La propietat intel·lectual

La propietat intel·lectual és tota creació de l'intel·lecte humà i és regulada al Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual. Té a veure amb les creacions de la ment: les invencions, les obres literàries i artístiques, els símbols, els noms, les imatges i els dibuixos i models emprats en el mercat. La propietat intel·lectual comprèn la propietat industrial i els drets d’autor.

Les obres sotmeses a propietat intel·lectual poden estar sota règim de copyright, de llicències de difusió en obert, com per exemple Creative Commons, o en el domini públic.

Tota forma de propietat intel·lectual s'uneix a la societat mitjançant l’ús que s’hi dóna, pagant els drets d’autoria als corresponents autors o titulars de les obres a fi que, amb posterioritat i transcorregut el període establert a la llei, les creacions passin a ser patrimoni cultural de la humanitat. Aquest intercanvi es deriva del fet que els autors deuen a la societat l'origen de les seves autories.

La funció social de la propietat permet que es pugui modular el dret de propietat privada segons els interessos socials superiors, i això és el que fa la UOC, que adquireix un coneixement i fa que aquest reverteixi a la societat abans que hagi transcorregut el termini estipulat legalment, i ho fa per mitjà dels coneixements que transmet als estudiants, de la comercialització de les obres que contracta i de la divulgació posterior d’aquestes obres amb llicències de difusió en obert.