Anàlisi del cas d'un infant amb dificultats en la comprensió i la producció de la gramàtica de la llengua de signes britànica (BSL), sense alteracions en fonologia o vocabulari. Es recomanen intervencions específiques per millorar aquestes habilitats gramaticals.​

^{Morgan, G. [Gary], Herman, R. [Rosalind] i Woll, B. [Bencie]. (2007). Language impairments in sign language: breakthroughs and puzzles. International Journal of Language & Communication Disorders, 42(1), 97–105. https://doi.org/10.1080/13682820600783178}

Capítol que descriu les característiques del trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) en diferents llengües de signes. S'hi destaquen les diferències entre variació natural, retard i trastorn. S'hi subratlla la necessitat d'una metodologia específica per identificar alteracions lingüístiques en infants sords i oients.

^{Marshall, C. [Chloë] i Morgan, G. [Gary]. (2015). Investigating sign language development, delay, and disorder in deaf children. A M. [Marc] Marschark i P. E. [Patricia Elizabeth] Spencer (Eds.), The Oxford handbook of deaf studies in language (p. 311–324). Oxford University Press.} 

S'hi descriu una aproximació neuropsicològica per avaluar alteracions del llenguatge en llengua de signes. S'hi documenta l'anàlisi de dominis com habilitats cognitives, receptives, expressives, processament visual i motriu, memòria i funcionament executiu, entre altres àrees.

^{Hauser, P. C. [Peter C.], Quinto‐Pozos, D. [David] i Singleton, J. L. [Jenny L.]. (2015). Studying sign language disorders: Considering neuropsychological data. A E. [Eleni] Orfanidou, B. [Bencie] Woll i G. [Gary] Morgan (eds.), Research methods in sign language studies: A practical guide (p. 336–351). John Wiley & Sons.} 

Aquest text explora alteracions en la modalitat signada, com ara alteracions lingüístiques degudes a dèficits en el processament visual, dificultats motrius i declivi neurològic. També compara les diferències en la comunicació de nens oients que adquireixen llengües signades i parlades.

^{Quinto-Pozos, D. [David]. (2014). Considering communication disorders and differences in the signed language modality. A D. [David] Quinto-Pozos (Ed.), Multilingual aspects of signed language communication and disorder (p. 1–42). Multilingual Matters.} 

Aquest estudi investiga els endarreriments en el llenguatge (ELD) en infants sords de pares signants (DOD). S'hi examina la prevalença d'ELD en infants de 3 a 5 anys, i s'identifica que alguns necessiten avaluació addicional i suport per millorar habilitats lingüístiques en ASL.

^{Morere, D. A. [Donna A.], Allen, T. E. [Thomas E.], Jaeger, M. [Maura] i Winthrop, D. [Dana]. (2024). Sign language delays in deaf 3-to 5-year-olds with deaf parents. Journal of Deaf Studies and Deaf Education, 29(2), 115-133. https://doi.org/10.1093/deafed/enad059}

Aquest estudi analitza el retard lingüístic en 13 infants sords amb TDL que utilitzen la BSL. Els resultats mostren que els infants presenten un retard significatiu en la comprensió de frases, gramàtica expressiva i habilitats narratives, sense correlació amb la cognició o la motricitat.

^{Mason, K. [Kathryn], Rowley, K. [Katherine], Marshall, C. R. [Chloe R.], Atkinson, J. R., Herman, R. [Joanna R.], Woll, B. [Bencie] i Morgan, G. [Gary]. (2010). Identifying specific language impairment in deaf children acquiring British Sign Language: Implications for theory and practice. British Journal of Developmental Psychology, 28(1), 33–49. https://doi.org/10.1348/026151009x484190} 

Aquest estudi de cas presenta Gregory, un nen sord signant natiu d'ASL amb dificultats en la producció del llenguatge, però amb comprensió i habilitats motrius normals. S'hi destaca la necessitat de terapeutes lingüístics formats en llengua de signes per tractar aquestes dificultats.

^{Quinto-Pozos, D. [David] i Cooley, F. [Frances]. (2020). A developmental disorder of signed language production in a native deaf signer of ASL. Languages, 5(4), 40. https://doi.org/10.3390/languages5040040}

Article que reflexiona sobre les limitacions de les avaluacions de llengua de signes, especialment per diagnosticar trastorns del llenguatge i dificultats d'aprenentatge. S'hi analitzen algunes eines normades disponibles i es proposen pràctiques per millorar la qualitat d'aquestes avaluacions.

