«La recerca també pot ser viral»

Temàtica:  Multidisciplinar
Xarxes socials
11/03/19

Neus Milán, bibliotecària de suport a la recerca, ens presenta una prova pilot per a mesurar l’impacte de la producció científica de la UOC a les xarxes socials.

En totes aquestes publicacions es mencionen articles en què han participat investigadors de la UOC, ja sigui una piulada, un post de Facebook o una entrada en un blog. L’equip de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge ha dut a terme una prova pilot amb les conegudes com a altmètriques, o altmetrics, per a analitzar l’impacte dels articles científics en el web social. Neus Milán, responsable del projecte, ens explica en què ha consistit aquesta anàlisi.

Què són exactament les altmètriques?

Són indicadors quantitatius que mesuren l’impacte de les publicacions a les xarxes socials i que es presenten com a mètriques alternatives o complementàries als indicadors d’impacte tradicionals, com el Factor d'impacte o les cites.

Quins són els principals avantatges de les altmètriques respecte a altres indicadors?

Són immediates i van més enllà de l’acadèmia. Qualsevol usuari d'una xarxa social pot accedir al contingut d'un article, fer-ne una piulada i compartir-lo amb la resta d'usuaris d’arreu del món. No podem oblidar que vivim en un món digital i global, i que les xarxes socials ens permeten arribar a qualsevol lloc i són un mitjà realment potent en la difusió i la visibilitat de la investigació. Hem de fer la recerca accessible per a tothom, no pot quedar en un calaix.

Quina metodologia heu aplicat en aquesta prova pilot?

A l’hora d’analitzar l’impacte de la recerca a les xarxes socials, encara no hi ha cap consens ni cap metodologia estandarditzada. En el nostre cas, vam analitzar els articles amb una eina de programari lliure que es diu Webometric Analyst, desenvolupada pel grup de recerca Statistical Cybermetrics Research Group, que vaig poder visitar a Wolverhampton. Aquest programa recupera les dades mitjançant les APIs gratuïtes de la plataforma altmetric.com a partir del DOI, un identificador únic equivalent al DNI de l’article. En total vam recuperar dades de 268 articles d’autors de la UOC, publicats entre el 2016 i 2017, per fer la foto del seu impacte a les xarxes socials.​

Quins són els principals resultats de l’estudi?

Totes les hipòtesis que ens havíem formulat a priori són coherents amb els resultats. Els articles que estan més ben posicionats són els d’accés obert. Té sentit perquè no tothom té accés als resultats de la recerca de pagament. A més a més, hem observat que els articles amb més impacte a les xarxes socials coincideixen amb els publicats a revistes ben posicionades, de quartil 1 o 2 de rànquings d’impacte com el Scimago Journal Rank o el Journal Citation Report.

Quin és l’aspecte que t’ha cridat més l’atenció dels resultats?

M’han sorprès els bons resultats d’alguns articles a les xarxes, en especial, aquells que tracten temes de salut. Per exemple, «Neural Basis of Video Gaming», en què han participat investigadors de la UOC, ha tingut un impacte increïble. S’inclou en el 5% dels articles presents a Altmetric.com que reben més atenció a la xarxa a nivell mundial. Això demostra que la recerca també pot ser viral.

Les altmètriques poden ser alternatives en l’avaluació de la recerca?

Són indicadors que poden arribar a ser complementaris per a analitzar una dimensió de l’impacte de la recerca, però no la qualitat: no serveixen per a avaluar. En canvi, poden ajudar a prendre decisions en la comunicació i disseminació de la ciència, la mètrica al servei de l’estratègia.

Editat per