Autors i drets d’autor

Qui és autor?

L’autor és la persona natural que crea alguna obra literària, artística o científica. El propietari dels drets d’autor d’una obra és la persona que l’ha creat. A vegades, les obres són creades per més d’una persona, com és el cas de les obres col·lectives i les obres en què s’esdevé col·laboració entre diverses persones.

En el primer dels casos, és considerat titular de l’obra la persona física o jurídica que l’edita i divulga sota el seu nom. Es reconeix, però, l’autoria de cada autor individual respecte de la seva aportació de l’obra col·lectiva individualment considerada encara que no com a part de l’obra col·lectiva. En el segon cas, tots els autors que contribueixen a la creació de l’obra en col·laboració són considerats coautors i comparteixen el dret d’autor de l’obra.

En alguns casos, els autors volen romandre en l’anonimat o usar un pseudònim per a ocultar la seva veritable identitat al públic. Quan passa això, l’autor continua essent propietari del dret d’autor de les seves obres.

Quins drets té l’autor de l’obra?

Els drets d’autor es componen dels anomenats drets morals i dels drets patrimonials o d’explotació.

 

Drets morals

Els drets morals són aquells que faculten per a reivindicar l'autoria d'una obra i per a oposar-se al fet que aquesta autoria es modifiqui d'una manera que pugui perjudicar la reputació del creador. Aquests drets són irrenunciables i inalienables, i acompanyaran sempre l’autor d’una obra i els seus hereus quan l’autor hagi mort.

Són definits en l’article 14 de la LPI:

  • Decidir si l’obra ha de ser divulgada i de quina manera.
  • Determinar si aquesta divulgació s’ha de fer amb el seu nom, sota pseudònim o signe, o anònimament.
  • Exigir el reconeixement de la seva condició d’autor de l’obra.
  • Exigir el respecte a la integritat de l’obra.
  • Modificar l’obra respectant els drets adquirits per tercers.
  • Retirar l’obra del mercat.
  • Accedir a l’exemplar únic o rar de l’obra quan es trobi en poder d’un altre.

 

Drets patrimonials o d’explotació

Els drets d’explotació són aquells que permeten al titular dels drets obtenir una retribució per l’ús de les seves obres per part de tercers. 

Es tracta dels drets següents:

  • Dret de reproducció: inclou qualsevol forma de reproducció, com ara fotocopiar, descarregar, imprimir, escanejar, fotografiar, etc. 
  • Dret de distribució: és la posada a disposició del públic de l’original o de les còpies de l’obra, en suport tangible, mitjançant la seva venda, lloguer o préstec, o de qualsevol altra manera.
  • Dret de comunicació pública: és tot acte pel qual una pluralitat de persones poden tenir accés a l’obra sense prèvia distribució d’exemplars a cadascuna d’elles. No es considera pública la comunicació quan se celebri dins d’un àmbit estrictament domèstic que no estigui integrat o connectat a una xarxa de difusió de qualsevol tipus. Penjar l’obra a internet seria un acte de comunicació pública. 
  • Dret de transformació: comprèn la traducció, l’adaptació i qualsevol altra modificació en la forma de l’obra de manera que se’n derivi una altra de diferent.

 

L’autor té el dret exclusiu de l’explotació de la seva obra, però, a diferència dels drets morals, aquests drets sí que poden ser cedits a tercers, tant de manera exclusiva com no exclusiva. Si un tercer en vol fer ús, necessita el consentiment exprés de l’autor o ha d’acollir-se a alguna de les excepcions als drets d’autor que marca la llei.

Cessió de drets d’explotació: no exclusiva / exclusiva

La cessió de drets consisteix en la transmissió d’un o diversos drets d’explotació d’una obra a un tercer, de manera que li permet exercir-los legítimament tot i no ser l’autor de l’obra. Això el converteix en el titular dels drets d’explotació de l’obra. La transmissió d’aquests drets pot tenir lloc en morir l’autor (mortis causa) o per actes inter vivos. Aquesta darrera modalitat de cessió pot ser exclusiva o no exclusiva.

