DigiLab: Banc de bones pràctiques digitals UOC-Museu Nacional

Connections va ser una iniciativa organitzada pel Metropolitan Museum (MET) durant un any sencer (2011). Durant dotze mesos es van convidar nombrosos professionals de tot el Museu a oferir la seva perspectiva personal per mitjà d’àudios i vídeos sobre obres d’art de l’àmplia col·lecció del MET. Un dels aspectes més curiosos és que aquests viatges per la col·lecció no es feien des de la perspectiva de la història de l’art, sinó més aviat des d’un enfocament subjectiu i personal (des de la mirada més desenfadada fins a la més complexa). Amb les respostes individuals de cada persona envers aquests objectes, es generaven noves formes d’entendre les increïbles riqueses del MET. El projecte buscava establir aquestes variades connexions amb les diferents obres d’art. Amb tots els àudios i vídeos recopilats, es va fer un arxiu en línia que encara és accessible a la xarxa.

Com a preludi de la seva reobertura el 13 d’abril de 2013, el Rijksmuseum va llançar Rijk Studio, una innovadora presentació en línia de 125.000 obres de la seva col·lecció. L’eina en línia Rijk Studio permet accedir a més de 200.000 imatges digitals en alta resolució d’obres pertanyents a la col·lecció del Rijksmuseum d’Amsterdam. Es va dissenyar perquè el públic creés les seves pròpies obres d’art: permet baixar gratuïtament imatges de les peces en alta resolució, o detalls, per a fer-les servir i modificar-les d’una manera creativa. Després els usuaris poden afegir i difondre les seves creacions mitjançant «galeries» personals, imprimir les obres o, fins i tot, fer-les servir amb una finalitat decorativa. Es tracta d’un dels arxius digitals d’obres d’art més grans que hi ha i a més funciona com una gran xarxa social per a difondre, crear i editar obres d’art.

Living Collections Catalogue és un projecte editorial en línia que va néixer el 2014 i finançat per la Fundació Getty. Està dedicat a la recerca acadèmica de les col·leccions multidisciplinàries del Walker Art Center. Es tracta d’un catàleg en línia, una publicació en curs que permet als acadèmics i als entusiastes accedir a documents únics, interpretacions originals i un grup de recursos en línia molt ric sobre un grup selecte d’obres pertanyents a les col·leccions. Cada volum de Living Collections Catalogue inclou assaigs sobre temes més amplis, i també recerques en profunditat d’obres d’art específiques. El concepte de «catàleg viu» expressa la naturalesa en evolució constant del projecte: la informació s’actualitza a mesura que es fan noves recerques, mentre que els assaigs es versionen i se citen amb garanties d’un vincle permanent a la informació referida. Les noves tecnologies es van afegint al catàleg, a mesura que es van creant nous volums. El disseny de cada tom adopta una estètica molt visual per a facilitar la navegació, i les pàgines estan dissenyades amb molta qualitat, de manera que s’hi aconsegueix una definició semblant a la d’altres llibres, revistes i publicacions en línia.

Operation War Diary és un projecte del Museu Imperial de la Guerra (Imperial War Museums), l’Arxiu Nacional del Regne Unit (The National Archives) i Zooniverse (un portal web de ciència ciutadana) per a etiquetar i classificar els diaris de totes les unitats d’infanteria de l’Armada Britànica en el Front Occidental durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). L’arxiu complet conté 1,5 milions de pàgines dels diaris de la guerra de les diferents unitats, portades, caràtules, ordres, senyals, mapes, informes narratius i les mateixes pàgines dels diaris amb la informació militar i la descripció de les activitats. El projecte té com a objectiu descobrir els detalls de l’interior dels diaris, utilitzant la mateixa tecnologia que s’ha fet servir per a classificar els estels. La plataforma inclou un sistema en línia que permet als ciutadans anònims treballar sobre els fitxers d’una manera senzilla i còmoda, comentar les impressions i veure el que altres usuaris aporten. Els participants podran etiquetar els elements clau (llocs, dates, noms) per a facilitar futures recerques. El projecte és el primer intent d’examinar el Front Occidental d’una manera completament detallada, mitjançant una recerca oberta a la col·laboració ciutadana. Esperen construir una comunitat d’«historiadors ciutadans» que treballin juntament amb historiadors de diverses universitats per respondre preguntes abans desconegudes sobre la guerra.