^{Henner, J. [Jon], Novogrodsky, R. [Rama], Reis, J. [Jeanne] i Hoffmeister, R. [Robert]. (2018). Recent issues in the use of signed language assessments for diagnosis of language disorders in signing deaf and hard of hearing children. Journal of Deaf Studies and Deaf Education, 23(4), 307–316. https://doi.org/10.1093/deafed/eny014}

Aquest capítol explora les disfluències en llengua de signes, com el quequeig, en infants sords. S'hi analitzen alteracions lingüístiques causades per dèficits en el processament visual, dificultats motrius i declivi neurològic, així com les diferències en la comunicació.

^{Whitebread, G. [Geoffrey]. (2014) A Review of Stuttering in Signed Languages. A D. [David] Quinto-Pozos (Ed.), Multilingual aspects of signed language communication and disorder (p. 143–161). Multilingual.}

Aquest capítol analitza la disàrtria en llengua de signes, incloent-hi disfluències com dificultats motrius i lingüístiques. S'hi exploren trastorns en la comunicació d'infants sords, com ara dèficits en processament visual i moviments, així com les diferències amb infants amb audició.

^{Tyrone. M. [Martha]. (2014). Sign Dysarthria: A Speech Disorder in Signed Language. A D. [David] Quinto-Pozos (Ed.), Multilingual aspects of signed language communication and disorder (p. 162–185 ). Multilingual.}

Aquest estudi investiga les alteracions en l'orientació de la mà en la producció de paraules amb dactilologia en nens amb trastorn de l'espectre autista (TEA). Es compara amb els errors de reversió de pronom en el llenguatge parlat, amb resultats suggestius, però constatant que cal més recerca.

^{Shield, A. [Aaron ], Igel, M. [Megan] i Meier, R. P. [Richard P.]. (2022). Are palm reversals the pronoun reversals of sign language? Evidence from a fingerspelling task. Frontiers in Psychology, 13, 953019. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2022.953019}

El text explora la variabilitat en les habilitats lingüístiques en persones sordes tot centrant-se en les dificultats derivades de la manca d'exposició a llengües de signes. Aquests factors poden contribuir a la privació lingüística i dificultar el diagnòstic de trastorns del llenguatge.

^{Sánchez-Amat, J. [Jordina], Cedillo Vicente, P. [Pepita] i Quer, J. [Josep]. (2020). Ser sord no implica tenir trastorns del llenguatge. Factors de variació en la capacitat lingüística de les persones amb sordera. Llengua, Societat i Comunicació, (18). https://doi.org/10.1344/LSC-2020.18.5} 

El document proposa estratègies visuals i tàctils per ensenyar consciència fonològica a infants amb dèficit auditiu. Recomana instrucció explícita, sons fàcils i sessions curtes adaptades a cada infant.

^{Friedman Narr, R. A. [Rachel A.]. (2006). Teaching Phonological Awareness With Deaf
and Hard-of-Hearing Students. TEACHING Exceptional Children, 38(4), 53–58. https://doi.org/10.1177/004005990603800408}

L'estudi adapta el test de producció narrativa de la llengua de signes britànica a la llengua de signes espanyola, i analitza el desenvolupament narratiu de 46 protocols d'infants signants. Els resultats mostren estabilització de la macroestructura als 8 anys i desenvolupament progressiu de la microestructura fins als 12 anys.

^{Pérez, M. [Mar], Sanjuán, M. [Mayte], Ardura, A. [Aránzazu], Montero, I. [Ignacio] i Morgan, G. [Gary]. (2024). Evaluación y descripción del discurso narrativo en LSE (Lengua de Signos Española). Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 44(2), 1-10. https://doi.org/10.1016/j.rlfa.2024.100477}

L'estudi analitza l'avaluació del desenvolupament del llenguatge en nens sords prelocutius durant els primers sis anys. Reflexiona sobre si les dades disponibles són suficients per confirmar el seu desenvolupament lingüístic o si cal un enfocament més integral.

^{Lara, R. F., [Raúl Francisco], Angamarca, Y. N. [Yadira Niyireth], Mera, A. L. [Andrea Lorena], Gudiño, E. F. [Erick Fabricio], Altamirano, V. H. [Victor Hugo] i Mena, M. B. [María Belén]. (2023). ¿Basta con el habla? Evaluación del desarrollo del lenguaje en niños sordos prelocutivos durante los primeros seis años de vida. Una revisión sistemática. CoDAS, 35(5), 1-13. https://doi.org/10.1590/2317-1782/20232022084es} 

Aquest capítol analitza l'ús del PPVT-II i el CEG per avaluar la llengua oral en infants amb sordesa. Un grup de 13 infants amb implant coclear precoç va mostrar una evolució positiva en vocabulari comprensiu i comprensió gramatical durant l'escolarització.

