Recurs d'aprenentatge audiovisual de la UOC en què una experta exposa cinc estratègies de suport psicoeducatiu per a l'alumnat amb trastorns del neurodesenvolupament.

^{García, C. [Cristina]. (2023). Estratègies de suport psicoeducatiu a l'alumnat amb trastorns del neurodesenvolupament [recurs d'aprenentatge audiovisual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).} 

Recurs d'aprenentatge audiovisual de la UOC en què una experta exposa les estratègies de suport psicoeducatiu per a l'alumnat amb dificultats i trastorns de l'aprenentatge.

^{Garau, M. [María]. (2023). Estratègies de suport psicoeducatiu a l'alumnat amb dificultats i trastorns específics d’aprenentatge [recurs d'aprenentatge audiovisual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).}

Recurs d'aprenentatge audiovisual de la UOC en què s'exposen els reptes personals i professionals en l'atenció a la diversitat.

^{Morales-Hidalgo, P. [Paula], Barnils, E. [Elisabet] i Cordero, D. [David]. (2025). Reptes personals i professionals en l'atenció a la diversitat [recurs d'aprenentatge audiovisual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).}

Recurs d'aprenentatge de la UOC que fa una anàlisi del TEA, amb la definició, les causes, el desenvolupament, l'aprenentatge i les estratègies educatives de l'etapa infantil a secundària.

^{Bejarano, A. [Álvaro] i Canal, R. [Ricardo]. (2021). L'alumnat amb trastorn de l'espectre autista [recurs d'aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).} 

Recurs de la UOC sobre estratègies basades en evidència per a una escola inclusiva i estructurada, que afavoreixi l'aprenentatge i la socialització de l'alumnat amb autisme.

^{Saldaña, D. [David], Álvarez, R. M. [Rosa María], Rivero, M. [Miriam] i Valdés, M. [Marta]. (2021). Estratègies per a la inclusió educativa de l’alumnat amb autisme [recurs d'aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).} 

Recurs de la UOC sobre el TDAH, amb la definició, les causes, les comorbiditats, l'impacte escolar, les estratègies d'aula i les orientacions per a una intervenció educativa eficaç.

^{Amador, J. A. [Juan Antonio], Mena, B. [Beatriz], Salat, L. [Laia] i Krieger, V. [Virginia]. (2021). L'alumnat amb dèficits i trastorns de l'atenció [recurs d'aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).}

Recurs de la UOC sobre la discapacitat intel·lectual. Tracta la inclusió escolar, la planificació centrada en la persona, l'ensenyament funcional i el suport en conducta i aprenentatge.

^{Font, J. [Josep]. (2021). Estratègies de suport educatiu per a l'alumnat amb discapacitat intel·lectual [recurs d'aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).} 

Capítol de llibre que tracta sobre el trastorn del desenvolupament del llenguatge en l'escola inclusiva.

^{Ahufinger, N. [Nadia] i Balboa-Castells, R. [Raquel]. (2023). El trastorno del desarrollo del lenguaje en la escuela inclusiva. A M. [Mònica] Sanz-Torrent i L. [Llorenç] Andreu (Eds.), El trastorno del desarrollo del lenguaje (TDL): Una mirada desde la investigación hacia la práctica (p. 207-234). Pirámide.}

El currículum multinivell és una eina per planificar unitats didàctiques adaptades a estudiants amb diferents competències i estils d'aprenentatge, i promou experiències compartides en un entorn inclusiu. Va ser creat per Schultz i Turnbull el 1984 i s'aplica des de llavors en educació inclusiva.

Recurs d'aprenentatge audiovisual de la UOC que, mitjançant una entrevista a una psicòloga educativa del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, tracta la inclusió social i el benestar emocional de l'alumnat amb trastorns del neurodesenvolupament.