Aspectes i desafiaments relacionats amb el desenvolupament de recursos digitals per a la recerca històrica de l’art. Els objectius principals del Projecte Digital Mellini són: Explorar nous mètodes i eines per a reinventar el concepte de treball acadèmic i editorial crític en el camp de les humanitats, particularment en el context de la història de l’art, en què la convergència del text i la imatge és essencial i proporciona un context interessant per a la recerca, un context que encara no s’ha investigat com cal. Crear un model metodològic per al desenvolupament de publicacions digitals col·laboratives que incorporin textos, facsímils digitals, imatges, eines computacionals per a l’anàlisi lingüística i la comunicació visual, i fòrums d’intercanvi d’idees i d’intercanvi de coneixements. L’objectiu final és que la comunitat internacional d’especialistes pugui utilitzar aquest model metodològic i aplicar-lo a una diversitat de projectes històrics d’art. Aquests objectius es poden veure en el marc de l’interès creixent recent que la comunitat historicoartística té com a resposta als desafiaments que planteja la societat digital.

VanGo Yourself és una plataforma dissenyada per a descobrir les obres d’art d’una manera original i jugar-hi. Permet recrear escenes clàssiques d’algunes de les pintures més famoses del món amb els amics i en un entorn contemporani, per a després compartir el resultat a les xarxes socials. La plataforma, adaptable (responsive), té més de 70 obres de mestres com Van Gogh o Rembrandt, de més de 23 museus i galeries. El projecte es va llançar durant el festival Museums at Night el maig de 2014 a Londres. VanGo Yourself és un projecte de Culture24 (organització benèfica dedicada a la cultura i el patrimoni del Regne Unit) i Plurio.net de Luxemburg. Tots dos són projectes sense finalitat de lucre i independents, amb una visió lúdica de l’art. Donen suport internacionalment a les arts i el patrimoni i tenen l’objectiu d’arribar a les audiències digitals per a desafiar les opinions de les persones que pensen que els museus són avorrits.

L’exposició «Classless Society» va estar oberta del 7 de setembre de 2013 al 9 de març de 2014 a The Frances Young Tang Teaching Museum and Art Gallery de l’Skidmore College a Saratoga Spring (Nova York). Aquesta mostra va estar acompanyada d’una eina interactiva que oferia la possibilitat de gaudir de recursos extres entorn de la mostra accessibles des del mòbil o la tauleta. L’exposició té obres de 20 artistes, el treball dels quals tracta de les diferents classes socials. L’eina interactiva aprofundeix en aquestes qüestions amb assaigs i recerques acadèmiques, i mostra estadístiques que representen gràficament les disparitats basades en factors com la raça, les poblacions urbanes i rurals, els ingressos familiars, el gènere i la nacionalitat; també inclou caixes de text interactives que contenen citacions anònimes de persones entrevistats, que comparteixen experiències personals en què es relacionen nocions de gènere, raça i ètnia. L’eina ofereix als espectadors un mitjà fàcil d’utilitzar i dinàmic per a interactuar amb l’exposició «Classless Society» d’una manera única per a un petit museu.

La pàgina web Stinks, Bangs & Booms segueix de prop el boom i la caiguda dels jocs de química nord-americans: la creació (1971), l’apogeu posterior (1920-1960), el declivi (de 1960 a 1979) i el ressorgiment recent. Treballant en col·laboració amb la Fundació Chemical Heritage de Filadèlfia —i inspirant-se en la seva sòlida recerca—, l’empresa de disseny especialitzada en projectes culturals Bluecadet va crear i va desenvolupar una atractiva interfície en línia que presenta una crònica dels jocs químics al llarg de la història. Tot es mostra amb una línia de temps composta per diapositives amb textos, elements d’entreteniment, elements multimèdia, vídeos científics de diverses èpoques, obres històriques d’art, fotografies, documents i música. Diversos químics influents es fan presents per mitjà de diversos àudios, mentre s’aconsegueix un efecte elegant i cinematogràfic gràcies a animacions i transicions subtils. No es vol crear una experiència educativa passiva, sinó que el lloc fomenta la interacció de l’usuari: es demana als espectadors que facin clic a una fletxa per a saltar d’una pantalla a una altra, que trenquin un ou digital o que estirin una cortina per a trobar respostes, de manera que s’exploren els productes químics i es poden compartir les experiències a les xarxes socials. A més de servir com una experiència en línia independent i per a recollir dades dels usuaris, el web es va dissenyar per a il·lustrar i promocionar l’exposició del mateix nom organitzada per la Fundació Chemical Heritage el 2015.

TateShots és un podcast de vídeos i àudios curts (menys de 5 minuts) que es distribueixen en línia al web dels museus Tate. Inclou entrevistes breus a artistes, visites a estudis, comentaris de creadors sobre altres artistes, presentacions d’exposicions de Tate i altres esdeveniments que tenen lloc en aquests museus. Itunes va nominar TateShots a la seva llista Top 10 dels millors videopodcasts del 2007. El podcast rep moltes visites i té moltes baixades, de manera que aconsegueix que les exposicions i els esdeveniments de Tate arribin a una audiència molt més gran i més internacional, mentre que ofereix als artistes una plataforma per a parlar directament amb el públic. Els costos de producció de vídeos i àudios curts de 5 minuts són relativament baixos: arriben a menys de 500 lliures de mitjana. Té el patrocini de Bloomberg.

