Els joves a Europa: caracteritzant els mil·lennistes

S'hi tracten els punts diferencials, les definicions de grups paral·lels, les actituds dels mil·lennistes a la feina, la religió, la cultura i els seus punts de vista polítics.

Desplegant dades demogràfiques, Stokes explica les diferències amb els mil·lennistes nord-americans i els punts de vista polítics que tenen els joves segons el seu país de procedència.

Els autors analitzen les diferències que han aparegut en diferents publicacions i fan referència al llibre Generations: The History of America's Future, 1584 to 2069, de Neil Howe i William Strauss, que consideren els mil·lennistes els nascuts entre el 1982 i el 2004.

Aquesta recerca s'ha elaborat amb una mostra de vuit-cents trenta joves de 18 a 29 anys. Se n'ofereix una visió general i es divideix en diferents aspectes: demografia, tecnologia, identitat, feina i educació, família, estil de vida, política i religió.

S'agafa com a període de naixement del 1980 al 1999. El document aprofundeix en la seva estructura, ideals i característiques fonamentals.

Es troba en una secció del portal de Goldman Sachs en la qual la imatge es complementa amb xifres estadístiques.

Trobem aquest document al portal del Pew Research Center, organització dedicada a la recerca i l'anàlisi de la societat nord-americana que se centra en els problemes socials, l'opinió pública i les tendències demogràfiques.

Es va presentar en el IV Congrés de la Societat Italiana de Màrqueting el 5 i 6 d'octubre del 2007. Descriu les característiques dels mil·lennistes nord-americans i els compara amb altres generacions i amb els seus homòlegs europeus.

Trobem aquest document al portal del Pew Research Center, organització dedicada a la recerca i l'anàlisi de la societat nord-americana que se centra en els problemes socials, l'opinió pública i les tendències demogràfiques.

El decreixement de la participació en política per part dels joves i l'increment de protestes, disturbis i revoltes porten els autors a fer-se aquesta pregunta.

Els autors creuen que les universitats han de crear un ambient més obert, participatiu i inclusiu per a fer augmentar l'interès dels estudiants per la política.

_{HOLLANDER, Elizabeth i LONGO, Nicholas. Student Political Engagement and the Renewal of Democracy. A: Journal of College and Character [en línia]. 2008. Vol. 10, núm. 1. ISSN: 1940-1639 [consulta: 3 de juny de 2024]. Disponible a: https://doi.org/10.2202/1940-1639.1057}

Els resultats de l'estudi revelen que els joves creuen que tenen poques oportunitats en la política real i que hi ha grans variacions en les orientacions polítiques.

_{HENN, Matt i FOARD, Nick. Social differentiation in young people's political participation: the impact of social and educational on youth political engagement in Britain. A: Journal of Youth Studies [en línia]. 2013. Vol. 17, núm. 3, pàg. 360-380. ISSN: 1469-9680 [consulta: 3 de juny de 2024]. Disponible a: https://doi.org/10.1080/13676261.2013.830704}

Informe elaborat a partir d'enquestes fetes a joves d'entre 15 i 30 anys, aquest informe té un interès especial per a l'estratègia de la Unió Europea per a animar els joves a participar en la societat civil i en la democràcia.

L'aposta fonamental dels autors és la conciliació entre treball, política i lleure. El canvi de paradigma en els joves obliga a canviar les estratègies polítiques per a fer-les més interessants i atractives.

_{MÜLLER, Renate; CALMBACH, Marc i RHEIN, Stefanie. Pleasure and Politics. Making Youth-Cultural Commitment Visible. A: JSSE - Journal of Social Science Education [en línia]. 2009. Vol. 7, núm. 2, pàg. 35-45. ISSN: 1618-5293 [consulta: 3 de juny de 2024]. Disponible a: https://doi.org/10.4119/jsse-440}

Els recursos estan classificats en inclusió social, participació política o crisi econòmica, tots enfocats a la joventut.

