Pensament i creació del sud global
Coneix les aportacions de figures destacades d'arreu del món que, des de mirades diverses, qüestionen els relats dominants i proposen noves maneres d'entendre la contemporaneïtat. Aquesta és una selecció de continguts en el marc d'un dels eixos del programa de residències internacionals Resident CCCB, impulsat en col·laboració amb la UOC.
CCCB Programa de residències
Programa impulsat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) que convida pensadors, periodistes i creadors a residir tres mesos a Barcelona per implicar-se en la vida cultural i acadèmica de la ciutat. Els residents participen en diferents activitats públiques, fan comissariat de projectes al CCCB i creen connexions amb diferents agents culturals.
Amb la voluntat de promocionar el debat d'excel·lència i la relació creativa entre Catalunya i el món, el projecte treballa al voltant de dos eixos:
- Periodisme compromès
- Pensament i creació del sud global
Aquest projecte té el suport de la Fundació Privada Mir‑Puig i la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Què és el pensament del sud global?
El pensament del sud global és una tradició crítica que interpel·la els paràmetres i cànons del pensament occidental modern, qüestionant-ne la pretensió d'universalitat i el seu paper en la subordinació d'altres formes de coneixement. És un àmbit de pensament divers, dins el qual s'inscriuen diferents tradicions i disciplines.
Achille Mbembe analitza com el pensament occidental ha construït la idea de la "raça negra" per justificar l'esclavatge, el colonialisme i el racisme. Explora com aquesta lògica persisteix avui i afecta les relacions globals, l'economia i la identitat, tot proposant una crítica filosòfica i històrica profunda.
Crítica al feminisme occidental, que sovint simplifica i victimitza les dones del sud global. L'autora Chandra Talpade defensa un feminisme global crític, transformador i capaç de desafiar les estructures que perpetuen l'opressió i la desigualtat.
Edward W. Said analitza com Occident ha construït una imatge estereotipada i inferioritzada d'"Orient" per justificar el domini colonial i cultural. L'autor mostra com aquesta representació, present en la literatura i l'acadèmia, consolida relacions de poder i desigualtat entre Occident i Orient.
Prado-Fonts, C. (2008). Orientalism: thirty years on. Introduction. Digithum: a relational perspective on culture and society, (10), 1-6. doi: 10.7238/d.v0i10.510
Frantz Fanon fa una anàlisi radical del colonialisme i els seus efectes psicològics i materials sobre els pobles colonitzats. L'obra defensa la lluita anticolonial com a via de desalienació i emancipació i denuncia la violència estructural del sistema colonial.
Gayatri Chakravorty Spivak qüestiona si les veus dels subjectes subalterns, en concret, dones del sud global, poden ser realment escoltades dins els marcs discursius occidentals. Denuncia com l'acadèmia sovint reprodueix estructures de silenciament i representació desigual.
L'autora Martha Palacio analitza les tensions i convergències entre el pensament postcolonial i les teories feministes, posant en qüestió la universalització de les experiències femenines des d'una òptica occidental. L'obra defensa un feminisme descolonial que reconegui les diferències culturals, històriques i polítiques de les dones en contextos postcolonials.
Paloma Sierra Ruiz presenta una doble crítica, epistemològica i política, contra la modernitat hegemònica, evita les categories acadèmiques elitistes i adopta postures anticolonials i antipatriarcals, integrant una epistemologia ch'ixi com a eina transformadora.
Proposta de Ngũgĩ wa Thiong'o que denuncia el control simbòlic exercit pel llenguatge i les narratives eurocèntriques i advoca per diversificar el centre cultural. Invita a reubicar múltiples centres epistèmics, reconeixent llengües i cultures minoritàries per descolonitzar la ment i l'imaginari.
Compareixença d'Aimé Césaire en el parlament francès per denunciar els efectes deshumanitzadors del colonialisme i reclamar el reconeixement de la dignitat i la cultura dels pobles colonitzats.
Crítica radical d'Aimé Césaire al colonialisme europeu, que revela com aquest destrueix cultures, deshumanitza pobles i corromp moralment Europa. L'obra denuncia la falsa superioritat de la civilització occidental i vincula colonialisme, racisme i feixisme com a parts d'un mateix sistema opressor.