Aquest recurs consta de diverses línies de temps interactives que amb materials multimèdia (àudios, vídeos) i textos narren cronològicament el bombardeig del World Trade Center el 1993, els atemptats de l’11 de setembre de 2001 en aquest mateix complex de Nova York i els nou mesos de reconstrucció de la zona zero. Recull molts records en primera persona que formen part de la col·lecció permanent de The National September 11 Memorial & Museum. La línia de temps interactiva de l’11-S va ser dissenyada per Archetype i Infusion per a The National September 11 Memorial & Museum.

La Fundació Louis Vuitton busca amb aquesta aplicació que nens d’edats compreses entre 6 i 12 anys coneguin més el seu edifici, dissenyat per Frank Gehry, i amb els seus familiars i amics en descobreixin l’arquitectura i esdevinguin arquitectes aprenents. Inclou jocs interactius per a explicar la història de la construcció de l’edifici i per mitjà de jocs fa que els nens creïn els seus propis dissenys inspirats en Frank Gehry. L’aplicació també facilita que els pares o els guies puguin introduir les obres d’art de la col·lecció del centre als més petits. Els visitants de la fundació poden demanar un iPad mini gratuïtament a l’entrada per a poder manejar l’aplicació. Aquesta aplicació es va llançar quan es va inaugurar la Fundació Louis Vuitton i també és disponible gratuïtament a la botiga AppStore en anglès i francès.

La secció educativa del web del Teatre Nacional (NT) del Regne Unit vol brindar a tothom l’oportunitat de descobrir noves habilitats i experimentar l’emoció del teatre amb projectes inspiradors d’aquesta institució, tant per a escoles com per a gent de totes les edats del Regne Unit. La secció educativa inclou apartats amb recursos especialitzats per a primària, secundària i ensenyament professional, a més d’altres recursos com ara xerrades, cursos, tallers, esdeveniments, obres de teatre i activitats per a famílies. National Theatre és la companyia nacional de teatre anglesa. Va ser creada el 1963 i la seva seu és al South Bank, al municipi londinenc de Lambeth, en un edifici dissenyat per l’arquitecte Denys Lasdun. Des del 1988 el teatre és anomenat Royal National Theatre, nom que s’utilitza indistintament al costat del de National Theatre o NT.

EducaThyssen és el nom del portal a internet de l’Àrea d’Educació del Museu Thyssen-Bornemisza i del Programa Didàctic, és a dir, el conjunt de programes educatius i altres accions de suport interpretatiu, divulgatiu i de mediació entre el públic i el Museu.

Les accions d’EducaThyssen es porten a terme principalment en tres línies educatives: educació formal, educació no formal i formació especialitzada. En totes aquestes línies, els públics amb necessitats educatives diverses són molt presents.

Si el primer web d’EducaThyssen era del 2001 i la segona versió es va llançar el 2009, el web actual és de l’any 2017 i és un disseny adaptable (responsive) realitzat amb el programari gratuït Drupal.

Des del portal EducaThyssen, a més d’accedir als programes públics per a adults i nens, es pot accedir a projectes impulsats per aquesta àrea com Musaraña, una comunitat de recursos per a docents innovadors (amb més 200 recursos); Nubla, un espai entorn de museus, educació i videojocs (amb 6 jocs desenvolupats); ARCHES, un laboratori d’entorns inclusius, o Nos+Otras, un projecte de col·laboració i creació per a col·lectius de dones. El portal ofereix, a més, per a la consulta, més de 1.000 vídeos pedagògics i unes 50 publicacions.

És la biblioteca digital europea, d’accés lliure, el prototip de la qual va començar a funcionar el 20 de novembre de 2008 i que reuneix contribucions digitalitzades d’institucions culturals reconegudes dels 28 estats membres de la Unió Europea. Vol ser un portal de la cultura europea digitalitzada i d’accés fàcil per a l’usuari. Des del punt de vista tècnic, Europeana és el portal del patrimoni cultural europeu, que va començar amb 2 milions d’objectes digitals i que ha reunit una col·lecció que va arribar a 29 milions de documents l’any 2013, aportats per unes 2.300 institucions formades per biblioteques, arxius, galeries i museus. La col·lecció està formada per una gran varietat de documents en 45 idiomes: llibres, premsa, revistes, cartes, diaris, documents d’arxiu, quadres, pintures, mapes, dibuixos, fotografies, música, tradició oral enregistrada, emissions de ràdio, pel·lícules i altres programes televisius. La funció principal de Europeana és facilitar l’accés al patrimoni cultural i científic europeu. Tots els continguts de la biblioteca tenen la llicència Creative Commons Public Domain (CCO), la qual cosa significa que queden sense drets reservats i que poden utilitzar tot el material per a reproduir-lo en qualsevol suport o per a desenvolupar nous continguts. ​ ​

