Has llegit els últims articles de les revistes de la UOC?

Impulsada pels Estudis d'Arts i Humanitats, analitza les interseccions entre l'art, la ciència i la tecnologia.

Enguany la revista ha publicat dues col·leccions especials. El número 23 és una proposta heterogènia amb un punt de connexió, l'impacte de la tecnologia en la nostra mirada al passat. Els seus articles exploren els àmbits de l'arqueologia dels mitjans i de les humanitats digitals des de diferents vessants. Per exemple, podràs aprofundir en les motivacions del projecte Nefertiti Hack o fer un repàs de la història de la llanterna màgica.

En canvi, en el número 24 podràs llegir una secció especial editada per Jorge Luis Marzo, professor agregat a BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona, dedicada a la postveritat. Inclou les conclusions del II Congrés Internacional Interface Politics i s'hi tracten experiències, anàlisis i debats sobre l'evolució dels règims de la veritat.

Nou any, nou número! La revista encetarà el 2020 amb una secció d'articles sobre pràctiques culturals i artístiques en relació amb la física fonamental i les ciències de l'univers. Com sempre, hi trobaràs la secció de miscel·lània.​

Fins al 20 de març, hi ha una convocatòria d’articles oberta a treballs que explorin la interacció entre l’art, el disseny i la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic (machine learning).

Revista especialitzada en informació i documentació, coeditada per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

En el seu número 42, la revista ha publicat un número monogràfic sota el títol «Recomanació lectora: què, on i com prescriure obres i lectures», coordinat per Lluís Quintana (UAB) i Lluís Agustí (UB). Els articles tracten diferents vessants del mateix marc temàtic, com ara els clubs de lectura virtuals o el paper del professor com a prescriptor de títols.

En paraules d'Àlex López Borrull, membre del consell de redacció de la revista, per a BiD el 2019 ha estat un any de «consolidació de la publicació avançada i continuada dels continguts».

​Aquest model de publicació fa que ja puguis disposar dels primers articles del número 43, que es publicarà complet al llarg del mes de desembre. Hi podràs llegir un monogràfic titulat «El futur és avui: biblioteques al servei d'una societat canviant», coordinat per Maite Comalat (UB) i Ciro Llueca (UOC).

Amb una periodicitat anual, aquesta revista està impulsada pels Estudis d'Arts i Humanitats i es publica juntament amb la Fundació Carles Pi i Sunyer. Se centra en la recerca sobre moviments socials i intel·lectuals i els processos de democratització contemporanis.

El nou número, acabat de publicar, reuneix les principals conclusions del col·loqui internacional «De Munic a París (1938-1940). De la Guerra Civil espanyola a la nova Europa alemanya», que va coorganitzar l'equip de la revista en col·laboració amb els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, el Museu Memorial de l'Exili, la Fundació Carles Pi i Sunyer i el Memorial Democràtic, l’European Observatory of Memories (EUROM – UB). Els seus articles aporten noves perspectives d'anàlisi d'aquest moment crucial de la història europea.

Els articles del número 6 evidencien l'ampliació del focus temàtic de D&D els últims anys amb una perspectiva interdisciplinària i global. Hi trobaràs, per exemple, des d'un article sobre la censura teatral a Espanya durant el franquisme fins a una anàlisi de la cançó protesta o de la poesia revolucionària durant la revolució sandinista.

La impulsen els Estudis d'Arts i Humanitats i s'edita juntament amb la Universitat d'Antioquia (Colòmbia). Els continguts de la revista analitzen la cultura des de la perspectiva relacional inspirada en Georg Simmel, Norbert Elias i Pierre Bourdieu.

Estrenarà any amb el número 25, un monogràfic especial sobre la materialitat del cos, amb estudis dels sentits i les emocions.

Per a fer boca, pots repassar els articles del número 24 amb dos dossiers especials. ​El primer, sobre com es pot fer servir la ficció com a recurs teòric en el pensament científic social, coordinat per Olli Pyyhtinen (Universitat de Tampere). El segon, sobre els aspectes teòrics, usos i pràctiques dels diners en el segle XXI, coordinat per Hernán Borisonik (Consell Nacional de Recerques Científiques i Tècniques d'Argentina). Aprofundeix en qüestions com el concepte d’economia moral o l’anàlisi de l’obra La meva lluita d’Ove Knausgaard com un cas de parresia.

L'International Journal of Educational Technology in Higher Education (ETHE) és una revista sobre educació i tecnologia a l'ensenyament superior, coeditada per quatre universitats internacionals: la UOC, la Universitat dels Andes, la Universitat de la Ciutat de Dublín i la Universitat Vytautas Magnus de Kaunas.

Durant els primers mesos del 2020 es publicaran nous articles de l'últim monogràfic, que explora el potencial de la intel·ligència artificial en l'ensenyament, coordinat per experts com Tony Bates (Universitat Ryerson), Cristóbal Cobo (Centre d'Estudis de la Fundació Ceibal), Olga Mariño (Universitat dels Andes) i Steve Wheeler (Plymouth Institute of Education). ​

De moment, ja pots llegir els dos primers articles: una anàlisi de dades educatives per a preveure el rendiment acadèmic i una revisió de la recerca sobre l'aplicació de la intel·ligència artificial en l'ensenyament superior.

