D’alguns anys ençà, el concepte d’RRI ha passat de ser una fase fosca a ser el tema central de moltes conferències que intenten que es converteixi en una realitat. L’article planteja quines són les dinàmiques actuals i quines implicacions tenen per al futur de l’RRI com a discurs i, també, com a recull de pràctiques.
Bibliografia i recursos
En aquest apartat trobareu bibliografia i recursos d’informació sobre gènere, l’accés obert, l’ètica i la integritat, la participació pública o l’educació científica.
General
Un grup d’experts ha elaborat l’informe Indicators for promoting and monitoring responsible research and innovation, sobre indicadors per a promoure i mesurar les polítiques de recerca i innovació responsables.
Science in Transition és una iniciativa dels Països Baixos que argumenta que la ciència s’ha convertit en un sistema d’autoreferència en què la qualitat es mesura principalment amb paràmetres bibliomètrics i la rellevància de la societat és infravalorada.
Aquesta enquesta forma part d’un pla d’acció anomenat Ciència i societat dins de l’espai europeu de recerca. Alguns dels principals objectius d’aquest pla d’acció són els següents: promoure l’educació científica i la cultura dels ciutadans europeus; acostar la política científica als ciutadans i reforçar la participació ciutadana en els debats plantejats pels avenços científics; involucrar més dones, col·lectiu no prou representat en el desenvolupament científic; reforçar la base ètica de les activitats científiques i tecnològiques, i detectar els riscos inherents al progrés perquè la ciència responsable sigui el centre de la formulació de polítiques.
Amb l’Estratègia de Lisboa revisada el 2010, aquesta enquesta de l’eurobaròmetre es va fer en un moment oportú. L’objectiu era avaluar les actituds generals dels ciutadans europeus envers la ciència i la tecnologia, per a veure si aquesta percepció havia canviat significativament des del 2005 i veure si reflectia els efectes de l’Estratègia de Lisboa. S’analitzen els punts següents: interès i nivell d’informació dels ciutadans europeus; imatge i coneixement de la ciència i la tecnologia; actituds envers la ciència i la tecnologia; responsabilitats dels científics i formuladors de polítiques; estudis científics i el paper de les dones i els joves; efectivitat de la recerca científica europea.
Aquest estudi continua estudiant a partir del 2010 les actituds generals dels ciutadans europeus envers la ciència i la tecnologia, i en particular els aspectes següents: interès i nivell d’informació dels ciutadans europeus a la zona; educació i actituds envers la ciència i la tecnologia; fonts d’informació sobre la ciència i la tecnologia; nivell d’implicació que els europeus haurien de tenir en les decisions sobre ciència i tecnologia; paper de l’ètica i el comportament ètic en la recerca; joves i ciències; problemes de gènere i ciència; accés obert als resultats de la recerca.
El projecte explora les dinàmiques de participació en recerca i innovació i investiga les característiques de les pràctiques responsables. A més a més, el projecte GREAT explora la manera en què s’aborda l’RRI en prop de dos-cents projectes finançats per la Comissió Europea.
Una visió alternativa per al futur acadèmic consisteix en una universitat pública, més semblant a un bé social del coneixement social que no pas a una corporació. En aquest article se suggereixen algunes mesures provocadores per a aconseguir aquesta universitat. Tanmateix, com que la gestió de les universitats sembla impenetrable als arguments donats, malgrat que convincents, aquests canvis només poden tenir lloc si els acadèmics prenen mesures. Per això, s’exploren diverses estratègies per a una política universitària renovada.
Arreu del món, la consciència de classificació ha augmentat fortament i, sens dubte, inevitablement, com a resposta a la globalització i la recerca del nou coneixement com a base del creixement econòmic. Els rànquings són una manifestació del que s’ha conegut com la «batalla per excel·lència» mundial, i es perceben i es fan servir per a determinar l’estat de les institucions individualment, avaluar la qualitat i el rendiment del sistema d’ensenyament superior i avaluar la competitivitat global.