És un lloc web que conté un recull d’imatges en alta resolució de col·leccions i obres d’art exposades en diversos museus del món, i també un recorregut virtual pels museus i les galeries on són. El projecte el va engegar Google l’1 de febrer de 2011 amb 1.061 obres de 17 museus, entre els quals hi ha el Tate Britain de Londres, el Metropolitan de Nova York i la Galeria dels Uffizi de Florència. La funció d’exploració dels museus se serveix de la mateixa tecnologia utilitzada per Google Street View. Encara que totes les obres es mostren en alta resolució, cadascuna de les disset institucions participants, quan va començar el projecte, va posar a disposició una de les seves obres mestres perquè la fotografiessin i la mostressin en el lloc web amb imatges de 7.000 megapíxels. El 17 de juliol de 2016, el projecte es va rellançar com a Google Arts & Culture, que inclou una aplicació mòbil que permet accedir als continguts de més de mil museus en 70 països.

Sota el seu paraigua, s’han dut a terme diverses iniciatives com les següents: Wiki-Project d’ICUB: l’Institut de Cultura de Barcelona entre 2012 i 2015 va fer un projecte en col·laboració amb Amical Wikimedia. Amb aquest projecte es pretenia revalorar el coneixement generat als museus i els centres patrimonials que formen part de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB). Wiki-Project del Museu de la Música de Barcelona: des del 2013 el Museu de la Música de Barcelona col·labora amb Wikipedia en un projecte que té com a principal objectiu ampliar i millorar les entrades que tenen relació amb el món dels instruments, els lutiers catalans i les dones compositores. GLAM Wiki: Galleries • Libraries • Archives • Museums The Children’s Museum of Indianapolis: de setembre a maig del 2011, el Museu Infantil d’Indianapolis va dur a terme la primera fase d’una col·laboració amb Wikimedia i va nomenar Lori Phillips en el paper de Wikipedian en residència. Aquest va ser el segon Wikipedian en residència, després del projecte pilot de Liam Wyatt al Museu Britànic, i és la residència més llarga fins a la data. El juny del 2011, Phillips va ser contractat com a especialista en contingut web, continuant la col·laboració del Museu amb altres projectes amb nous projectes a llarg termini.

The Field Guides to Australian Fauna és una sèrie de vuit aplicacions molt útils per a la identificació d’animals en la natura, cadascuna relacionada amb un estat i un territori d’Austràlia. Són disponibles per als dispositius Apple i Android i la seva baixada és gratuïta. És un exemple de com els museus produeixen aplicacions que es poden fer servir en qualsevol lloc i que no requereixen que es visiti l’edifici per a gaudir-ne i trobar valor en els seus continguts. Les aplicacions són el resultat d’una col·laboració entre els principals museus d’història natural d’Austràlia: Museum Victoria Australian Museum Museum & Art Gallery of Northern Territory Queensland Museum South Australian Museum Tasmanian Museum & Art Gallery Western Australian Museum Les aplicacions de The Field Guides to Australian Fauna les pot fer servir qualsevol persona, des de famílies fins a estudiants en les excursions escolars o turistes en les visites a parcs nacionals. En total cataloguen prop de 2.100 animals, incloent-hi mamífers, ocells, peixos, rèptils, granotes i invertebrats d’ambients terrestres, d’aigua dolça o d’aigua salada.

Durant cinc nits, l’agost del 2014, el públic es va connectar a l’aplicació web After Dark per veure un recorregut en directe a través de les galeries de Tate Britain i contemplar 500 anys d’art britànic. Equipats amb càmeres, els viatges dels robots els van veure milers de persones a tot el món per internet. A uns quants afortunats, triats a l’atzar, se’ls va donar l’oportunitat de controlar a distància un robot i dirigir el seu propi viatge per l’edifici Tate Gallery UK i la seva col·lecció. Dissenyats específicament per a aquesta tasca, els robots es van equipar amb una càmera i amb llums, amb la capacitat de mirar cap amunt i cap avall per a veure i reproduir tota l’obra d’art a la pantalla. Fent servir els botons a la pantalla o les tecles de fletxa en un teclat, els afortunats operadors podien girar 360 graus i seguir endavant. Els robots van poder detectar els obstacles que els envoltaven amb l’ús de la tecnologia d’ultrasò i retornaven aquesta informació a l’operador, per ajudar-lo a navegar per les galeries.

