Les humanitats avancen cap a la ciència oberta
Temàtica: Arts i Humanitats
La Biblioteca de la UOC t’informa dels projectes i les infraestructures de la jornada Open Science & The Humanities, organitzada per la UB.
Les disciplines de la ciència experimental fa temps que han emprès el camí del moviment obert amb la ciència oberta o Open Science (accés obert, dades obertes, etc.) com a destinació. Per a no quedar-se enrere, en el camp de les humanitats s’han impulsat nous projectes i xarxes europees orientades a la ciència oberta, alguns dels quals han estat els protagonistes de la jornada Open Science & The Humanities.
Gema Santos i Sebastiano Giorgi-Scalari, de la Biblioteca de la UOC, han assistit a aquesta trobada organitzada per la Universitat de Barcelona (UB), amb la col·laboració d’EPNet, SIRIS Academic, CEIPAC, erc i la Comissió Europea. El programa s’ha estructurat en tres sessions, moderades per Bernardo Rondelli, de SIRIS Academic, i Ignasi Labastida, de la UB.
Bones pràctiques
Durant la primera part de la jornada s’han presentat projectes que uneixen els estudis més tradicionals de les humanitats amb la tecnologia més avançada.
Destaca la ponència de Paul Ayris (University College de Londres) sobre UCL Press, un model sostenible per a la publicació en accés obert de monografies i llibres, a més d’articles científics. Aquesta universitat compagina l’accés en obert dels continguts amb la seva venda en formats alternatius, com l’EPUB o exemplars de coberta dura o tova. Així, UCL Press cobreix els costos del procés de gestió editorial i continua apostant per l’accés obert; de fet, la seva última col·lecció de llibres s’ha baixat més d’un milió de vegades en menys de dos anys.
A més, Diana Roig (UOC i Oxford Internet Institute) ha presentat el projecte de la UOC MapModern, centrat en l’impacte de les xarxes literàries hispanes i lusòfones i els mediadors culturals del segle xx. Gràcies a una eina oberta i col·laborativa, s’ha generat un dibuix amb mapes dinàmics que combina les tecnologies semàntiques de la xarxa, com les dades enllaçades.
Aquests són els projectes presentats durant la jornada Open Science & The Humanities:
Neix l’any 2015 per a fer arribar els resultats de la recerca, en obert i en suport digital. Primera editorial universitària completament oberta del Regne Unit, vinculada a l’University College de Londres. Publica monografies acadèmiques de recerca, llibres de text i revistes.
El projecte Economic & Political Network vol reconstruir com era el comerç de l'Imperi romà. Disposa d’una de les bases de dades més àmplies d’àmfores i epigrafies amb informació sobre productes transportats, transaccions econòmiques i relacions comercials.
La plataforma digital Poetry Standardization and Linked Open Data aposta per l’anàlisi oberta de poemes. L’objectiu és establir vies de comunicació entre les diferents tradicions culturals i literàries i obrir-ne l’accés a diferents perfils d’usuaris.
L’Archaeology Data Service és un dipòsit digital de dades arqueològiques i patrimonials, seguint els estàndards per a la preservació digital. Disposa de 3 col·leccions amb metadades dels inventaris històrics del Regne Unit i la bibliografia arqueològica.
Aplica la tecnologia més avançada per a analitzar un aspecte descurat de la vida social i cultural del segle xx: l’impacte de les xarxes literàries hispanes i lusòfones i els mediadors culturals. Utilitza una eina de recerca oberta i col·laborativa.
Infraestructures europees
La segona part de la jornada s’ha centrat en exemples de xarxes europees. DARIAH, Europeana Research, CLARIN o ARIADNE són exemples concrets de com la Unió Europea s’està preparant per al salt cap a l’accés obert amb infraestructures dedicades a la recollida i difusió del coneixement generat per la recerca europea. Se centra en la interoperabilitat, la semàntica enriquida i els estàndards d’interconnexió per a la reutilització de projectes científics acadèmics, dels seus conjunts de dades i de tota la informació generada amb finançament públic.
És una infraestructura paneuropea per a acadèmics d’arts i humanitats. Connecta disset països europeus i vol contribuir al disseny i l’èxit de la implementació de la política de ciència oberta, directrius i serveis relacionats amb la compartició oberta dels resultats de la recerca.
Xarxa amb què es vol fomentar el flux d’informació entre investigadors i posar en obert milions de registres culturals. Duu a terme pràctiques relacionades amb l’obertura i la interoperabilitat de dades del patrimoni cultural per a la recerca acadèmica.
Projecte per a la integració de bases de dades arqueològiques d'Europa. Té un registre de dos milions de dades per a superar-ne la fragmentació. Es planteja continuar amb ARIADNEplus i crear un núvol de dades arqueològiques compatible amb EOSC.
Es va crear per a generar i mantenir una infraestructura de suport a l’intercanvi, l’ús i la sostenibilitat de les dades i eines lingüístiques per a la recerca en humanitats i ciències socials. Les eines i les dades dels diferents centres són interoperables.
Gema Santos és doctora en Informació i Documentació en la Societat del Coneixement (UB) i màster en Societat de la Informació i el Coneixement (UOC). La seva experiència professional és com a documentalista, docent i investigadora.
Sebastiano Giorgi-Scalari és màster en Continguts Digitals i Comunicació Empresarial (Universitat Internacional de Llengua i Comunicació de Milà) i màster en Gestió de Continguts Digitals (UB). Ha adreçat la seva trajectòria cap al sector educatiu i els repositoris institucionals.