L’objectiu del projecte HEIRRI (Higher Education Institutions and Responsible Research and Innovation) és iniciar la integració de l’RRI en l’educació formal i informal dels futurs científics, enginyers i altres professionals implicats en el procés d’R+D+I. Aquest projecte també té en compte els sis «aspectes clau» de l’RRI identificats per la Comissió Europea (participació pública, igualtat de gènere, accés obert, educació científica, ètica i governança en recerca i innovació). HEIRRI ha creat i compartit un inventari de presa de valors constituït per una revisió de l’estat de la qüestió i una base de dades d’accés obert (AO).
Les pràctiques que han millorat la credibilitat i l’eficiència en àmbits específics poden ser traslladades a altres àmbits. Aquestes inclouen l’adopció de la recerca col·laborativa a gran escala i de la cultura de reproducció d’estudis; el registre dels treballs; la compartició de les dades; les pràctiques de reproductibilitat; l’ús de mètodes estadístics millors; l’estandardització de definicions i anàlisi; l’adopció de llindars estadístics més adequats, i la millora dels estàndards del disseny d’estudis, l’avaluació d’experts, els informes i la difusió de la recerca i la formació dels científics.
La Declaració de Lund 2015 va iniciar una nova etapa en un procés sobre com s’ha de respondre als grans desafiaments. Exhorta el Consell i el Parlament Europeu a fer avançar aquest procés en associació amb la Comissió, sobre un acord entre les institucions europees i els estats membres, en què els instruments europeus i nacionals siguin alineats i es basin en la cooperació, la transparència i la confiança.
Les activitats de recerca i innovació han de respondre més als reptes i les inquietuds de la societat. Responsibility Navigator, el navegador de la responsabilitat, desenvolupat en el projecte Res-AGorA, és dissenyat per a facilitar el debat, la negociació i l’aprenentatge relacionats de manera constructiva i productiva. El navegador de la responsabilitat dona suport a la identificació, el desenvolupament i la implantació de mesures i procediments que poden transformar la recerca i la innovació de manera que la responsabilitat es converteixi en una ambició institucionalitzada.
Aquest breu volum intenta explicar, per mitjà de les històries d’homes, la història de la cultura i l’experiència personal dels seus autors, la ruta difícil i de vegades tràgica que la ciència ha hagut d’adoptar per a alliberar-se dels dogmes religiosos.
La governança de la ciència i la innovació és un repte important per a les democràcies contemporànies. En aquest article es presenta un marc per a entendre els esforços adreçats a la «innovació responsable» i donar-hi suport. El marc es va desenvolupar en part per mitjà del treball amb un dels primers grans projectes de recerca en l’àrea de la geoenginyeria, finançada pels consells de recerca del Regne Unit. Es descriu aquest estudi de cas i com es va convertir en un lloc per a articular i explorar quatre dimensions integrades d’innovació responsable: anticipació, reflexivitat, inclusió i capacitat de resposta
En el primer informe, Lain Chalmers i altres discuteixen com les decisions sobre quina recerca s’ha de finançar s’han de basar en qüestions rellevants per als usuaris de la recerca. A continuació, John Ioannidis i altres consideren millores en la idoneïtat del disseny, els mètodes i l’anàlisi de la recerca. Rustam Al-Shahi Salman i altres, a continuació, es dirigeixen a qüestions de regulació i gestió de la recerca eficient. Seguidament, An-Wen Chan i altres examinen el paper d’informació de recerca totalment accessible. Finalment, Glasziou i altres parlen de la importància que té la documentació de recerca no esbiaixada i útil.
El setembre del 2015, més de cent cinquanta caps d’estat i de govern es van reunir a la històrica Cimera del Desenvolupament Sostenible, en la qual van aprovar l’Agenda 2030. Aquesta agenda conté disset objectius d’aplicació universal que, des de l’1 de gener de 2016, regeixen els esforços dels països per aconseguir un món sostenible l’any 2030.