ArtLens és una nova aplicació mòbil per a fer la visita de les col·leccions del Museu d’Art de Cleveland que es basa en l’anterior aplicació d’aquest centre, que va ser guardonada. Tot i que manté el mateix nom, el nou ArtLens és una revisió integral de l’aplicació que es va completar en dues fases, amb el primer llançament el setembre del 2016 i amb l’últim llançament el juny del 2017. La nova ArtLens és molt més ràpida i se n’ha millorat la usabilitat. Utilitza iBeacons per tot el Museu i els seus voltants per a millorar la precisió i eliminar la necessitat dels mapes de paper. ArtLens combina la tecnologia més actual i el disseny innovador amb una abundància de contingut interpretatiu proveït pels equips de curadors i educatius del Museu. Inclou imatges d’alta definició i informació de totes les obres exposades al Museu i s’actualitza en temps real, de manera que s’assegura que els usuaris tinguin accés a la informació més precisa disponible. ArtLens millora l’experiència de l’usuari oferint l’opció de dissenyar visites individuals, eines per a entendre millor les obres d’art mitjançant la realitat augmentada, i una guia per als usuaris amb mapes interactius en temps real. Està disponible per als dispositius Apple i Android (és gratuïta per a tots dos suports).

Els beacons representen un pas important dins de la geolocalització. Es tracta d’un tipus de tecnologia de baix consum compost per sensors de potència per via de Bluetooth que s’incorporen als objectes físics i que poden detectar la presència activa dels visitants de qualsevol institució cultural (museus, biblioteques, llibreries, teatres, galeries d’art... ) gràcies a una aplicació mòbil específica per a ells. Aquests sensors comparteixen informació amb l’aplicació de l’usuari quan identifiquen la seva proximitat. La tecnologia dels beacons és recent i encara no n’hi ha gaires exemples, però caldria destacar el cas del Museu Nacional de Gal·les. Va ser el primer museu del món que va provar la tecnologia BLE (Bluetooth Low Energy), en una experiència anomenada Culture and Heritage Bluetooth Low Energy (en aquest cas Apple iBeacons), en associació amb People’s Collection Wales (portal web que recopila documentació sobre Gal·les) i amb l’empresa Locly. El programa s’està provant en una de les seus del Museu Nacional de Gal·les: el Museu Nacional de Pissarra a Llanberis (Gal·les). Es van implantar un total de 25 beacons al voltant del centre. Aquesta tecnologia permet als visitants descobrir més continguts sobre les col·leccions en els seus dispositius mòbils mentre caminen per l’espai, descobrint les exposicions i interactuant-hi.

El Museu d’Art Modern de San Francisco va tancar les portes el 2 de juny de 2013 per fer una ampliació. El tancament va representar una oportunitat única d’enfrontar-se temporalment amb dos mons nous: el que hi ha més enllà del Museu i l’entorn en línia. En aquest moment l’equip del centre va inaugurar #PlayArtfully, una innovadora campanya de màrqueting en línia composta d’ una sèrie de jocs, activats per mitjà de les xarxes socials, que van animar els jugadors a mirar el món del seu voltant d’una manera nova i creativa, enriquint la percepció del Museu i les arts com un element catalitzador del joc i de la participació.

Nubla és un projecte que posa en diàleg el món de l’art i els videojocs. Un espai de trobada, cocreació i aprenentatge format per un equip de joves universitaris procedents de les arts visuals, les humanitats, el disseny i el so, coordinats pel departament EducaThyssen i l’empresa Gammera Nest.

El que aporta aquest videojoc és una forma de repensar el Museu Thyssen-Bornemisza fent servir intensament la tecnologia i les narratives digitals com a part d’un procés educatiu extens en el temps i intens en la creació.

Segons els seus desenvolupadors, «es tracta del primer videojoc de la història que és avalat per un museu i desenvolupat per a la plataforma PlayStation. Nubla és una aventura gràfica, un viatge a través del món que dorm darrere de les obres del Museu Thyssen. Es tracta d’un projecte d’educació del Museu, educació entesa com a difusió de coneixement; en el joc no s’inclouen textos teòrics, no s’especifiquen les obres recollides, no és un videojoc clàssicament didàctic. Explorem la narrativa del videojoc per abordar temes d’història de l’art, per parlar de conceptes i idees com la creativitat, la memòria o les fronteres d’una manera interactiva, ludificada i atractiva per tal que el jugador se senti atret pel món que explora i vulgui saber més coses».