^{Morales-Hidalgo, P. [Paula] i Alemany, M. J. [Maria Josep]. (2023). Inclusió social i benestar emocional de l'alumnat amb trastorns del neurodesenvolupament [recurs d'aprenentatge audiovisual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).} 

Aquest estudi qualitatiu recull les veus de quaranta alumnes amb dificultats d'aprenentatge (LD) en instituts dels Estats Units per conèixer la seva experiència en aules inclusives. S'hi identifiquen característiques docents i habilitats pedagògiques que afavoreixen o dificulten l'aprenentatge.

^{Connor, D. J. [David J.] i Cavendish, W. [Wendy]. (2018). ‘Sit in my seat’: perspectives of students with learning disabilities about teacher effectiveness in high school inclusive classrooms. International Journal of Inclusive Education, 24(3), 288–309. https://doi.org/10.1080/13603116.2018.1459888}

Aquest document analitza el benestar emocional en infants i joves amb TEA, i en destaca la vulnerabilitat davant l'estrès, l'estigma i les dificultats de regulació emocional. Proposa intervencions centrades en la persona, entorns estructurats i suport emocional per afavorir la qualitat de vida.

El TDL afecta la comprensió i l'expressió del llenguatge, fet que té un impacte emocional i social. Es detecta cap als tres o els cinc anys i exigeix un diagnòstic diferencial. La intervenció precoç i un entorn familiar i escolar coordinat són clau per millorar la comunicació i el benestar.

Aquest article descriu el patiment emocional d'infants i adolescents amb TDL: presenten més ansietat, depressió, aïllament i agressivitat que els seus iguals. El patiment pot ser greu. Calen programes preventius que abordin tant les dificultats lingüístiques com les socioemocionals.

^{Ahufinger, N. [Nadia], Aguilera, M. [Mari], Guerra, E. [Ernesto], Giberga, A. [Albert], Verdaguer-Ribas, O. [Oriol], Balboa-Castells, R. [Raquel], Andreu, Ll. [Llorenç], Esteve-Gibert, N. [Núria] i Sanz-Torrent, M. [Mònica]. (2025). Emotional suffering in school-aged children and adolescents with and without developmental language disorder Emotional suffering in school-aged children and adolescents with and without developmental language disorder. Acta Psychologica, 255, 104927. https://doi.org/10.1016/j.actpsy.2025.104927}

Aquest article analitza la presència de problemes emocionals en infants amb trastorns del desenvolupament neurològic (TDN). Els nens amb TDN, especialment amb TDAH i TEA combinats, presenten més ansietat i depressió que els controls. La detecció i la intervenció precoç són clau per millorar el pronòstic.

^{Morales-Hidalgo, P. [Paula], Voltas-Moreso, N. [Núria], Hernández-Martínez, C. [Carmen] i Canals-Sans, J. [Josefa]. (2023). Emotional problems in preschool and school-aged children with neurodevelopmental disorders in Spain: EPINED epidemiological project. Research in Developmental Disabilities, 135, 104454. https://doi.org/10.1016/j.ridd.2023.104454}

Aquest espai de Plena Inclusión ofereix materials sobre salut mental i discapacitat intel·lectual, incloent-hi guies, vídeos i pictogrames. Aquests recursos ajuden a l'autogestió, la comprensió i l'accés a serveis, i faciliten la comunicació i l'autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual.

El document de l'Associació Autisme Sevilla ofereix estratègies per millorar la inclusió dels alumnes amb trastorn de l'espectre autista (TEA) durant l'hora del pati escolar. Proporciona pautes per a docents i companys per fomentar habilitats socials i facilitar la interacció en un entorn poc estructurat.

La guia d'AETAPI destaca la necessitat d'una atenció adaptada a dones amb TEA, tenint en compte la seva simptomatologia diferent i el camuflatge social, que dificulta el diagnòstic. Insisteix en la necessitat de formar professionals per detectar i tractar millor aquestes dones.

Aquest article de la UOC destaca que les nenes amb trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) sovint són invisibilitzades, ja que presenten símptomes menys evidents que els nens. Aquesta invisibilitat pot retardar el diagnòstic i l'atenció, fet que afecta el seu desenvolupament acadèmic i emocional. Es fa una crida a la detecció precoç i a la sensibilització per millorar la qualitat de vida d'aquestes nenes.

