Créixer i consolidar-se en l'edició acadèmica: l'experiència de dues revistes científiques
Temàtica: Multidisciplinar
El Seminari d'edició científica de la UOC contribueix a la reflexió permanent al voltant de les revistes acadèmiques.
Les lliçons apreses pels responsables de dues revistes acadèmiques: NAER i RAE-IC.
Dues revistes científiques, dos moments diferents de la seva trajectòria. Els ponents convidats del 12è. Seminari d'edició científica de la UOC han presentat les dues cares de la moneda de l'edició acadèmica. D'una banda, Ángel Vizoso va explicar quins han estat els primers passos de la revista emergent RAE-IC, Revista de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación, de la qual és editor. D'altra banda, Santiago Mengual va repassar com s'ha consolidat al llarg dels seus deu anys la revista NAER, Journal of New Approaches in Educational Research, de la qual és editor executiu.
Gràcies a les seves presentacions, els assistents, que eren majoritàriament membres dels equips editorials de les revistes editades o coeditades per la UOC, van poder conèixer les lliçons apreses pels responsables d'aquestes dues revistes acadèmiques.
Els primers passos d'una revista científica
Temàtiques, enfocaments i metodologies més freqüents en una revista emergent
L'editor Ángel Vizoso presenta dades sobre l'abast, la col·laboració i la producció de la revista RAE-IC, i en repassa els desafiaments, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats.
Ángel Vizoso va compartir la seva experiència com a editor de RAE-IC i va fer una presentació de la revista, impulsada per l'Associació Espanyola de Recerca de la Comunicació (AE-IC) i editada pel grup de recerca Novos Medios, de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC).
El projecte editorial va néixer el 2014 amb una periodicitat de publicació bianual. Els articles de RAE-IC se centren en la comunicació, i una de les seves fortaleses principals és la diversitat temàtica: publica des de recerques sobre premsa o periodisme fins a polítiques de la comunicació i xarxes socials. Els autors que hi publiquen són, sobretot, joves que inicien la carrera acadèmica, tot i que també hi participen investigadors amb una trajectòria més àmplia.
Atesa la seva naturalesa,"l'accés obert i la publicació gratuïta eren requisits que havien d'anar, tant sí com no, associats a la marca de la revista", explica Ángel Vizoso.
Entre els últims assoliments que s'han aconseguit, Vizoso en va destacar l'entrada de la revista en la Plataforma de Revistes Científiques de Comunicació i la incorporació dels articles en la base de dades Redalyc, després de superar el procés d'avaluació; dues oportunitats "per continuar augmentant la visibilitat dels articles publicats", va afirmar el ponent.
RAE-IC ha obtingut el segell de qualitat de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i està indexada al Latindex i al Directory of Open Access Journals (DOAJ).
Malgrat aquests progressos, l'editor també va esmentar diversos desafiaments amb què s'enfronta la revista en l'actualitat i que en dificulten l'entrada en els índexs d'impacte. Entre altres aspectes, la majoria dels autors i membres del Comitè Editorial procedeixen només de països de parla hispana i portuguesa, i els articles es publiquen principalment en espanyol, de manera que hi ha poca presència de l'anglès.
Per aquest motiu, l'equip editorial de la revista dedica esforços a millorar l'abast geogràfic de RAE-IC i a augmentar la col·laboració amb investigadors i institucions internacionals. També treballa per indexar la revista a la base de dades Emerging Sources Citation Index (ESCI), a més d'animar els autors convidats a escriure en anglès i considerar vies per traduir alguns articles per tal d'aconseguir augmentar-ne la visibilitat i citació.
L'equip de RAE-IC també s'ha embarcat en la publicació de números monogràfics per donar cabuda a temes recents i de tendència en la recerca sobre comunicació, que permetin explorar àrees temàtiques més enllà de les seccions de l'associació de la revista. Tot això, sense deixar de brindar oportunitats per publicar a investigadors novells.
Estratègies per mantenir-se i continuar creixent
Santiago Mengual va començar la seva ponència compartint informació sobre l'estat actual de les revistes espanyoles en ciències de l'educació, fent èmfasi en la seva important contribució a la recerca sobre temes educatius. Al SCImago Journal Rank (SJR) 2021, Espanya és el tercer país amb més revistes indexades en el camp de l'educació (70 de 1.381 revistes), només per darrere del Regne Unit i els Estats Units.
El ponent també va destacar que el 40 % d'aquestes revistes estan impulsades per universitats, i el 23 %, per associacions científiques, i que un gran nombre de publicacions es troben en mans de grans grups editorials.
Mengual va continuar explicant l'experiència de NAER, Journal of New Approaches in Educational Research, un projecte que es va posar en marxa el 2011 gràcies al Grup de Recerca Interdisciplinària en Docència Universitària - Educació i Tecnologies de la Informació i Comunicació/Educació Inclusiva (GIDU-EDUTIC/IN), de la Universitat d'Alacant. La revista, d'accés obert, va començar a publicar només en anglès el 2021, i actualment compta amb un milió de visites anuals. El seu equip editorial posa el focus en la tecnologia, l'abast internacional i el posicionament en els índexs internacionals.
L'editor executiu va explicar que l'equip va treballar molt en la indexació i la promoció per guanyar crèdit davant d'una oferta de revistes d'educació molt consolidada. La millora del posicionament ha fet que augmenti el nombre de manuscrits rebuts, de manera que la revista pot triar publicar les contribucions amb més valor científic i les més noves.
La revista NAER està present en els índexs de Clarivate Analytics i Scopus, i ha anat millorant el seu posicionament, encara que Mengual admet que "si el repte inicial és arribar, el repte posterior és intentar mantenir-se".
Com a punts destacats de la millora contínua de la revista, el ponent va destacar l'esforç de l'equip editorial per mantenir una coordinació amb l'equip de treball i garantir un procés de revisió i producció àgils, la comunicació propera amb els autors i els serveis addicionals per als autors, com ara la creació d'infografies i el seguiment de les mètriques dels articles.
Mengual va concloure la seva presentació llançant algunes qüestions per al debat. Es va preguntar sobre el paper de les revistes científiques en l'avaluació de la ciència i la seva possible aportació com a repositoris de dades de recerca en el futur. També va reflexionar sobre el paper de les revistes com a canal de transferència del coneixement a la ciutadania. Així mateix, va plantejar si l'open peer review (avaluació oberta d'experts) es podria incorporar a les revistes de ciències de l'educació.
En diversos moments, l'editor executiu va recalcar les dificultats amb què s'enfronten les revistes no professionalitzades davant la pressió dels rànquings, l'hegemonia dels grups editorials i la falta de recursos: "Quin és el paper de les agències en el suport a les editorials científiques universitàries? [...] Ens preguntem per què no són més a prop dels editors científics que ja tenen projectes consolidats i afronten problemes de sostenibilitat."
Coneix els ponents
És doctor en Comunicació i Informació Contemporània i professor ajudant del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC). La seva línia de recerca se centra en l'estudi de la visualització de la informació i en els canvis en els perfils professionals, a més de la verificació de la informació en el context mediàtic actual.
És doctor i llicenciat en Psicopedagogia, actualment professor titular i director del Departament d'Educació Comparada i Història de l'Educació de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València (UV). Les seves àrees de recerca se centren, principalment, en el paper de les TIC en l'educació.
Referents
Elsa Corominas
Subgrup operatiu: Edició de revistes acadèmiques Grup operatiu: Oficina de Ciència Oberta