Actualment es desenvolupa el segon lliurament del videojoc: M. La ciudad en el centro del mundo.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va inaugurar un blog l’abril del 2014 disponible en tres idiomes: anglès, espanyol i català. És actualitzat per un equip de membres i col·laboradors del Museu cada dijous. Segons el que es descriu en el mateix blog a l’apartat Sobre aquest blog: «Cada setmana explicarem experiències, compartirem alguns “secrets” del dia a dia del Museu, processos de muntatge d’exposicions o píndoles de coneixement sobre la col·lecció. Hi parlarem amb la veu plural de l’equip per aportar riquesa de temàtica i de perspectives. Ens agradarà conèixer la vostra opinió als comentaris!». Tal com ho descriu la seva impulsora i coautora, Conxa Rodà (responsable de l’estratègia digital i de la comunicació del MNAC), «per a mi el blog és una eina essencial en l’estratègia de comunicació del Museu, perquè permet allò que al web no és possible: una aproximació més personal al dia a dia del Museu; dona una veu més personal a la gent que hi treballem..., però al seu torn és cert que requereix un treball editorial molt més gran que les xarxes socials».

Bitàcola és el nom del blog en català realitzat per la Biblioteca del Museu Marítim de Barcelona, un instrument creat per a promocionar i difondre el coneixement sobre la història i la cultura marítima. Aquest blog difon, principalment, les novetats, les notícies i les activitats que es generen a la Biblioteca del Museu, pertanyent a l’Àrea de Gestió de Col·leccions i Coneixement del centre.

Al Horniman Museum and Gardens van fer un projecte destacable entre 2012 i 2015 per revisar la seva col·lecció d’antropologia, que té prop de 80.000 objectes provinents de nombrosos països i cultures d’arreu del món. La institució volia investigar més en la seva col·lecció, esperant obtenir dades precises i rellevants. També volia explorar noves formes de comunicar les històries de les obres al públic veterà i a nous visitants. Per fer ressaltar els objectes interessants, inusuals i fascinants descoberts durant aquest projecte, l’equip del centre va inaugurar el setembre del 2012 un nou projecte a la xarxa social Tumblr: Collection People Stories. El compte era actualitzat pel personal del Museu que treballava directament en la revisió de les col·leccions, fent visible un procés de recerca que fan molts museus, però que poques vegades comparteixen amb el públic en general. Amb aquest perfil van intentar transmetre l’entusiasme i la curiositat per les seves col·leccions, convidant a la comunitat a comunicar les emocions que les peces provoquen.

1840s GIF Party va ser un projecte digital col·laboratiu que convidava els membres del públic (especialment a la comunitat de Tumblr) a manipular i transformar obres seleccionades de la galeria de la dècada de 1840 de Tate Britain en GIF animats. Es van presentar més de 500 obres, que es van mostrar a la galeria reial juntament amb les obres originals durant l’esdeveniment «Late at Tate», que va tenir més de 2.500 visitants.

Aquest estiu, els principals museus d’art de Filadèlfia converteixen les seves exposicions anteriors en entrades d’Instagram. Durant 13 setmanes, 5 museus de la zona publicaran una foto d’un element lligat a un tema d’estiu diferent, com «fora de l’escola» o «sota el sol», en un esforç per a augmentar la consciència de les seves col·leccions i atreure més visitants. Aquesta és la primera vegada que els museus treballaran conjuntament per fomentar les visites mitjançant les xarxes socials. Els museus participants són el Museu d’Art de Filadèlfia (@philamuseum), la Fundació Barnes (@barnesfoundation), el Museu Penn (@pennmuseum), l’Acadèmia de Belles Arts de Pennsilvània (@pafacademy) i la Societat Horticultural de Pennsilvània (@ philaflowershow). Els museus van triar Instagram perquè volien compartir elements visuals atractius en una plataforma separada, en la qual poguessin participar tant els museus com els visitants. Totes les fotografies relacionades es poden trobar en l’etiqueta #SummerWithArt.

Shield5 és una sèrie de detectius en què el protagonista, John Swift, ha de provar la seva innocència després que el seu company mori durant el robatori d’uns diamants. L’originalitat d’aquesta minisèrie no rau en el guió, sinó en el mitjà que s’ha triat. Consta de 28 episodis de 15 segons que es publiquen diàriament a Instagram a les 17 h (es va començar a emetre l’1 de febrer de 2016). En total, aquesta minisèrie té una durada de 7 minuts, tot i que s’ha realitzat amb els mateixos mitjans que una sèrie clàssica. Per complementar la curta durada dels vídeos, l’equip completa cada episodi de Shield5 amb una foto per reforçar i aclarir la història o desenvolupar el passat d’un personatge.

