Anàlisi i reflexió de l’equip de la Biblioteca de la UOC

Temàtica:  Multidisciplinar
Dues persones caminant cap a un edifici amb el logo de la UOC
26/07/18

Et presentem els punts clau de tres trobades sobre la publicació científica en accés obert, la situació del sector editorial i la biblioteconomia en ciències de la salut.

Els professionals que integren l’equip de la Biblioteca assisteixen periòdicament a jornades i congressos per a compartir experiències i bones pràctiques, adquirir nous coneixements i debatre sobre el futur del sector.

En les últimes setmanes ha estat el torn de Sebastiano Giorgi-Scalari, Walewska Duran i Àgueda Mercadal.

Jornada sobre accés obert

Sebastiano Giorgi-Scalari, Serveis per a la investigació de la Biblioteca

Durant la trobada, un grup de representants de Springer Nature ha exposat l’estratègia de l’editorial acadèmica pel que fa a l’accés obert o open access:

  • S’ha presentat l’acord anomenat The Compact Model, solució alternativa al model comercial tradicional, adreçat als socis que volen mantenir les subscripcions de pagament de les revistes i apostar, alhora, per l’accés obert. Aquest model ja s’ha aplicat a Suècia, els Països Baixos, Àustria i el Regne Unit i, tal com afirma l’editorial, ha aconseguit un percentatge d’articles en accés obert superior al 70%.
  • Quina és l’aposta de Springer Nature per a Espanya? El grup defensa un acord nacional que permeti la transició a l’accés obert mitjançant l’adopció de la via daurada, però amb la coexistència d’un model híbrid. ​
  • Els assistents han respost positivament a l’atenció de l’editorial a la publicació de les dades de la recerca amb el nou servei Research Data. Un pas més en la transició cap a la ciència oberta o open science.

Fòrum Edita Barcelona 2018

Walewska Duran, Gestora editorial dels recursos d’aprenentatge de la UOC

El Fòrum Edita Barcelona és la trobada anual sobre els reptes i les oportunitats del món del llibre i l’edició en català i castellà. Enguany, ha posat l’accent en el procés de transformació i adaptació del sector a la digitalització creixent de la societat. Aquestes són algunes de les idees destacades:

  • S’ha fet una panoràmica del sector editorial arreu del món. S’ha reflexionat, per exemple, sobre la relació de l’Amèrica Llatina amb el mercat espanyol, centrada majoritàriament a Barcelona, o sobre les polítiques de França per a augmentar el nombre de lectors.
  • També s’ha debatut la transformació dels espais de les llibreries i les biblioteques davant dels nous hàbits de consum. Si abans només hi havia llibres i taulers, ara també acullen zones de creació i interacció.
  • ​A més, s’han debatut els nous formats de l’edició; per exemple, s’ha destacat el futur prometedor de l’audiollibre i s’han presentat els possibles usos de les chat stories de WhatsApp com a preqüeles o material addicional del llibre físic. Tal com es va destacar en el congrés, un dels reptes del sector és aconseguir la convivència entre els diferents formats per tal de guanyar lectors: l’equilibri entre nous i vells lectors, noves i velles maneres llegir, nous i vells formats. Al cap i a la fi, més enllà del format, el protagonista ha de ser el contingut.

EAHIL Congress on Medical Librarianship

Àgueda Mercadal, Bibliotecària referent de Ciències de la Salut i també de Psicologia i Educació

Amb el lema «Inspiració, participació i informació: millora de la salut i el benestar dels ciutadans d'Europa», enguany ha tingut lloc la nova edició del Congrés de Biblioteques de Salut més important en l’àmbit europeu. Com cada any, s’ha pogut gaudir d’intervencions tan rellevants com la del National Health Service (NHS) i d’altres ponències d’universitats com la Universitat d’Adelaide i centres de recerca com l’Oxford Biomedical Research Centre.

  • Com es va destacar durant el congrés, les biblioteques han d’augmentar el sex appeal, ja que actualment presenten un dèficit notori en la comunicació entre persones. S’ha de treballar per a aconseguir no solament una comunicació efectiva sinó també afectiva per a poder anticipar amb èxit les necessitats dels usuaris. ​
  • Un altre punt clau per a les biblioteques és gestionar la retroacció dels usuaris per a generar un impacte positiu continu. ​

Cadascuna d’aquestes trobades representa una de les línies de treball de la Biblioteca: el suport a la recerca i la defensa de la ciència oberta, la producció de recursos d’aprenentatge i l’acompanyament dels bibliotecaris a l’equip docent dels diferents estudis.

Editat per