 

La cessió de drets en règim d’exclusivitat atribueix al cessionari (és a dir, aquell a qui se cedeixen els drets), dins de l’àmbit de la cessió, la facultat d’explotar l’obra amb exclusió d’altres persones, incloent-hi el mateix cedent. Així mateix, confereix legitimació per a perseguir les violacions que afectin els drets que se li hagin concedit.

 

La cessió de drets en règim de no-exclusivitat, en canvi, atribueix al cessionari la capacitat d’exercir el dret o drets cedits d’acord amb les condicions de la cessió, però sense excloure l’exercici dels drets per a tercers o per a qui els cedeix.

Quina és la durada dels drets d’explotació?

Els drets d’explotació de l’obra duraran tota la vida de l’autor i setanta anys després de la seva mort o declaració de defunció. En el cas d’autors morts abans del 7 de desembre de 1987, els drets es mantenen fins a vuitanta anys després de la mort de l’autor.

 

  • Exemple: el text original de Lewis Carroll i les il·lustracions de John Tenniel del llibre Alicia al país de les meravelles, publicat el 1865, són al domini públic, però l’adaptació d’aquest llibre original en forma de pel·lícula i els dibuixos adaptats per Walt Disney del 1951 encara resten protegits pel dret d’autor i el dret de marques, i el seu ús requereix autorització.

Què són els drets connexos?

Els drets connexos són els drets relatius a protegir els interessos jurídics de determinades persones que contribueixen a posar les obres a disposició del públic.

Exemples d’aquests drets serien els que tenen els cantants en interpretar una cançó i, també, els d’un actor quan interpreta un guió.

Quins usos es poden dur a terme sense l’autorització del titular?

La llei preveu límits o excepcions als drets d’autor que permeten l’exercici dels drets d’explotació, que inicialment són exclusius de l’autor, sense haver d’obtenir prèviament la seva expressa autorització. En alguna d’aquestes excepcions, tot i no haver-ne de tenir permís exprés, l’exercici d’aquests drets genera un dret de compensació econòmica a favor de l’autor o titular. Són regulats en els articles 31 a 40 de la LPI.

En tots els casos, per a poder exercir els drets d’explotació sobre l’obra és necessari complir uns requisits obligatoris: citar l’autor i la font de l’obra. A partir d’aquí, cada límit exigeix els seus propis requisits. La llei també estableix que mai no podran ser interpretats de manera que la seva aplicació causi un perjudici injustificat als interessos legítims de l’autor o que vagin en detriment de l’explotació normal de l’obra.

Els dos límits previstos a la llei que poden tenir incidència en l’activitat de la UOC són els següents:

  • Dret de citació

Consisteix en la inclusió en una obra pròpia de fragments d'altres obres de qualsevol naturalesa. Han de ser obres ja divulgades (és a dir, ja en circulació) i la inclusió s’ha de fer a títol de citació o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. Aquest ús només es pot dur a terme amb fins docents o de recerca, en la mesura justificada per la finalitat d’aquesta incorporació i indicant la font i el nom de l’autor de l’obra.

En el cas de les fotografies, és possible fer servir tota la fotografia emparant-se en el dret de citació, sempre que es compleixin les condicions exigides per la llei.

  • Il·lustració per a l’ensenyament

El professorat d’educació reglada pot fer actes de reproducció, distribució i comunicació pública de petits fragments d’obres, excloent-ne els llibres de text i els manuals universitaris, sense autorització quan aquests actes es portin a terme a les aules per a la il·lustració de les seves activitats educatives, sempre que es tracti d’obres ja divulgades i, excepte en aquells casos en què resulti impossible, s’incloguin el nom de l’autor i de la font.

Els drets d’autor també són a internet?

Sí. Tots els drets reservats als autors continuen essent reservats en l’entorn d’internet, tot i la facilitat amb què es pot copiar i difondre la informació.

Malgrat que es pugui accedir a continguts gratuïts, això no autoritza de cap manera l’apropiació de la informació continguda al web, i encara menys fer-ne un ús contrari a la legislació.

Què és el dret de remuneració per còpia privada?

El dret de remuneració per còpia privada és el dret que tenen els autors de rebre una compensació en concepte de les còpies privades que poden fer els usuaris de les seves obres, és a dir, les còpies realitzades en un àmbit domèstic i familiar, sense fer-ne usos col·lectius ni comercials.