Són moltes les institucions culturals que desenvolupen una activitat contínua a Pinterest. Una d’aquestes institucions és el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC): en el seu compte de Pinterest presenta 21 taulers sobre la seva col·lecció, dividits per temes com art selfies, dansa, teatre, dones artistes, natures mortes, esports o dracs, entre altres.

Facebook és la xarxa social per excel·lència: el 2016 el nombre d’usuaris actius d’aquesta xarxa social ha estat molt per sobre de totes les altres (amb més de 1.871 milions d’usuaris actius mensuals). El Museu de Londres és present a Facebook amb una fan page o pàgina de fans. Mitjançant aquesta plataforma, la institució informa de notícies, activitats o informació diversa del Museu (presentant una mitjana de 2 o 3 publicacions al dia). A més, el Museu ha fet diverses campanyes de comunicació, com, per exemple, #LondonView: cada setmana es feia una pregunta sobre la ciutat de Londres i es triaven les respostes més destacades. Pel que fa al nombre de seguidors, la pàgina de fans d’aquest museu té ja més de 130.000 membres, enfront dels només 103.000 del seu compte de Twitter.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) es va inaugurar el 25 de febrer de 1994 a Barcelona, Espanya. Va néixer com una institució multidisciplinària dedicada a l’estudi de les ciutats i a tot el que se’n deriva. Situat al barri del Raval, té com a temàtica principal la ciutat i la cultura urbana. La seva funció és vincular el món acadèmic amb la creació i la ciutadania.

El CCCB Lab és un departament del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona creat l’any 2010 com a espai dedicat a la recerca, la transformació i la innovació en l’àmbit de la cultura. Els seus objectius són investigar i proposar línies de contingut i formats de presentació públics, amb una aposta pel coneixement obert d’acord amb l’actualitat social i cultural. En el seu blog es publiquen articles de reflexió, videoconferències i informes fets per especialistes en àrees com la innovació cultural, les relacions entre ciència i cultura, l’educació expandida, els entorns virtuals, el periodisme de dades i les dades massives (big data).

The Immersion Room del Museu de Disseny Copper Hewitt és una experiència que fa servir tècniques digitals i de projecció per a donar vida a la col·lecció de revestiments de parets que allotja (la col·lecció més gran i més important de l’Amèrica del Nord). Els visitants poden navegar per centenars de dissenys digitalitzats en alta resolució i projectats a gran escala, des del terra fins al sostre, i a les parets circumdants. A més, els usuaris poden esbossar els seus propis dissenys, ajustar els colors i manipular els patrons de repetició, i veure’ls projectats a les parets del voltant. Alguns revestiments de parets que s’han triat van acompanyats de breus comentaris en àudio amb informació addicional sobre aquests dissenys o els dissenyadors que els van crear.

En col·laboració amb Sketchfab, una plataforma en línia que permet compartir i baixar escàners 3D, el Museu Britànic ha escanejat 215 peces de la seva col·lecció (busts, estàtues, sarcòfags, estàtues, figures, esteles...) de la seva col·lecció perquè tothom pugui baixar-les i imprimir-les a casa. Algunes d’aquestes peces, molt ben documentades, a més inclouen audiodescripcions i es poden veure en dispositius de realitat virtual. La «primera col·lecció baixable del Museu» inclou un cap de granit del faraó egipci Amenemhat III (cap al 1800 a C), una figura de pedra del déu asteca Ziuhcoatl (creat cap al 1325-1521 d C) i un bust de marbre de Zeus descrit com a «trobat/adquirit» per l’emperador romà Adrià.

Smithsonian X 3D és un projecte que posa al servei dels usuaris un conjunt de models tridimensionals de peces de la seva col·lecció reproduïdes amb gran realisme i accessibles ara al públic mitjançant una eina en línia d’exploració en 3D. Aquest projecte permet als usuaris que s’acostin als objectes a la pantalla de l’ordinador i observar-los detalladament i des de tots els angles gràcies a la tecnologia 3D (es poden girar els elements, fer-hi zoom, aïllar-ne els diferents components, mesurar-los amb eines integrades i crear vistes específiques que es poden compartir a les xarxes socials). Els usuaris també poden baixar aquestes històriques imatges en 3D i imprimir-les en tres dimensions.