Aquest article revisa les barreres que dificulten el diagnòstic d'autisme en nenes i joves dones (< 21 anys). Identifica sis temes relacionats amb símptomes de gènere i cinc barreres percebudes pels pares, com ara comportaments compensatoris i biaix clínic. Emfatitza la necessitat de millorar el reconeixement de l'autisme femení.

^{Lockwood, E. G. [Estrin Georgia], Milner, V. [Victoria], Spain, D. [Debbie], Happe, F. [Francesca] i Colvert, E. [Emma]. (2021). Barriers to Autism Spectrum Disorder Diagnosis for Young Women and Girls: a Systematic Review. Review Journal of Autism and Developmental Disorders, 8, 454–470. https://doi.org/10.1007/s40489-020-00225-8}

Aquest article destaca que el menor diagnòstic de TDAH en dones es deu a biaixos i diferències simptomàtiques, com ara presentacions més subtils i comorbiditats. Proposa una guia basada en el consens d'experts per millorar el reconeixement, l'avaluació i el tractament adaptat a les necessitats específiques de les nenes i dones amb TDAH al llarg de la vida.

^{Young, S. [Susan], Adamo, N. [Nicoletta], Ásgeirsdóttir, B. B. [Bryndís Björk], Branney, P. [Polly], Beckett, M. [Michelle], Colley, W. [William], Cubbin, S. [Sally], Deeley, Q. [Quinton], Farrag, E. [Emad], Gudjonsson, G. [Gisli], Hill, P. [Peter], Hollingdale, J. [Jack], Kilic, O. [Ozge], Lloyd, T. [Tony], Mason, P. [Peter], Paliokosta, E. [Eleni], Perecherla, S. [Sri], Sedgwick, J. [Jane], Skirrow, C. [Caroline], Tierney, K. [Kevin], van Rensburg, K. [Kobus] i Woodhouse, E. [Emma]. (2020). Females with ADHD: An expert consensus statement taking a lifespan approach providing guidance for the identification and treatment of attention-deficit/ hyperactivity disorder in girls and women. BMC Psychiatry, 20, 1-27. https://doi.org/10.1186/s12888-020-02707-9} 

Aquest article revisa com els estereotips sexistes afecten el diagnòstic i l'avaluació del trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL), especialment en nenes, sovint invisibilitzades. Defensa una perspectiva feminista i interdisciplinària per evitar biaixos androcèntrics i garantir una detecció i un tractament igualitaris.

^{Ahufinger, N. [Nadia] i Aguilera, M. [Mari]. (2022). El impacto de los estereotipos sexistas en el estudio, detección y evaluación del Trastorno del Desarrollo del Lenguaje: Propuestas para su abordaje desde una perspectiva feminista. Revista Chilena de Fonoaudiología, 21(2), 1-18. https://doi.org/10.5354/0719-4692.2022.68921}

Aquest article defensa una transformació filosòfica en l'educació mèdica per valorar i integrar la neurodiversitat, reconeixent i respectant les diferents maneres de pensar i aprendre com a part d'un enfocament inclusiu i enriquidor.

^{Shaw, S. C. K. [Sebastian Charles Keith], Brown, M. E. L. [Megan E. L.], Jain, N. R. [Neera R.], George, R. E. [Riya Elizabeth], Bernard, S. [Sarah], Godfrey‐Harris, M. [Megan] i Doherty, M. [Mary]. (2025). When I say … neurodiversity paradigm. Medical Education, 59(5), 466–468. https://doi.org/10.1111/medu.15565} 

El document explica que la neurodiversitat és una variació natural del cervell humà, no una malaltia. Defensa que no hi ha un cervell "normal" i que la societat influeix en la manera com es perceben aquestes diferències. Promou la inclusió i el respecte a les identitats neurodivergents.

Aquest article critica que el suport a persones autistes sovint busca que imitin comportaments no autistes (normalització), una pràctica que pot ser perjudicial. Autistes professionals proposen un model afirmatiu de neurodiversitat, amb accés a professionals autistes per posar fi a la normalització i respectar les diferències.