Aquest any també s'han publicat els números monogràfics «Technology Enhanced Learning or Learning driven by Technology?» i «Food, nutrition and the online: Opportunities and challenges for higher education and life long learning». En aquest últim participen com a coordinadors dos experts de la UOC de Ciències de la Salut, F. Xavier Medina i Alicia Aguilar.

Té com a objectiu la difusió de la recerca i l'anàlisi dels reptes i les qüestions que les tecnologies de la informació i la comunicació plantegen respecte al dret i la ciència política. La impulsen els Estudis de Dret i Ciència Política. ​

El número 29 t'ofereix articles que aprofundeixen en qüestions diverses del dret, per exemple la resolució de conflictes en línia, l'aplicació de la cadena de blocs (blockchain) i el contracte intel·ligent (smart contract) en termes de fiscalitat o les infraccions dels drets d'autoria a internet.

A més, recentment també s'han publicat alguns dels articles del número 30, per exemple una revisió de les possibilitats que ofereix la criptoeconomia des d'una òptica tributària, una anàlisi de la normativa nacional i internacional que estableix les regles del joc en el ciberespai i un estudi per a aclarir alguns dels aspectes principals de la nova reforma sobre els viatges combinats.

Una revista que va néixer per a impulsar la recerca interdisciplinària sobre regulació a internet de l'Institut d'Internet i Societat Humboldt de Berlín (HIIG per les sigles en anglès). El centre de recerca Internet Interdisciplinary Institute (IN3) n'és coeditor. ​

El número 8 inclou un número especial «Defining concepts of the digital society», amb articles que analitzen críticament conceptes com ara governança algorítmica, dataficació, plataformització i privacitat amb una mentalitat interdisciplinària. Els articles s'aniran ampliant al llarg del 2020.

«Endavant, passeu, no us quedeu fora, come in!». Aquesta és la revista dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i una eina de comunicació institucional, col·lectiva i específica en l'àmbit de coneixement.

Aquest any, la revista COMeIN ha modificat el seu circuit d'edició i producció mantenint en tot moment, sense cap alteració, el seu intens ritme de publicació: dos nous articles cada setmana, sovint molt vinculats a temàtiques d'estricta actualitat.

Com explica el seu director, Ferran Lalueza, «el repte entomat equival a un canvi de pneumàtics amb el vehicle en marxa, però n'hem sortit ben parats per l'altíssima implicació de tots el que fan possible la revista».

​Gràcies a aquesta freqüència de publicació ja pots llegir els primers articles del número 24, en què els experts de la UOC et presenten temes molt diversos: Candela Ollé escriu sobre el llargmetratge de ficció L'escriptor d'un país sense llibreries, dirigit pel periodista Marc Serena; Dani Aranda reflexiona sobre la por dels pares davant dels videojocs; Sandra Sanz Martos resumeix les principals conclusions de la Jornada Hackathon Almanzora Comparte, i Mireia Montaña Blasco explica les conclusions d'un estudi sobre la relació entre l'obesitat i el consum mediàtic.

Impulsada pels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, és una publicació sobre multimèdia que vol reforçar la relació entre l'àmbit universitari i l'entorn empresarial del sector. També és l'aparador dels treballs desenvolupats pels estudiants.

La directora de la revista, Irma Vilà Òdena, fa balanç dels articles publicats durant l'any. Destaca entrevistes a investigadors de primera línia com ara Martí Sánchez-Fibla, que estudia l'aprenentatge col·laboratiu entre agents/robots, o BeAnotherLab, un col·lectiu artístic que desenvolupa sistemes i aplicacions amb l'objectiu d'assolir una societat més empàtica, altruista i solidària.

​També ens recomana articles com el de Xavi Manzanares sobre la recerca SID (sonic interaction design), les experiències multisensorials i sonores, o el d'Efraín Foglia sobre la plataforma de recerca crítica i interacció digital Mobilitylab. O, d'altra banda, entrevistes com la d'Ana Jiménez (Mercrominah), artista del món del videojoc i il·lustradora de vinyetes d'humor.

Una de les revistes de creació més recent. Impulsada des dels Estudis d'Economia i Empresa, analitza les interseccions entre economia, empresa i societat.

«Aquest 2019, ens hem centrat en l'anàlisi dels efectes de la digitalització a les empreses, organitzacions i societat en general, amb dos dossiers específics», explica el director d'Oikonomics, Joan Miquel Gomis.

El primer monogràfic tracta sobre com el màrqueting digital està revolucionant el consum i la societat i el segon, sobre el futur de les finances en el marc de la globalització i des d'una perspectiva tecnològica i també ètica.

El segon monogràfic publicat el novembre obre la reflexió sobre el binomi progrés o precarització en l’època actual. Coordinat pel professor Josep Lladós, es fa balanç de la revolució 4.0, la irrupció de la robòtica en el mercat laboral, la intel·ligència artificial i els nous perfils professionals que aquest nou marc tecnològic obre.