Repensar la bibliometria alternativa i les seves possibilitats

Temàtica:  Multidisciplinar
Una fulla amb diversos exemples de gràfics de visualització de dades
Editat per: Sandra Pérez
27/04/21

L'investigador Rodrigo Costas presenta a la UOC els nous horitzons de les mètriques alternatives per a la comunicació científica i les revistes acadèmiques.

El 8 d'abril es va celebrar el novè Seminari d'Edició Científica de la UOC, un espai de debat bianual que reuneix els equips editorials de les revistes i els professionals de la comunicació científica de la Universitat.

En aquesta ocasió, la sessió es va dedicar a explorar el potencial de les mètriques alternatives gràcies a les aportacions del ponent convidat, Rodrigo Costas, investigador en l'àmbit de les altmetrics del Centre for Science and Technology Studies (CWTS) de la Universitat de Leiden (Països Baixos).

La vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca, Marta Aymerich, va obrir el seminari recordant els resultats de la prova pilot que es va dur a terme per analitzar el tipus de difusió científica dels resultats de recerca de la UOC a les xarxes socials i l'atenció rebuda. Tot i que es va descartar l'aplicació de les mètriques alternatives en els processos d'avaluació, es va concloure que podien ser una eina amb gran potencial per a la difusió de la recerca dins i fora de l'àmbit acadèmic.

Durant la seva presentació, Rodrigo Costas va remarcar en diverses ocasions que la «bibliometria alternativa és molt més que comptar piulades per a papers» i va presentar nous enfocaments teòrics i analítics sobre les interaccions que s'estableixen entre xarxes socials i recerca.

Què és la bibliometria alternativa? Un pont entre recerca i societat

El concepte altmetrics es va introduir amb el manifest de bibliometria alternativa del 2010, a partir de la cerca d'indicadors que servissin d'alternativa o complement a les mètriques tradicionals de la producció científica, basades principalment en les citacions rebudes. És llavors quan es va començar a analitzar la influència de la producció científica en el web social: quantes vegades s'ha esmentat un article a Twitter, s'ha desat a Mendeley, s'ha citat a la Viquipèdia o s'ha compartit a Reddit? De quina manera es comparteixen els continguts? Per qui?

Costas va presentar noves aportacions al marc teòric de les altmetrics que van més enllà de l'article científic i tenen en compte també els actors acadèmics. L'estudi «Interpreting 'altmetrics': viewing acts on social media through the lens of citation and social theories» les presenta com una successió d'interaccions o engagement entre els agents o comunitats d'atenció (rector o rectora, personal investigador, universitat, revistes científiques) i els objectes de recerca, que a més d'articles científics poden incloure, per exemple, vídeos, entrades de blog o presentacions.

A «Social media metrics for new research evaluation» es fa un pas més enllà, i es defensa que la bibliometria alternativa no està restringida necessàriament al que passa amb la producció acadèmica, sinó que també inclou el que els seus actors fan en els entorns digitals. Així, qualsevol mena d'interacció entre ciència i mitjans socials tindria cabuda dins de les altmetrics, com per exemple l'activitat a Twitter d'un rector o rectora d'una universitat, un estudi sobre notícies de divulgació científica al portal The Conversation o una anàlisi dels sentiments sobre les notícies relacionades amb la COVID-19.

La gran pregunta: correlació entre bibliometria alternativa i citacions

El ponent convidat va dedicar part de la sessió a aquesta qüestió. Partint dels resultats de l'estudi «An extensive analysis of the presence of altmetric data for Web of Science publications across subject fields and research topics» es conclou que no hi ha una correlació clara entre citacions rebudes per un article i impacte social o altmetrics.

Noves possibilitats de la bibliometria alternativa

Rodrigo Costas va defensar que la bibliometria alternativa porta en ella mateixa noves perspectives en la recerca i també en la comunicació de la ciència. Es pot aplicar, per exemple, per analitzar l'atenció a les xarxes socials d'un tema determinat, estudiar les diferències d'interès per una qüestió en els mitjans socials i l'àmbit acadèmic, o explorar les interaccions sobre un tema segons l'àmbit geogràfic.

En aquest mapa de temes, realitzat amb l'aplicació gratuïta VOSviewer, es pot analitzar l'interès que desperten a Twitter els diferents aspectes relacionats amb el VIH. Per ampliar aquesta informació recomanem l'article «Social media metrics for new research evaluation».

Bibliometria alternativa

La bibliometria alternativa també permet analitzar les relacions i interaccions entre els diferents actors dels mitjans socials (comunitats d'atenció) per estudiar les connexions entre ells, descobrir les converses a través de les etiquetes, trobar nous grups d'interès, observar les connexions entre revistes acadèmiques o estar al dia de nous temes per a la recerca que generen interès.

Bibliometria alternativa

En aquesta imatge es poden observar les connexions que s'han establert entre les revistes científiques a partir de l'activitat a Twitter. Per ampliar aquesta informació es recomana consultar l'article «Social media metrics for new research evaluation».

Què pot aportar la bibliometria alternativa als diferents actors?

  • Per a la comunicació permet fer seguiment de l'impacte de la recerca en les xarxes socials, desenvolupar estratègies de divulgació basades en l'evidència (ús d'etiquetes, audiències, públics...), tenir més indicadors per a la comunicació científica (selecció de temes, cobertura i presència en xarxes) o donar suport als investigadors per fomentar l'ús de xarxes socials.
  • Per a les revistes científiques pot ajudar a identificar les comunitats d'atenció de la revista, els temes candents o d'interès i enfortir la presència a les xarxes socials.
  • Per a la societat en general genera ponts entre la comunicació i el món acadèmic.

Rodrigo Costas és un investigador amb experiència en el camp de la ciència de la informació i la cienciometria. Doctorat en Biblioteconomia al CSIC, des del 2009 treballa a la Universitat de Leiden (Països Baixos), on coordina diversos projectes de recerca per a diferents organitzacions científiques de tot el món. Les seves línies de recerca abasten el desenvolupament de noves eines i indicadors cienciomètrics basats en dades quantitatives per estudiar les dinàmiques de la ciència. Costas ha treballat amb especial atenció en l'anàlisi d'estudis individuals mitjançant metodologies cienciomètriques. En els últims anys ha desenvolupat un extens treball sobre la bibliometria alternativa, particularment de cara a estudiar les interaccions entre la ciència i la societat, i amb la vista posada a ampliar les possibilitats analítiques de la cienciometria.

Experts