^{Zaks, Z. [Zosia]. (2025). Moving to a neurodiversity-affirming paradigm in the support system: Autistic professionals As paradigm change. Neurodiversity, 3. https://doi.org/10.1177/27546330241294138}

 Aquest article defensa la neurodiversitat com una forma normal i saludable de biodiversitat cognitiva, enfront dels models mèdics que patologitzen les diferències mentals. Proposa un model ecològic que valora la funció relacional i col·lectiva, i ofereix una millor comprensió del funcionament mental, especialment en l'autisme.

^{Chapman, R. [Robert]. (2021). Neurodiversity and the Social Ecology of Mental Functions. Perspectives on Psychological Science, 16(6), 1360-1372. https://doi.org/10.1177/1745691620959833}

La FASCAT defensa i promou els drets i la qualitat de vida de persones amb TEA a Catalunya, i ofereix suport, informació i recursos per a famílies, professionals i entitats. Impulsa la inclusió educativa, social i laboral.

Aquesta entitat proporciona serveis i recursos per a persones amb TEA i les seves famílies. Promou la inclusió social, educativa i laboral amb programes d'atenció, formació i sensibilització per millorar la qualitat de vida.

Agrupa entitats de tot l'Estat dedicades al TEA. Treballa per la visibilitat, la defensa de drets, el suport a famílies i la recerca, i ofereix formació i serveis especialitzats per a la inclusió social i educativa.

Associació que dona suport a persones amb síndrome d'Asperger i a les seves famílies, i que els ofereix recursos, assessorament i formació. Fomenta la sensibilització social i la inclusió a través de projectes adaptats.

Organització espanyola formada exclusivament per dones autistes. La seva missió és promoure la visibilitat, la defensa dels drets i el benestar de les dones i nenes amb trastorn de l'espectre autista (TEA), centrant-se en la seva plena inclusió social.

Associació que reuneix experts i especialistes per impulsar la recerca, la formació i la qualitat dels serveis destinats a persones amb TEA, i que promou bones pràctiques professionals.

Entitat que dona suport a persones amb dislèxia i altres dificultats d'aprenentatge. Ofereix recursos, assessorament i defensa dels drets educatius, i promou la inclusió i la conscienciació social.

Primera organització iberoamericana sense ànim de lucre fundada a Espanya el 2001. Agrupa famílies, adults i professionals vinculats a la dislèxia, preocupats per les dificultats d'aprenentatge i les conseqüències emocionals que aquest trastorn genera en la infància i l'edat adulta.

Agrupa associacions, famílies i professionals vinculats a la dislèxia. Treballa per la sensibilització, la defensa de drets i la inclusió educativa i laboral, i fomenta la formació i la recerca per millorar la detecció i el suport a les persones amb dislèxia.

Entitat catalana que agrupa associacions de persones amb discapacitat intel·lectual. Treballa per la defensa dels seus drets, l'accessibilitat, la inclusió social i la millora dels serveis i recursos.

Federació estatal que representa persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament. Ofereix suport i defensa de drets, i fomenta la inclusió plena en la societat i el món laboral.

Plataforma que coordina entitats per defensar els drets i els interessos de les persones amb discapacitat, incidint en polítiques públiques i sensibilització social.

Associació que ofereix atenció integral a persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies a Catalunya, i que promou la inclusió, l'autonomia i la participació social a través de recursos i serveis.

Associació que promou la detecció precoç, la intervenció i la inclusió social i educativa de persones amb trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL). Ofereix suport a famílies i formació a professionals, a més de fomentar la recerca i la sensibilització.

Entitat que dona suport a infants i joves amb trastorns del llenguatge, i que ofereix intervencions terapèutiques i assessorament a famílies i professionals.

Coordina associacions i ofereix suport, formació i recursos per a persones amb TDAH i les seves famílies.

Entitat que agrupa associacions dedicades al TDAH. Ofereix informació, suport i defensa dels drets de persones amb TDAH, i impulsa programes d'inclusió i atenció especialitzada.