Visions de futur: quatre maneres en què la IA generativa podria integrar-se a les biblioteques
Temàtica: Ciències de la Informació i de la Comunicació | Multidisciplinar
Propietat intel·lectual i IA i IA a la docència, dues biblioguies per acompanyar la comunitat UOC en el nou horitzó tecnològic
Quins desafiaments planteja la intel·ligència artificial (IA) a les biblioteques i de quina manera es podria aprofitar per millorar els serveis i la cerca d'informació dels usuaris? Sempre fent-ne un ús responsable, la IA generativa planteja noves oportunitats per a les biblioteques, de manera que les aplicacions que podria arribar a tenir són moltes i molt diverses. N'hem recollit quatre que estan orientades a satisfer les necessitats del públic.
Fes clic a la infografia per consultar-la més gran.
Millora de l'experiència de l'usuari
- Una nova generació de cercadors. La IA promet simplificar la cerca d'informació amb motors de cerca més eficients i intuïtius, que ajudin a trobar resultats precisos, mitjançant l'ús de llenguatge natural i fent servir qualsevol idioma.
A internet ja hi ha diversos cercadors basats en IA, amb diferents nivells de precisió. Alguns grups editorials treballen per integrar les eines de cerca assistida per IA a les seves bases de dades: Elsevier ha llançat Scopus AI, amb funcions com el resum automàtic de documents, i al desembre Clarivate va començar a fer proves tancades de l'assistent d'IA per a Web of Science.
- Recomanacions a mida. Mitjançant l'anàlisi de dades amb IA, les biblioteques podrien anticipar les preferències dels usuaris i oferir-los suggeriments personalitzats per promoure la descoberta de continguts nous i estimular l'ús de les col·leccions. En són un exemple l'eina de recomanació de llibres basada en IA de WorldCat.org, i l'aplicació mòbil de la Biblioteca Central de Hèlsinki Oodi, en què un personatge recomana lectures personalitzades.
"Amb les preparacions necessàries, i considerant les preocupacions ètiques i les limitacions actuals, les biblioteques poden utilitzar les tecnologies d'IA de manera responsable per avançar en la seva missió social"
Font: IFLA Statement on Libraries and Artificial Intelligence, 2020
Alfabetització en IA: una oportunitat per a les biblioteques
De mica en mica, algunes biblioteques estan adaptant els seus programes d'alfabetització informacional per guiar els usuaris en l'ús ètic i crític de les eines i els cercadors d'IA. Entre les qüestions clau que s'aborden, es poden destacar, per exemple:
- L'ús responsable de les eines d'IA generativa: recomanacions sobre la privacitat de les dades, la propietat intel·lectual i la confidencialitat.
- El raonament crític per analitzar el potencial de les eines IA, així com les seves limitacions.
- L'avaluació dels resultats obtinguts i el contrast de la informació amb les fonts acadèmiques.
- Les nocions bàsiques sobre la IA generativa i el seu impacte en la societat.
- Els usos que poden tenir les eines IA i com interrogar-les per obtenir bons resultats.
Un exemple d'alfabetització en IA és ExperimentAI del Centre de Visió per Computador de la Universitat Autònoma de Barcelona (CVC-UAB), un projecte de ciència ciutadana per acostar la IA i la visió per computador a un públic general i no especialitzat. Una altra iniciativa és Laughing Room, una instal·lació a la Biblioteca Pública de Cambridge que convida a la reflexió sobre l'impacte de la tecnologia a les nostres vides. Un altre cas és el de la Universitat de Rhode Island que en el 2018 va llançar un laboratori d'intel·ligència artificial (IA) amb equipament, tallers i cursos i que es va estendre a escoles secundàries.
Aquesta mena d'iniciatives impliquen la capacitació dels professionals de les biblioteques en la IA generativa i l'ús de les seves eines, perquè puguin acompanyar els usuaris a l'hora de donar instruccions o prompts ben definides i precises. És per això que està prenent cada vegada més protagonisme la formació en enginyeria de peticions (prompt engineering).
Suport d'atenció via bot de conversa
Algunes biblioteques utilitzen assistents conversacionals d'IA generativa per respondre les consultes més senzilles que reben dels usuaris per tal que el personal humà pugui atendre les més complexes i oferir suport més personalitzat.
Actualment, hi ha unes quantes biblioteques que fan servir bots de conversa, com la biblioteca de la Universitat d'Oklahoma Bizzy o la Library del Lehman College.
Gestió i anàlisi de dades
La IA ofereix noves oportunitats per analitzar grans conjunts de dades, cosa que millora l'anàlisi i ajuda en la presa de decisions informades. Aquesta opció és clau per al desenvolupament de col·leccions basades en patrons d'ús i la predicció de la demanda de recursos futura.
Suport als equips de les biblioteques
A banda dels quatre usos potencials, la IA generativa podria facilitar algunes de les tasques pròpies de les biblioteques. El grup de treball Artificial Intelligence Special Interest Group de l'IFLA destaca, per exemple, la rellevància que tindrà la IA descriptiva en la gestió documental i en la catalogació i l'obtenció de les metadades per augmentar la visibilitat de les col·leccions. El mateix document assenyala que la IA generativa també podria ser una eina de suport per al màrqueting i la creació i cura de continguts.
Tot i que les aplicacions de la intel·ligència artificial a les biblioteques són prometedores, sempre caldrà analitzar-les de manera crítica i fer-ne un ús responsable.
Un projecte d'IA a la Biblioteca de la UOC
La Biblioteca de la UOC ha creat un grup de treball dedicat a analitzar les possibilitats de la IA i avaluar-ne l'aplicació. Un dels projectes en curs estudia com integrar aquesta tecnologia en el web de la Biblioteca per proporcionar recomanacions personalitzades basades en les preferències dels usuaris i oferir un motor de cerca que recuperi resultats més precisos i suggeriments personalitzats.
Per facilitar la comprensió i l'aprenentatge de la IA a la comunitat universitària, l'equip bibliotecari de la UOC ha creat dues biblioguies en col·laboració amb el grup d'experts en intel·ligència artificial (IA) de l'eLearning Innovation Center (eLinC).
Per saber-ne més
Informe de Rebiun (Xarxa de Biblioteques Universitàries Espanyoles) per donar a conèixer algunes tendències i tecnologies que estan impactant en l'àmbit de les biblioteques científiques i universitàries.
Entrada del grup de treball Artificial Intelligence SIG de la IFLA per donar suport a les biblioteques en la presa de decisions estratègiques sobre la IA.
Blog que analitza com la intel·ligència artificial està transformant les biblioteques, o les pot arribar a transformar.
Presentació del Dr. Jorge Franganillo i el Dr. Carlos Lopezosa, en el marc de la XVII Jornada "Compartint coneixements a les biblioteques de la UAB", organitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Una comunitat internacional i participativa centrada a avançar en l'ús de la IA per i per a biblioteques, arxius i museus. Inclou desenes de projectes.
Laboratori per a l'estudi i l'aplicació de la IA de la Biblioteca Nacional de Noruega.
Informe de la UNESCO sobre les possibilitats i els desafiaments de la IA generativa a l'educació superior.
La Presidència del Consell i el Parlament Europeu assoleixen un acord provisional sobre la proposta que estableix normes sobre la IA.
Llibre que recull projectes, col·laboracions i aplicacions futures de la IA en biblioteques acadèmiques.
Referents
Natàlia Castellana
Subgrup operatiu: Coordinadora tècnica. Comunicació i web Grup operatiu: Desenvolupament de Biblioteca