^{de la Fuente Martín, B. [Begoña], Pérez, M. [Mar], Valmaseda, M. [Marian] i Besteiro, J. [Juan]. (2022). Evolución de la lengua oral y de la comprensión lectora en niños sordos con implante coclear escolarizados en centros de enseñanza compartida bilingüe (lo-lse). A A. B. [Ana Belén] Domínguez Gutiérrez, M. [Marian] Valmaseda, i C. [Camela] Velasco Alonso, Tendencias actuales en la investigación en lenguaje escrito y sordera (p. 215-230). Ediciones Universidad de Salamanca. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8848744}

L'article explora la investigació sobre el desenvolupament del llenguatge en infants amb sordesa, i destaca les diferències entre llengües naturals i sistemes de comunicació. Els resultats mostren que hi ha més recerca sobre llengües naturals, però que en cal més.

^{Taboh, A. R. [Analí R.], Shalom, D. E. [Diego E.], Bosco, V. B. [Valeria B.], Denham, P. J. [Percival J.] i Gattei, C. A. [Carolina A]. (2022). Evaluación del lenguaje oral en niños y niñas con hipoacusia: Los tests estandarizados y la edad auditiva. Revista signos, 55(110), 928-947. https://doi.org/10.4067/S0718-09342022000300928}

L'article explora la literatura sobre el desenvolupament del llenguatge i les intervencions amb infants amb sordesa, que divideix en dues categories: llengües naturals i sistemes de comunicació. Conclou que cal més investigació, especialment sobre intervencions i impacte en l'alfabetització.

^{Scott, J. A. [Jessica A.] i Dostal, H. M. [Hannah M]. (2019). Language Development and Deaf/Hard of Hearing Children. Education Sciences, 9(2), 135. https://doi.org/10.3390/educsci9020135} 

L'article descriu el desenvolupament de proves d'avaluació per a l'LSE, amb l'adaptació de tests de llengües de signes prèviament existents. Aquestes proves avaluen vocabulari, habilitats receptives i narratives per mesurar la competència i el progrés lingüístic dels alumnes.

^{Valmaseda, M. [Marian] i Pérez, M. [Mar]. (2019). Evaluación de la LSE. Cuatro pruebas en desarrollo: inventario MacArthur-Bates (CDI), prueba de vocabulario, RST-test de habilidades receptivas y PT-test de habilidades narrativas. REVLES, 1, 209-237. https://revles.es/index.php/revles/article/view/25} 

Lloc web que proporciona una visió general dels instruments d'avaluació per a llengües de signes, incloent-hi proves per al desenvolupament de l'L1, l'aprenentatge de l'L2, la recerca lingüística i el desenvolupament cognitiu, amb eines específiques per mesurar aquestes habilitats.

Web que presenta diverses proves d'avaluació de l'LSE, com l'LSE-RST, l'inventari de vocabulari primerenc, el discurs narratiu i l'Ecomap lingüístic. Inclou el protocol per al registre de les habilitats narratives i l'Ecomap traduït de Ritterfeld.

​La Fundació CNSE ha adaptat l'inventari de desenvolupament comunicatiu (CDI) de MacArthur-Bates a la llengua de signes espanyola (LSE), amb la qual cosa ha creat una eina per avaluar la competència lingüística en LSE en infants de 8 a 36 mesos. ​

Estudi sobre l'ús de l'avaluació dinàmica per valorar habilitats narratives en infants sords. Permet diferenciar entre dificultats d'aprenentatge i llengua pobra causada per manca d'input auditiu. Mostra resultats positius en diagnòstic i intervenció personalitzats.

^{Asad, A. N. [Areej Nimer], Hand, L. [Linda], Fairgray, L. [Liz] i Purdy, S. C. [Suzanne Purdy]. (2013). The use of dynamic assessment to evaluate narrative language learning in children with hearing loss: Three case studies. Child Language Teaching and Therapy, 29(3), 319-342. https://doi.org/10.1177/0265659012467994}

Article sobre l'ús de l'avaluació dinàmica per valorar habilitats lèxiques en ASL en dos infants sords. L'MLE (mediated learning experiences) permet identificar el potencial d'aprenentatge lingüístic i detectar comportaments específics associats a dificultats del llenguatge en signants sords.

^{Mann, W. [Wolfgang], Peña, E. D. [Elizabeth D.] i Morgan, G. [Gary]. (2014). Exploring the use of dynamic language assessment with deaf children, who use American Sign Language: Two case studies. Journal of Communication Disorders, 52, 16-30. https://doi.org/10.1016/j.jcomdis.2014.05.002}

Aquest capítol ofereix una panoràmica actual sobre l'avaluació i el desenvolupament del llenguatge en infants sords, i destaca el paper que hi té l'experiència sensorial. Inclou aplicacions clíniques i educatives, i reconeix les aportacions de la investigadora Bencie Woll.

