Els cinc grans reptes de les revistes científiques en la ciència oberta
Temàtica: Multidisciplinar
Durant el quart Seminari d’Edició Científica de la UOC, Ernest Abadal i Candela Ollé van presentar els desafiaments de la publicació acadèmica en l'Open Science.
Qui fa front als costos editorials si l’accés a la revista és gratuït? És desitjable obrir el procés d’avaluació d’experts? Aquests són alguns dels interrogants que es van tractar durant el quart Seminari d’Edició Científica organitzat per la Biblioteca de la UOC el 22 d’octubre a la seu del Tibidabo.
El programa de la trobada es va dividir en dues parts. A la primera, adreçada exclusivament als editors de les revistes científiques de la UOC, hi van ser presents Ernest Abadal, catedràtic de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, i Candela Ollé, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.
A la segona part, oberta al públic interessat, Abadal va descriure el paradigma de la ciència oberta i va donar pas a Pastora Martínez Samper, vicerectora de Globalització i Cooperació, que va presentar el Pla d’acció de coneixement obert de la UOC. Un pla «pioner en l’entorn universitari», va assenyalar Abadal.
Quins són els grans reptes de l’edició acadèmica?
Com a tret de sortida de la Setmana Internacional de l’Accés obert, Ollé i Abadal van analitzar en detall els cinc grans reptes del món editorial acadèmic en el context de la ciència oberta: la sostenibilitat econòmica, l’avaluació d’experts oberta (open peer review), les noves mètriques (altmetrics), la difusió dels continguts a les xarxes socials i la gestió de les dades de recerca.
«L’accés obert és la palanca d’arrencada de la ciència oberta», va afirmar Abadal durant la seva presentació. El fort impuls polític de la Comissió Europea (Horizon 2020 o Pla S) i els estudis de seguiment de la publicació en obert (en el cas de Catalunya, l’Observatori d'accés obert de la UB, la UPC i la UOC) han accelerat la transició de la publicació d’accés lliure.
«A hores d’ara ningú no es pregunta si l’accés obert s’arribarà a imposar; la pregunta és quan», va destacar Abadal. A partir d’aquest moviment, madur i irreversible, s’està preparant el terreny per a un canvi de paradigma, el de la ciència oberta, que obre totes les fases de la recerca científica, des de la revisió i l’avaluació fins a la publicació i la difusió.
Així com durant els anys noranta del segle passat el repte era la digitalització i internet i des de l’any 2000, l’accés obert, a partir del 2015 el nou marc de l'open science conté moltes implicacions per a l’edició científica. «Hem d’adaptar la nostra estratègia en la publicació acadèmica a aquest context canviant», va explicar Abadal.
Repte 1: la sostenibilitat econòmica
Com es paguen els costos editorials? Hi ha molt de debat al voltant de quin ha de ser el model de negoci. Abadal va il·lustrar amb exemples diferents vies de finançament de les revistes científiques i també en va exposar els aspectes més criticats.
És el cas dels elevats preus dels Article Processing Charges (APC), amb els quals l’autor es fa càrrec dels costos de l’edició. La Fair Open Access Alliance recomana que els costos de processament d’articles no excedeixin els 1.000 dòlars per article, tot i que hi ha revistes que n’arriben a cobrar gairebé 4.000.
Repte 2: avaluació d’experts oberta
Tal com va explicar Abadal, les editorials estan experimentant com es pot dotar de més transparència i obertura el procés d’avaluació d’experts. La plataforma F1000 per exemple, fa públiques les identitats dels revisors i acompanya l’article dels seus informes i l’estat d’aprovació. L’editorial MDPI, en canvi, opta, en alguns dels seus títols, per un model més flexible, en el qual l’autor i el revisor decideixen si es fan públics l’informe i la identitat dels revisors.
Open reports, open identities, possibilitat de citar les revisions,... s’obren moltes possibilitats en aquest camp.
Repte 3: noves mètriques
La recerca d’indicadors alternatius per a trencar el monopoli del factor d’impacte té un llarg recorregut. Candela Ollé va fer referència a la Declaració de San Francisco (DORA) sobre l’avaluació científica del 2012. Aquest moviment es veu reforçat sobretot amb la implantació de les noves mètriques que han propiciat serveis com ara les article level metrics, de PLOS i l’Impact Story, d’Altmetrics.
La ponent també va introduir el concepte de mètriques obertes, que defineix com les «mètriques de la pròxima generació».
Repte 4: xarxes socials
«Plantegem-nos l’essència de què volem difondre, a on, com, per a qui i per què; d’aquesta manera, encertarem més bé la xarxa per a fer arribar el nostre missatge», va explicar Ollé.
La directora de BiD va esmentar les xarxes generalistes i especialitzades més utilitzades pels investigadors (ResearchGate, Academia.edu, Mendeley, Twitter, Facebook i LinkedIn). El web social permet que hi hagi un enllaç entre institucions, autors i lectors; afavoreix la visibilitat i l’impacte dels continguts fora de l’acadèmia; genera debat i dinamitza la comunitat científica, i promou l’ús de diferents formats (vídeo, fotografia o infografia).
Repte 5: gestió dades en obert
Ollé va presentar algunes recomanacions per a la gestió de les dades: adoptar els principis FAIR (findable, accessible, interoperable i re-usable, és a dir, trobable, accessible, interoperable i reutilitzable), seleccionar les dades amb interès per a usos futurs, elaborar un pla de gestió de dades, assignar llicències obertes, dipositar els continguts en repositoris de confiança i promoure la citació dels conjunts de dades com si fossin qualsevol altre recurs.
Pla de coneixement obert UOC
La UOC impulsarà un pla d’acció per a posar en accés obert el coneixement que es genera a la Universitat i contribuir a la creació col·laborativa i la difusió del coneixement a la societat.
Durant la segona part del seminari, Martínez Samper va explicar els eixos i els processos que configuren aquest treball de transició cap a un model més compromès amb el coneixement científic com a bé públic i que, al seu torn, permet visibilitzar l’excel·lència de la recerca i de la UOC.
Entre les línies d’acció principals, es preveu promoure l’accés obert a les publicacions científiques i conscienciar la comunitat científica dels avantatges que ofereix.
Ernest Abadal és catedràtic de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, de la qual va ser degà (2012-2018). És l’editor del llibre Revistas científicas. Situación actual y retos de futuro, codirigeix un projecte d’investigació sobre accés obert a la ciència a Espanya i és coordinador de la xarxa temàtica sobre dades de recerca (MAREDATA). A més, és membre del consell de redacció de la revista BiD.
Candela Ollé és professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, directora del màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital: Dades i Noves Narratives i codirectora de la revista BiD. La seva recerca, vinculada a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, ha ampliat el seu focus en l’accés obert i la ciència oberta en el marc dels plans estatals de recerca i, recentment, la xarxa MAREDATA.
Referents
Elsa Corominas
Subgrup operatiu: Edició de revistes acadèmiques Grup operatiu: Oficina de Ciència Oberta