Aquest assaig destaca la dificultat de trobar diferències entre generacions i els efectes que es produeixen entre coetanis. Es conclou amb les diferències entre la joventut actual i les generacions anteriors.

_{STOKER, Laura. Reflections on the Study of Generations in Politics. A: The Forum [en línia]. 2014. Vol. 12, núm. 3, pàg. 377-396. ISSN: 1540-8884 [consulta: 3 de juny de 2024]. Disponible a: https://doi.org/10.1515/for-2014-5012}

A partir d'un estudi amb quaranta adolescents holandesos, aquest document conclou que hi ha molta variació en els principis bàsics de la democràcia, però que s'inclinen per les majories en detriment dels interessos de les minories.

_{NIEUWELINK, Hessel; DEKKER, Paul; GEIJSEL, Femke i DAM, Geert. 'Democracy always comes first': adolescents' views on decision-making in everyday life and political democracy. A: Journal of Youth Stuies [en línia]. 2015. Vol. 19, núm. 7, pàg. 990-1006. ISSN: 1469-9680 [consulta: 3 de juny de 2024]. Disponible a: https://doi.org/10.1080/13676261.2015.1136053}

Aquest estudi elaborat per investigadors d’Open Evidence (spin-off de la UOC) per a la Comissió Europea conté un recull de cinquanta bones pràctiques amb espais de participació juvenil a la xarxa que es consideren referents. En total s’ha entrevistat una vintena de prescriptors.

L'estudi, elaborat a Suècia, categoritza els ciutadans segons si són formals, desencantats o no involucrats. Dins dels actius també hi ha diferents tipus de comportaments.

_{AMNA, Erik i EKMAN, Joakim. Stanby citizens: diverse faces of political passivity. A: European Political Science Review [en línia]. 2013. Vol. 6, núm. 2, pàg. 261-281. ISSN: 1755-7747 [consulta: 3 de juny de 2024]. Disponible a: https://doi.org/10.1017/S175577391300009X}

Aquest document enllaça la poca participació política amb el neoliberalisme i el consumisme.

_{KYROGLOU, Georgios i HENN, Matt. Political Consumerism as a Neoliberal Response to Youth Political Disengagement. A: Societies [en línia]. 2017. Vol. 7, núm. 4. ISSN: 2075-4698 [consulta: 3 de juny de 2024]. Disponible a: https://doi.org/10.3390/soc7040034}

Aquesta és una generació de protesta, al contrari que la dels seus pares o avis, que era clarament política. S'han de produir canvis a favor de la joventut per a modificar aquesta tendència.

Els autors enllacen aquesta desmotivació amb l'auge del neoliberalisme i de la crisi econòmica, que provoquen el decreixement participatiu de la població jove.

_{HART, James i HENN, Matt. Neoliberalism and the unfolding patterns of young people's political engagement and political participation in contemporary Britain. A: Societies [en línia]. 2017. Vol. 7, núm. 4. ISSN: 2075-4698 [consulta: 3 de juny de 2024]. Disponible a: https://doi.org/10.3390/soc7040033}

L'article també fa una comparació amb la joventut espanyola anterior i s'analitza el perquè de la despolitització de la joventut.

S'hi tracten els punts diferencials, les definicions de grups paral·lels, les actituds dels membres de la generació Z a la feina, la religió, la cultura i els seus punts de vista polítics.

L'autor en descriu les característiques principals, posa exemples i, com a professor, assenyala noves maneres per a ensenyar més eficientment.

El document s'origina a partir d'un estudi fet a Eslovàquia, on les tecnologies de la comunicació es troben en una fase de desenvolupament i els individus d'aquestes generacions són majoritaris en aquest sector.

_{GRENCIKOVÁ, Adriana i VOJTOVIC, Sergej. Relationships of generations X, Y, Z with new communication technologies. A: Problems and Perspectives in Management [en línia]. 2017. Vol. 15, núm. 2, pàg. 557-563. ISSN: 1810-5467 [consulta: 3 de juny de 2024]. Disponible a: http://dx.doi.org/10.21511/ppm.15(si).2017.09}