Nova col·lecció de treballs finals en obert sobre estudis de gènere

Noies estudiant
12/07/21

Fem un repàs pels diferents treballs finals que trobaràs en aquesta col·lecció, que van des de la comunicació política, la literatura i l'art fins al món audiovisual.

A l'O2 Repositori UOC trobaràs exemples en obert d'altres estudiants per agafar com a referència a l'hora d'elaborar el teu treball final.

L'O2 Repositori UOC estrena una nova col·lecció de treballs finals que inclouen temàtiques relacionades amb estudis de gènere. Conté 18 títols de diversos àmbits d'estudi de la Universitat, entre els quals hi ha treballs finals de grau i màster que aborden qüestions vinculades amb els estudis de dones, homes, feminismes i LGTBIQ. La col·lecció s'ampliarà periòdicament amb nous títols.

La iniciativa s'emmarca en el Pla d'igualtat 2020-2024 de la UOC i té per objectiu posar a l'abast de tota la comunitat i persones que hi estiguin interessades el coneixement que s'ha generat sobre gènere a la Universitat. Així es contribueix a fomentar i visibilitzar la igualtat de gènere en els continguts de recerca i de transferència.

Els treballs finals que s'hi poden consultar

Fem un repàs pels diferents treballs finals que trobaràs en aquesta col·lecció, que van des de la comunicació política, la literatura i l'art fins al món audiovisual. Les autores ens expliquen per què van triar el tema del seu projecte i què n'han après.

L'autora va triar el tema del seu treball després d'observar l'estil comunicatiu de ministres com Jacinda Ardern (Nova Zelanda), Mette Frederiksen (Dinamarca) o Katrín Jakobsdóttir (Islàndia) durant la crisi sanitària per la COVID-19. Una altra de les seves motivacions van ser les dades de la bretxa de gènere a la política: l'any passat a escala mundial, les dones ocupaven només el 25,2 % dels escons parlamentaris i representaven el 19,6 % dels portaveus polítics. «Em va semblar que analitzar i definir l'estil comunicatiu que sorgeix amb l'arribada de les dones al poder podia ser rellevant per oferir i reivindicar models de lideratge femení, que encara són escassos», explica Sonia de Luis.

La Sonia va fer una anàlisi qualitativa d'una selecció de discursos de cinc polítiques durant la primera onada de la pandèmia i els va comparar amb discursos de diferents líders polítics actuals: elles «troben un equilibri perfecte entre la professionalitat i la proximitat, la formalitat i la informalitat, la serietat i l'amabilitat, la rigorositat i la capacitat d'empatitzar», conclou l'autora. A més, afirma que amb la pandèmia «els valors associats tradicionalment al lideratge, com ara el domini, el poder i l'agressivitat, han trontollat a favor de valors com ara l'empatia, la ciència, la transparència, la col·laboració i les cures».

Don’t define me és el títol d'un curtmetratge que combina l'animació 2D i 3D i que vol conscienciar sobre la igualtat i l'acceptació per mitjà del protagonista, un nen que juga a disfressar-se de la seva heroïna preferida. En el seu treball, l'autora del curt, Judit Mercedes Nieto, explica tot el procés que ha seguit per elaborar l'audiovisual, des del guió literari i tècnic, fins al disseny del guió il·lustrat (storyboard) o el muntatge amb programari professional.

«Sembla que els valors s'han convertit en articles analògics que no tenen cabuda dins de les noves tecnologies, de manera que cercava fer servir l'audiovisual, destinat a xarxes socials, per poder-los portar als nous mitjans i, per tant, al jovent», explica. El seu interès per l’educació infantil l'ha duta a interessar-se cada vegada més a visibilitzar temes «incòmodes o eludits» com ara la salut mental, l'educació emocional o el respecte, dels quals considera que cal parlar: «Necessitem qualsevol aportació per intentar aconseguir un món més igualitari, més just i més respectuós», defensa l’autora.

Amb el seu treball, Mercè Briones volia «treure a la llum» les pràctiques artístiques feministes a l'Estat espanyol, en el període comprès entre el tardofranquisme i els inicis de la Transició. «La disciplina s'ha construït des d'una mirada androcèntrica», afirma l'autora. La tria del tema ha estat motivada per l'absència de continguts d'aquesta mena durant els seus estudis universitaris d'Història de l'Art i d'Humanitats. A més, com a docent d'educació secundària i batxillerat troba a faltar qüestions de gènere en el disseny dels currículums oficials», defensa.

Després de la investigació, Mercè Briones conclou que tot i les dificultats derivades del context sociopolític «a l'Estat espanyol va haver-hi una generació de dones artistes que van introduir maneres de veure-hi que posaven en evidència la marginació femenina i que reivindicaven la necessitat de construir-se una identitat pròpia, lluny de la mirada subalterna de l'ordre patriarcal». Són artistes com ara Esther Boix (1927-2014), Ana Peters (1932-2012), Mari Chordà (1942), Ángela García Codoñer (1944), Eulàlia Grau (1946) o Fina Miralles (1950). 

Tal com explica l'autora d'aquest treball, després d'haver viscut a Corea i de veure de primera mà que el col·lectiu LGTBIQ està invisibilitzat en aquesta societat, va voler estudiar-ho i aprendre'n més. «Vaig voler saber com es representava al cinema i si era fàcil trobar pel·lícules d'aquesta temàtica, si aquesta mena de cinema era popular, i també veure quina classe de personatges o d'escenes s'han representat al llarg de la història». Així mateix, es va proposar aportar més informació sobre la situació del col·lectiu LGTBIQ a Corea, ateses les dificultats de trobar-ne.

«El cinema LGTBIQ des d'un començament es produïa i es distribuïa d'una manera molt clandestina, però, a poc a poc, es poden veure pel·lícules d'aquesta temàtica en grans cinemes i, tot i que encara hi ha molta feina a fer, la situació va progressant de mica en mica», conclou. El treball també incorpora una anàlisi de la pel·lícula La Doncella del director Park Chan-wook, un dels exemples més recents de cinema coreà que tracta qüestions LGTBIQ.

Un any després de la publicació de l'àlbum musical El mal querer, l'autora d’aquest treball va descobrir que la cantant Rosalía s'havia inspirat en Flamenca, un relat de segle XIII. «En ambdues històries, tan llunyanes en el temps, la protagonista fa un viatge cap a l'empoderament en un context de violència de gènere», explica.

Mitjançant una anàlisi comparativa de les dues obres, María Gnad ens convida a reflexionar sobre les maneres d'estimar i d'estimar-nos a nosaltres mateixes i sobre com han anat evolucionant al llarg dels segles. «La idealització de l'amor, abans amor cortès, ara amor romàntic, continua vigent i té conseqüències». Així mateix, destaca el vincle entre passat i present de les dues obres: «A partir de l'eco de la novel·la medieval, Rosalía entona un cant a l'alliberament, a l'esperança i al poder».