Les revistes acadèmiques de la UOC estrenen número
Temàtica: MultidisciplinarThu Feb 06 15:25:00 CET 2020Els nous monogràfics en accés obert aborden temes com l'art, la història, la informació i la documentació o l'economia i l'empresa amb una nova perspectiva.
En els darrers números, les revistes acadèmiques tracten de qüestions com la relació entre l'art i la física fonamental, projectes i reflexions sobre la biblioteca del futur, els efectes de la revolució 4.0 en la societat o la connexió entre la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. Bona lectura!
El node 25 inclou un monogràfic que porta per títol «Diàlegs entre art i ciència fonamental», amb set articles d'artistes, filòsofs, científics i tecnòlegs d'arreu del món que connecten la cultura i l'art amb la física fonamental i les ciències de l'univers.
El monogràfic incorpora també un article introductori, suggestivament titulat «Forats negres i objectivitat», dels editors Mónica Bello Bugallo, directora del programa Arts at CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear), i Andy Gracie, artista que treballa en diverses disciplines com la instal·lació, la robòtica, el so, el vídeo i les pràctiques biològiques.
En el nou número s'hi presenten projectes com Cogito in Space, amb què gràcies al diàleg entre l'art, la radioastronomia i la neurociència s'envien «pensaments» a l'espai exterior.
Com sempre, en aquest número també s'hi inclouen quatre articles de la secció miscel·lània, un dels quals repassa els manifestos per un art compromès en l'era digital i explica com l'aparició de les pràctiques artístiques associades als mitjans tecnològics digitals, i més encara a partir de la implantació d'internet, ha motivat el sorgiment d'una abundant sèrie de textos teòrics amb la pretensió de definir aquestes actuacions i, alhora, justificar-ne l'existència.
Ja hi ha disponible «El futur és avui: biblioteques al servei d'una societat canviant», el monogràfic de BiD coordinat per Maite Comalat (UB) i Ciro Llueca (UOC).
En el seu article d'obertura, Ismael Peña-López, director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals de la Generalitat de Catalunya, es pregunta «qui ha d'orientar, formar i acompanyar les institucions i els ciutadans en l'ecosistema del govern obert?». Dins el nou sistema d'informació, la biblioteca es consolida com a mitjà per a la formació de ciutadans lliures i crítics.
En el monogràfic de la revista BiD s'hi presenten experiències innovadores de biblioteques per a adaptar-se a les necessitats actuals dels usuaris: la transformació d'espais de la Biblioteca Tec de Monterrey (Yolanda Maya); la incorporació de la tecnologia mòbil en els serveis de biblioteques públiques peruanes (Gabriela A. Quispe), i la creació del bot de conversa de la biblioteca de la Universitat de Califòrnia a Irvine (Danielle Kane).
En el nou número de BiD, els autors i autores també reflexionen, entre moltes altres qüestions, sobre els reptes de les biblioteques en matèria d'educació oberta (Gema Santos) o la preservació de pel·lícules (Pablo García).
El número 7 reuneix les conclusions principals del col·loqui internacional «De Munic a París (1938-1940). De la Guerra Civil espanyola a la nova Europa alemanya», que va coorganitzar l'equip de la revista l'any passat en col·laboració amb els Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, el Museu Memorial de l'Exili, la Fundació Carles Pi i Sunyer, el Memorial Democràtic i l'Observatori Europeu de Memòries (EUROM-UB).
El articles aporten noves perspectives d'anàlisi del nou escenari europeu del 1938 al 1940. S'hi tracten temes com la crisi de democràcies, l'ascens dels feixismes, l'Alemanya nazi, l'Espanya de Franco i el paper d'altres actors en el tauler internacional com França, la Itàlia de Mussolini, els Estats Units i l'antiga Unió Soviètica.
Alguns treballs també analitzen la interconnexió del conflicte continental amb la Guerra Civil espanyola. El reconegut professor Walther L. Bernecker (Universitat Friedrich Alexander d'Erlangen-Nuremberg), per exemple, analitza la crisi democràtica d'entreguerres després de la pau de Versalles i com va influir el desenllaç del conflicte espanyol en els plans hitlerians.
Quins efectes tenen els avenços tecnològics i científics en les empreses, les organitzacions i la societat? El número 12 d'aquesta revista divulgativa obre la reflexió sobre el binomi progrés o precarització en l'època actual a partir de l'anàlisi de les oportunitats i els riscos de l'anomenada revolució 4.0. Coordinat pel professor Josep Lladós, dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, els seus articles fan balanç i avaluen la qüestió des de diferents punts de vista.
Et podràs plantejar si realment som davant d'una autèntica revolució industrial (Eduard Aibar), podràs conèixer una primera aproximació de l'impacte de la nova generació de tecnologies en el teixit productiu (Joan Torrent), endinsar-te en la irrupció de la robòtica en el mercat laboral (Josep Lladós) o reflexionar sobre els nous perfils professionals que obre el nou marc tecnològic (Xavier Pi i Pere Tuset).
Més enllà del sistema productiu, dos dels articles del monogràfic se centren en la incidència de l'ús de la intel·ligència artificial en les administracions públiques (Agustí Cerrillo) i en l'àmbit de la justícia (David Martínez).
A banda dels nous números publicats fins ara, ja pots gaudir dels articles de la resta de revistes acadèmiques editades o coeditades per la UOC.
- Ben aviat Digithum publicarà el seu nou número 25, un monogràfic especial sobre la materialitat del cos, amb estudis dels sentits i les emocions. Per a fer boca, pots repassar els articles del número precedent amb dos dossiers especials: el primer, sobre com es pot fer servir la ficció com a recurs teòric en el pensament científic social, i el segon, sobre els aspectes teòrics, els usos i les pràctiques dels diners en el segle xxi.
- Des de començament d'any, la revista ETHE, Educational Technology in Higher Education, sobre aprenentatge en línia en l'ensenyament superior ha publicat dos articles, «Mapping research in student engagement and educational technology in higher education: a systematic evidence map» i «An academic Arabic corpus for plagiarism detection: design, construction and experimentation». En els pròxims mesos també completarà el monogràfic «Can artificial intelligence transform higher education?».
- Ja hi ha disponibles els primers articles del número 30 d'IDP, que es publicarà l’1 de març amb un monogràfic dedicat al dret al servei d'una intel·ligència artificial centrada en l'ésser humà i en les institucions. Hi trobaràs, per exemple, una revisió de les possibilitats que ofereix la criptoeconomia amb una òptica tributària, una anàlisi de la normativa nacional i internacional que estableix les regles del joc en el ciberespai i un estudi per a aclarir alguns dels aspectes principals de la nova reforma sobre els viatges combinats.
- COMeIN té un intens ritme de publicació: dos nous articles cada setmana, sovint molt vinculats a temàtiques d'actualitat estricta. De fet, en breu estaran disponibles els primers articles del número 96. De moment, pots llegir una de les últimes publicacions, una reflexió del professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació Alexandre López Borrull sobre la comunicació política i les fake news a les eleccions primàries americanes.
- Entre els últims articles de Mosaic, focalitzada en multimèdia, hi ha l'entrevista a Muriel Garreta i Carmen Hevia, de la companyia de desenvolupament de videojocs King, i les principals conclusions i també, les principals conclusions sobre la desena Jornada d'Experiència d'Usuari 2019 (Jux).