Documental polític i revolucionari en la història del cinema llatinoamericà de Trigon-film. Analitza el neocolonialisme, la violència i les lluites de descolonització a l'Argentina i Llatinoamèrica. Amb imatges impactants, veu en off i cites polítiques, denuncia l'opressió imperialista, el racisme, la cultura dominant i la repressió de les classes populars.
Obra de Boaventura de Sousa Santos que defensa la necessitat de reconèixer i recuperar sabers silenciats pel colonialisme i l'eurocentrisme. Proposa una "ecologia de sabers" per promoure la justícia epistèmica. Critica el monopoli occidental del coneixement i reivindica perspectives del sud global com a essencials per transformar el món amb més equitat i pluralitat.
Residents
Les persones que participen en el programa ens conviden a reflexionar, entre altres qüestions, sobre la creació d'imaginaris descolonials, la preservació de l'Amazònia i la crisi climàtica, i la promoció de la diversitat lingüística.
Eliane Brum
Biografia proposada pel CCCB de la resident Eliane Brum.
Compte de la xarxa social BlueSky en el qual la resident comparteix contingut activament.
Conversa entre Eliane Brum i Hug March (UOC) en què analitzen la importància vital de l'Amazònia per a la supervivència planetària. Es reflexiona sobre el seu paper simbòlic, les conseqüències de la seva explotació per part del nord global i es proposen futurs ecosocials alternatius.
Plataforma de periodisme que vol recentralitzar les narratives globals des de la selva, amplificant les veus dels pobles originaris. A través de reportatges, pòdcasts i programes de formació, promou un periodisme ètic i independent, amb un enfocament intercultural i intergeneracional.
AMAZONIA | Eliane Brum: "Intento hacer reportajes 'entrevistando' a otras especies" | EL PAÍS
Presentació del llibre La Amazonia: viaje al centro del mundo, on analitza qüestions de raça, classe, gènere i medi ambient a l'Amazònia. En el vídeo, destaca cinc obres literàries que han influït profundament en la seva mirada crítica i compromesa.
Txai Suruí, activista indígena, dialoga amb Eliane Brum sobre la lluita juvenil contra la crisi climàtica al Brasil i la resistència de les comunitats originàries davant l'extractivisme i la desforestació. Reivindica els cossos i territoris que sostenen la vida i retarden la devastació del planeta.
Crònica periodística i personal sobre la destrucció ecològica i social de l'Amazònia. L'autora denuncia l'impacte de l'extractivisme i reivindica visions alternatives que posen la vida i els sabers locals al centre.
Tsitsi Dangarembga
Biografia proposada pel CCCB de la resident Tsitsi Dangarembga
Entrevista de la professora de la UOC Maria Íñigo a Tsitsi Dangarembga. La convidada explica com la seva feina de comissària en un festival de cinema a Zimbàbue li permet detectar els buits en la producció cinematogràfica, especialment en pel·lícules dirigides per dones africanes. Reflexiona sobre la influència de la mirada del nord global i critica el predomini del "cinema del desenvolupament", centrat en personatges que encarnen problemes socials. L'entrevista aprofundeix també en el seu llibre Black and Female, en què tracta qüestions com el trauma i el buit.
Organització sense ànim de lucre dedicada a promoure una economia creativa sostenible a l'Àfrica mitjançant la producció artística innovadora i la formació en arts. El projecte inclou iniciatives que fomenten la inclusió de les dones en la indústria cinematogràfica africana i la creació de narratives socials transformadores.
Assaig autobiogràfic que explora la identitat de les dones africanes en contextos postcolonials. Reflexiona sobre el trauma, la descolonització i la resistència mitjançant l'escriptura, reivindicant una veu pròpia davant les estructures de poder que perpetuen l'opressió.
Novel·la que narra la vida d'una jove camperola de Zimbàbue que lluita per accedir a l'educació en una societat marcada pel colonialisme i el patriarcat. A través d'una mirada crítica, l'autora explora les tensions entre tradició i modernització, africanisme i europeisme, i la recerca de la independència personal i col·lectiva. Destaca per la seva profunda reflexió sobre les condicions postcolonials i el paper de les dones en la societat.