El Mur d’ArtLens, anteriorment The Collection Wall, és un mur interactiu de 12 metres, multitàctil (a base de MicroTiles), que mostra en temps real totes les obres d’art de la col·lecció permanent del Museu, entre 4.200 i 4.500 obres d’art. A més, el Mur d’ArtLens mostra agrupacions temàtiques, que poden incloure obres d’art destacades que actualment són en préstec, i també algunes obres sensibles a la llum que estan emmagatzemades. El Mur d’ArtLens facilita el descobriment del Museu i el diàleg amb altres visitants, i pot servir com una guia de visita, perquè permet als usuaris baixar visites existents o crear les seves pròpies visites per a portar les sales dins el seu iPhone o dispositiu Android. El Mur d’ArtLens (la pantalla més gran dels Estats Units) permet als visitants connectar-se amb objectes de la col·lecció de manera lúdica i original, fent de la visita una experiència personal intensa. La pantalla canvia cada 40 segons per mantenir l’interès, agrupar les obres d’art per tema i tipologia, i també per període de temps o materials i tècniques, a més d’oferir 32 recorreguts comissariats per la col·lecció.

El Pop Book és una instal·lació interactiva construïda per als visitants al vestíbul de la Fundació Louis Vuitton, un centre d’art contemporani dissenyat per Frank Gehry i situat a París, que va obrir al públic l’octubre del 2014. Qualsevol visitant hi pot dibuixar amb la mà un missatge personal en una pantalla, afegir una decoració al fons o una fotografia d’ells mateixos. Posteriorment el missatge s’envia virtualment a la Fundació com si una ampolla es tirés al mar, unint-se a la galeria de missatges visuals únics creats per altres visitants. El Pop Book és una eina divertida, àgil i entretinguda. S’assembla a altres aplicacions creatives i participatives com Instagram i Snapchat, que promouen la publicació ràpida i instantània. Aquest dispositiu és adequat per als visitants que no volen deixar una nota al llibre de visites en paper, però que malgrat això volen enviar un missatge senzill i informal o simplement divertir-se. Els visitants poden registrar sentiments, impressions, un somriure, una paraula, un dibuix o un breu resum. Els visitants poden recuperar les seves creacions en qualsevol moment amb un URL personal o en l’aplicació de Facebook de Pop Book. El departament de comunicació de la Fundació compartirà periòdicament una tria de les millors contribucions en diverses de les seves xarxes socials.

Com a institució pública, la Smithsonian creu en la seva responsabilitat de presentar dades i evidències empíriques sobre la seva feina als seus visitants. Per això ha creat un dashboard o panell d’informació què presenta les mètriques que es fan servir per a avaluar els resultats i els comptes de l’organització, i també xifres que expliquen la història del seu abast. Les mètriques s’organitzen en diverses àrees principals en què la Smithsonian porta a terme la seva missió: – Recerca: revela informació com ara el nombre de publicacions o els projectes patrocinats. – Col·leccions nacionals: presenta dades com el nombre d’objectes en la col·lecció, el nombre d’objectes digitalitzats, la cura de les col·leccions o el nombre de préstecs. – Participació pública: presenta informació sobre les visites al centre, el nombre d’exposicions, el nombre de persones que participen en activitats, les visites a la pàgina web o els seguidors a les xarxes socials. – Gent i operacions: ofereix dades sobre l’equip intern de la institució, des dels empleats fins als voluntaris o becaris. – One Smithsonian: posa en relleu les activitats interdisciplinàries de la Smithsonian (història, ciència, art, naturalesa o cultura), aquestes activitats que aborden problemes urgents i tracen nous camins.

Després de ser director del Museu d’Art d’Indianapolis, Maxwell Anderson va començar a treballar al Museu d’Art de Dallas amb una idea clara: la importància del món digital. Tal com havia fet a Indianapolis temps enrere, va decidir crear un dashboard o panell d’informació. Inaugurat finalment el 2012, aquesta eina permet al Museu oferir una certa transparència institucional, atès que li permet mostrar informació interna d’interès públic. La informació presenta estadístiques en temps real relacionades amb diversos temes, com les obres d’art, l’edifici, les finances, la recaptació de fons, la tecnologia o els visitants. Es presenten dades interessants, com ara el nombre d’empleats, l’assegurança de la col·lecció o la dimensió del fons, juntament amb altres estadístiques més trivials.

Visible Archives Project (‘projecte Arxius visibles’) va ser un projecte de recerca sobre la visualització de conjunts de dades arxivístics realitzat per Mitchell Whitelaw, professor associat de la Facultat d’Arts i Disseny de la Universitat de Canberra, amb el suport dels Arxius Nacionals d’Austràlia mitjançant el premi Ian Maclean 2008. Com una part d’aquest treball, Whitelaw va desenvolupar dos prototips de visualització de la col·lecció Arxius: el Series Browser, que permet visualitzar les 65.000 sèries d’arxius de la col·lecció, i l’A1 Explorer, que mostra uns 64.000 registres. Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot visitar un blog creat per Whitelaw en què documenta tota la recerca en curs amb interfícies generoses i interessants.