Altmetrics i metadades, dues àrees de suport especialitzat
Temàtica: Multidisciplinar
Com es poden utilitzar les mètriques alternatives en l’avaluació? La Biblioteca estudia com mesurar l’impacte i la visibilitat de la recerca UOC en el web social.
Una part de l’equip de la Biblioteca acompanya l’investigador en totes les fases de la seva recerca. Aquests professionals s’han de mantenir al dia (altmetrics, gestió de dades...) per a incorporar nous mètodes i noves tecnologies que permetin donar resposta a les necessitats canviants del personal investigador.
Neus Milán i Sebastiano Giorgi-Scalari han assistit a dues trobades internacionals per conèixer les últimes tendències en avaluació i gestió de les dades de recerca.
Mesurar l’impacte de la recerca a les xarxes socials
Durant el mes de setembre, Neus Milán va assistir a la formació «Alternative Indicators Summer School», a la Universitat de Wolverhampton (Regne Unit). L’organitzador era el prestigiós grup de recerca Statistical Cybermetrics Research Group, referent en desenvolupament de programari lliure i mètodes estadístics en ciències socials.
«Aquesta visita contribuirà a avançar en la implementació d’un sistema d’indicadors de recerca de la UOC provinents del web social», afirma Milán. Com a resultat de la formació, s’han pogut esclarir alguns dels interrogants que envolten l’avaluació de l’impacte social, sobretot qüestions com la recol·lecció d’indicadors i el seu monitoratge.
Aquesta visita contribuirà a avançar en la implementació d’un sistema d’indicadors de recerca de la UOC provinents del web social
En concret, Milán ha aprofundit en aspectes metodològics per a fer anàlisi estadística normalitzada i ha fet proves amb un programari lliure, Webometric Analyst, desenvolupat pel grup organitzador de la formació. Aquest programari permet la recol·lecció, l’anàlisi i el monitoratge de dades i indicadors alternatius.
Les altmetrics, o mètriques alternatives, es basen en el web social (els m’agrada, piulades a Twitter, descàrregues a Mendeley, publicacions en blogs o pàgines de Viquipèdia). Es tracta d’indicadors caracteritzats per la immediatesa que amplien l’impacte de les activitats de recerca més enllà de l’acadèmia i de les citacions tradicionals.
«Els investigadors necessiten proporcionar i monitorar indicadors que demostrin l’impacte social, d’acord amb les noves prioritats europees de finançament de la recerca (Horizon 2020), basades en els reptes socials», assenyala Milán.
La visita de Neus Milán s’emmarca dins el Pla d’acció de coneixement obert de la UOC, que entre les seves línies de treball té repensar els models d’avaluació i valorització de la recerca de la UOC.
La gestió de les dades de la recerca en obert
Sebastiano Giorgi-Scalari ha assistit a Porto (Portugal) a la conferència anual «The Dublin Core Metadata Initiative» (DCMI), que aquest any ha organitzat la Universitat de Porto (FEUP). Quatre dies en què professionals de 43 països s’han reunit per a estar al cas del que s’està cuinant en universitats i biblioteques acadèmiques en l’àmbit de les metadades.
Perquè les dades d'una recerca siguin accessibles i reutilitzables, no només s'han de recollir, sinó també afegir-hi etiquetes, metadades.
Giorgi-Scalari destaca el tutorial pràctic sobre generació de dades enllaçades des de biblioteques virtuals. Durant el taller es va fer una introducció al llenguatge RML i els participants van utilitzar l’RMLEditor3, un programari que facilita l’anotació i la publicació de dades enllaçades per compte propi. L’objectiu principal del web semàntic és fer que les dades siguin més accessibles i interoperables.
Elaborar un pla de gestió de dades sembla un aspecte burocràtic, però s’ha d’interpretar com una acció responsable socialment
Al DCMI, també s’hi va presentar un sistema per a exportar dades de dispositius mòbils, enriquir-les i incorporar-les fàcilment als dipòsits afiliats de la xarxa europea OpenScience. Amb l’aplicació LabTablet i la plataforma Dendro un investigador pot capturar una fotografia amb el mòbil i recollir-ne automàticament les metadades (ubicació, resolució, data) per a després compartir-les.
A més, Giorgi-Scalari posa en relleu una de les idees del DCMI: «elaborar un pla de gestió de dades sembla un aspecte burocràtic, però s’ha d’interpretar com una acció responsable socialment perquè afavoreix la transparència i l’estalvi de temps i recursos per a la comunitat científica mundial».
Amb aquestes estades, l’equip de la Biblioteca treballa per poder oferir serveis de suport especialitzat que cobreixin les noves necessitats dels investigadors en el context de la ciència oberta.
- Neus Milán és llicenciada en Sociologia (UAB) i en Documentació (UAB), a més de màster en Tecnologia Accessible per a la Societat de la Informació (UOC). Des de l'any 2011 és especialista en suport a la recerca.
- Sebastiano Giorgi-Scalari és màster en Continguts Digitals i Comunicació Empresarial i ha treballat en el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB en tasques de desenvolupament i manteniment del repositori institucional.