Entrevista a Tsitsi Dangarembga
Entrevista amb la zimbabuesa en què denuncia els silencis imposats pel colonialisme i el patriarcat a través de la literatura, el cinema i la mobilització social. La seva obra Neguit permanent és clau per entendre les lluites feministes i descolonials contemporànies i l'ha consolidada com a veu clau del feminisme i la descolonització globals.
Reflexió sobre com l'escriptura pot desfer els silencis imposats pel colonialisme i el patriarcat. A través de la literatura, denuncia les ferides històriques i proposa una sanació mitjançant la veu pròpia i la resistència creativa.
Article en el qual Dangarembga reflexiona sobre la seva trajectòria literària, les dificultats per ser reconeguda com a artista a Zimbàbue i les tensions entre el feminisme i les dinàmiques intergeneracionals i interracials. També aborda la descolonització, la responsabilitat dels guanyadors en els processos històrics i la necessitat de construir narratives afirmatives per a les dones africanes.
Documental que explora els reptes que afronten les comunitats africanes situades a prop de parcs nacionals arran de la conservació dels elefants. El film destaca les tensions entre la preservació de la fauna salvatge i les necessitats de les poblacions locals, i posa èmfasi en programes com CAMPFIRE que volen equilibrar aquests interessos. A través de testimonis directes, s'analitzen les estratègies adoptades per conviure amb aquests animals i les implicacions econòmiques i socials d'aquesta convivència.
Documental que explora les complexitats de la reforma agrària a Zimbàbue. A través de diverses perspectives, analitza les tensions derivades de les invasions de terres i revela una realitat més matisada que les notícies simplistes habituals. Ofereix una visió crítica i profunda de les dinàmiques polítiques i socials relacionades amb la propietat de la terra al país.
Yásnaya Elena Aguilar Gil
Biografia proposada pel CCCB de la resident Yásnaya Elena Aguilar Gil.
Compte de la xarxa social Instagram en què la resident comparteix contingut activament.
Xarxa interdisciplinària de joves activistes mixes que treballa per la revitalització de la llengua i cultura mixes a Oaxaca, Mèxic. Promou l'educació lingüística i la defensa del territori, abordant també qüestions d'identitat, història i drets territorials. El projecte inclou la creació de llibres i recursos en llengua mixe, així com la documentació i transmissió de narracions orals i coneixements ancestrals.
Obra col·lectiva que reuneix textos de diverses autores que reflexionen sobre la importància de la diversitat lingüística en un món globalitzat. S'aborden temes com la preservació de llengües amenaçades, la relació entre llengua i identitat cultural i la necessitat de promoure polítiques lingüístiques inclusives. L'obra destaca la llengua com a eina fonamental per a la cohesió social i la resistència cultural.
Pòdcast que reflexiona sobre la importància de la llengua com a element fonamental de la identitat i la resistència cultural. A través de la seva experiència com a activista i lingüista, destaca la necessitat de revitalitzar les llengües indígenes per enfortir les comunitats i preservar els coneixements ancestrals.
Article presentat en la iniciativa Intel·ligència artificial feminista que explora com la llengua configura la nostra percepció del món i la nostra relació amb la tecnologia. Es destaca la necessitat d'una IA que integri les diversitats lingüístiques i culturals per promoure una visió més inclusiva i equitativa. Aquesta perspectiva desafia les nocions tecnològiques dominants i proposa una reconfiguració que reconegui la pluralitat com a element fonamental en la construcció del coneixement i la tecnologia.
Obra que explora la importància de la veu i la identitat en contextos de colonització i opressió. A través de reflexions personals i narratives, l'autora examina com la paraula pot ser eina de resistència i sanació. L'obra contribueix a les discussions sobre descolonització, feminisme i la recerca d'una veu pròpia en un món marcat per les desigualtats.
Recull de textos teòrics de pensadores llatinoamericanes i caribenyes en que les autores presenten innovacions metodològiques i epistemològiques que enriqueixen el debat global en ciències socials, humanitats, literatura, traducció i filosofia política.
Mota, A., Fólica, L., Roig-Sanz, D. i Hall, M. C. (2024). Contemporary Global Thinking from Latin American Women: Writings from the Margins (1a. ed.). Walter de Gruyter GmbH.
Referents d'aquesta biblioguia
Bárbara Badell
Subgrup operatiu: Referent d'Arts i Humanitats, formació professional (FP) Grup operatiu: Biblioteca per a l'Aprenentatge