^{Herman, R. [Ros], Grove, N. [Nicola], Haug, T. [Tobias], Mann, W. [Wolfgang] i Prinz, P. [Philip]. (2019). The assessment of signed languages. A G. [Gary] Morgan, Understanding Deafness, Language and Cognitive Development. Essays in honour of Bencie Woll (p. 53-72).  John Benjamins Publishing Company.}

L'estudi descriu la tasca dels especialistes en llengua de signes (deaf language specialists), professionals sords que donen suport a infants amb dificultats per aprendre la llengua de signes. Malgrat els paral·lelismes amb els logopedes, manquen formació, recursos i reconeixement del seu perfil.

^{Hoskin, J. [Joanna], Herman, R. [Ros] i Woll, B. [Benice]. (2023). Deaf Language Specialists: Delivering Language Therapy in Signed Languages. The Journal of Deaf Studies and Deaf Education, 28(1), 40-52. https://doi.org/10.1093/deafed/enac029} 

Aquest mòdul ofereix un model d'intervenció en llengua de signes, amb recursos pràctics per a professionals que treballen amb infants amb dificultats en LSE.

​La Fundación CNSE ofereix formació en línia per a professionals que treballen amb infants amb dificultats en la llengua de signes, incloent-hi aquest mòdul específic per a la intervenció en LSE en castellà.

El lloc web LSE Aula ofereix recursos educatius en llengua de signes espanyola, incloent-hi perfils professionals, propostes curriculars per a diverses edats i materials didàctics per a mestres i alumnes.

Mòdul introductori sobre intervenció amb infants que tenen dificultats en llengua de signes, adreçat a professionals i familiars. Aquest recurs forma part d'una formació en línia més àmplia dedicada al desenvolupament atípic de la llengua de signes.

Estudi de cas d'un nen de 5 anys amb trastorn del llenguatge en ASL que va rebre una intervenció de 7 setmanes. Es van observar millores en alguns aspectes del llenguatge, com ara verbs i pronoms, amb una alta satisfacció dels pares.

^{Kelley, L. E. [Lauren E.] i McCann, J. P. [James P]. (2021). Language Intervention Isn't Just Spoken: Assessment and Treatment of a Deaf Signing Child With Specific Language Impairment. Language, Speech & Hearing Services in Schools, 52(4), 978-992. https://doi.org/10.1044/2021_LSHSS-21-00038} 

Web amb recursos i materials per a la intervenció educativa en alumnes amb discapacitat auditiva. Inclou presentacions, textos adaptats, contes i eines per a professionals, organitzats per etapes educatives i àrees d'aprenentatge per afavorir la inclusió i l'ensenyament.

Estudi de cas sobre intervenció en sintaxi en llengua de signes amb dos infants sords que no van adquirir completament una L1. La intervenció, centrada en l'ordre de les paraules SVO, va mostrar millores significatives en la producció d'estructures sintàctiques en ASL.

^{Ofori-Sanzo, K. [Kimberley], Geer, L. [Leah] i Embry, K. [Kinya]. (2024). Syntax intervention in American Sign Language: an exploratory case study. The Journal of Deaf Studies and Deaf Education, 29(2), 105-114. https://doi.org/10.1093/deafed/enad048} 

Aplicació de l'Associació d'Intèrprets de Llengua de Signes i Guia-Intèrprets de Catalunya (ACILS) que recull glossaris de llengua de signes catalana (LSC) per a intèrprets, persones sordes i professionals, amb àrees com els llenguatges jurídic, sanitari i tècnic. Disponible per a Android i iOS.

Plataforma educativa que ofereix recursos interactius, incloent-hi signes manuals de la llengua de signes catalana (LSC), per a la intervenció logopèdica i educativa, amb activitats i materials per a alumnes i famílies en diverses àrees curriculars.

La Generalitat de Catalunya ofereix un vocabulari en línia de la llengua de signes catalana (LSC), amb vídeos que mostren signes de paraules comunes en àmbits com les salutacions, els colors i el temps. Aquest recurs facilita l'aprenentatge i la difusió de l'LSC.

Aplicació mòbil que ofereix un diccionari digital de la llengua de signes catalana (LSC). Permet cercar signes en català o castellà i visualitzar-ne la representació en vídeo, de manera que es facilita l'aprenentatge i la consulta de l'LSC.

Plataforma amb videodiccionaris de diverses llengües de signes europees (LSC, LSE, LSF, DGS). Ofereix més de 6.000 paraules organitzades per temes, de manera que es facilita l'aprenentatge i la difusió de les llengües de signes a escala europea.

Diccionari en línia que recopila signes de diversos països, amb més de 500.000 signes en 35 llengües de signes. Facilita l'aprenentatge i la comunicació entre comunitats sordes de tot el món.