’hi poden trobar informacions sobre la firma electrònica i els seus formats, el DNI electrònic, els diferents certificats electrònics, etc.

Secció del web del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC) amb informació sobre el marc legal de la signatura electrònica. Conté normativa general i administrativa.

Article en què s’analitzen les obligacions que imposa la Llei 59/2003, de signatura electrònica, que han de complir tots els prestadors de serveis de certificació, i també les especificacions que han de complir els diferents certificats reconeguts. S’hi dedica una atenció especial a les obligacions relatives a la identitat digital de l’usuari de la firma.

_{Lanzarot, A. [Ana]. (2007). Los certificados electrónicos en la Ley 59/2003, de 19 de Diciembre. En especial, los certificados de personas jurídicas (y II). Revista de Derecho UNED, (2), 39-76. https://www.proquest.com/scholarly-journals/los-certificados-electrónicos-en-la-ley-59-2003/docview/1115585614/se-2?accountid=15299} 

Manual que tracta de la signatura electrònica des d’un punt de vista jurídic. Conté una revisió de les iniciatives de signatura electrònica, l’anàlisi del tractament d’una directiva europea, comentaris sobre els diferents components d’una signatura electrònica, etc.

_{Mason, S. [Stephen]. (2012). Electronic signatures in law. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511998058}

Revista disponible a la base de dades vLex amb articles, revisions legals i estudis de casos relacionats amb la gestió de les evidències digitals i les signatures electròniques.

Blog ofert pel Consorci Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC) amb informació sobre les signatures i certificats digitals, la seva validesa legal, els nous productes i tendències, etc.

Organisme autònom sota l’empara del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC) per vetllar perquè el procés del desplegament de la signatura electrònica es faci d’acord amb el marc legal establert i de la manera més àgil possible.

Entitat pública de certificació, encapçalada per la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre - Real Casa de la Moneda (FNMT-RCM). Té la finalitat de facilitar l’autenticació i garantir la confidencialitat de les comunicacions entre ciutadans, empreses i altres institucions públiques. Aquesta entitat ofereix diversos certificats reconeguts per la majoria d’administracions públiques.

Els serveis electrònics de la Generalitat de Catalunya requereixen la identificació per mitjà dels certificats digitals o amb l’idCAT SMS. Aquest apartat dóna més informació sobre aquests dos mecanismes.

Portal web informatiu sobre el DNI electrònic. Aquest document permet acreditar electrònicament i de manera indubtable la identitat de la persona i firmar digitalment documents electrònics. Té la mateixa validesa que la firma manuscrita.

Article en què es reflexiona sobre l’ús dels certificats de clau pública i es proposa un nou concepte de certificat digital general (generalized digital certificate, GDC), un certificat sense clau pública i privada, del qual s’argumenta que seria de gestió més simple.

_{Harn, L. [Lein] i Ren, J. [Jian]. (2011). Generalized Digital Certificate for User Authentication and Key Establishment for Secure Communications. IEEE Transactions on Wireless Communications, 10(7), 2372-2379. https://doi.org/10.1109/TWC.2011.042211.101913}

Article que tracta del problema de la gestió dels certificats digitals i explora la possibilitat d’una estructura de certificats correlatius. També tracta d’un nou concepte de certificats digitals anònims (anonymous digital certificate).

_{Zhu, W. [Wen-Tao] i Lin, J. [Jingqiang]. (2016). Generating correlated digital certificates: framework and applications. IEEE Transactions on Information Forensics and Security, 11(6), 1117-1127. https://doi.org/10.1109/TIFS.2016.2516818}

El Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC), mitjançant el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), ofereix serveis a les administracions públiques locals per tal que millorin la seguretat dels seus sistemes d’informació i apliquin mesures, tant organitzatives com tècniques, per assolir aquest objectiu.

Apartat adreçat a la seguretat del Portal de Administración Electrónica (PAe) del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. S’hi poden trobar informacions sobre l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS), polítiques de seguretat de la informació, mètodes, instruments i normes, etc.

El Reial decret 3/2010 regula l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS), el qual té com a objectiu establir la política de seguretat en la utilització dels mitjans electrònics i està constituït per uns principis bàsics i uns requisits mínims que permetin fer una protecció adequada de la informació.

Reial decret que regula l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) en l’àmbit de l’administració electrònica i que es fixa l’objectiu de crear entorns electrònics de confiança que facilitin l’ús de les noves tecnologies en l’Administració pública.

Des de l’1 de gener del 2016, les comunicacions amb la justícia s’han de fer per via electrònica. Entrevista en el programa Els matins, de TV3, per a tractar d’aquesta tema, amb Ignacio López Chocarro, degà del Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona; Xavier Fabregat, director general de Modernització de l’Administració de Justícia de la Conselleria de Justícia, i David Melgarejo, reporter de tribunals dels serveis informatius de TV3.

Portal web del poder judicial espanyol sobre la justícia electrònica (e-justícia), amb informació general sobre la Comissió d’Informática Judicial, que és l’òrgan que determina els sistemes informàtics aptes per a utilitzar en l’Administració de justícia, entre d’altres.

Apartat dins del portal web del poder judicial espanyol sobre la justícia electrònica (e-justícia) dedicat al marc jurídic que envolta la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’Administració de justícia.

Llei que regula la implantació de l’Administració judicial electrònica (e-justícia), la qual ha de permetre la comunicació de ciutadans i professionals amb l’Administració pública, a partir de canals electrònics segurs i de manera àgil.

Revista d’accés obert amb contingut de recerca sobre l’avaluació, la implantació, el disseny i la gestió de l’administració i el govern electrònics.

Revista acadèmica sobre el govern electrònic. Tracta del tema des de l’òptica de la ciència informàtica, però també de les ciències socials.

Canal de Youtube sobre els serveis electrònics de l’Administració General de l’Estat.

Canal de Youtube amb informació de suport i promoció de l’idCAT.