Periodisme de dades

Aquest professor de la City University’s School of Journalism de Londres i editor d’Online Journalism Blog ens guia per un recorregut que comprèn des de la recollida de dades fins a la visualització d’aquestes.

El seu objectiu és ajudar a incrementar les habilitats dels periodistes de dades per a poder assolir els nous reptes que ens ofereix l’accessibilitat creixent de les dades.

Aquesta organització està formada per un grup d’enginyers, científics, dissenyadors i estrategs amb l’objectiu de donar «importància» a les dades.

La Fundación Ciudadana Civio és una organització independent i sense finalitat de lucre formada per un equip multidisciplinari de persones. Té seu a Madrid i els seus projectes se centren a Espanya, malgrat que tenen reptes internacionals.

Aquesta entrada la trobem al dossier Periodisme de Dades del CCCBLAB. Michael Bauer és científic biomèdic, furoner (hacker) i activista.

Secció del diari The Guardian dedicada al periodisme de dades.

Secció del diari Ara dedicada al periodisme de dades.

Secció del diari The New York Times dedicada al periodisme de dades.

Blog del diari La Nación que està enfocat al periodisme de dades.

Secció del diari The Economist dedicada al periodisme de dades.

Secció del diari Los Angeles Times dedicada al periodisme de dades.

Secció del diari The Washington Post dedicada al periodisme de dades.

Secció del diari The Texas Tribune dedicada al periodisme de dades.

Els autors dibuixen una panoràmica de la situació actual a escala nacional i internacional en aquest camp, amb una selecció d’exemples molt variats. Periodisme de precisió, documentació periodística, infografia, dades obertes (open data) i dades massives (big data) són conceptes que també s’hi expliquen.

Aquesta publicació, amb llicència de Creative Commons, té com a objectiu convertir-se en una eina útil per als professionals del periodisme de dades en els països llatinoamericans. Es pot veure en línia, baixar com a llibre electrònic o obtenir en format físic.

Conté exemples i tutorials, tot i que no són gaire exhaustius. Aquest projecte va començar en un taller de 48 hores que van organitzar el European Journalism Center i l’Open Knowledge Foundation. És l’esforç conjunt de molts professionals del periodisme de dades. Es tracta d’una obra en progrés constant.

Llibre que explora la manera de visualitzar les dades analitzades.

Hi intervenen periodistes i emprenedors que accepten els nous reptes de la informació que la tecnologia ha facilitat. La qualitat de les dades i la capacitat per a poder crear noves informacions són punts fonamentals en l’objectiu d’aquesta iniciativa.

Originada a San Francisco el 2009, aquesta organització va néixer de la unió de periodistes i furoners (hackers), i intenta unir la gent perquè col·labori en diversos projectes que involucrin la recerca i la difusió de dades. Té delegacions als quatre continents i la formen milers de membres.

Emplaçada al MIT Media Lab, s’enfoca a la creació de noves tecnologies per a la difusió de la informació, fent èmfasi en el terme civic media, és a dir, mitjans cívics, que defineixen com a qualsevol forma d’informació que estrenyi llaços dins de la comunitat o bé que creï compromisos cívics entre els que en formin part.

Aquesta presentació es va dur a terme en el I Congrés Internacional sobre Periodisme de Dades: Noves narratives per al periodista especialitzat (26/02/2016).

Posa al dia pel que fa a aplicacions i eines, notícies, oportunitats de formació i consells per a tots els periodistes, tant si són professionals com persones que fan periodisme de carrer.

El seu objectiu principal és contribuir a tenir una població ben informada, distribuint inversions en petites localitats, on els dos germans fundadors han gestionat diaris.

És una entitat sense finalitat de lucre i sense afiliació política, els membres de la qual treballen per recollir dades i crear solucions per a informar correctament els conciutadans.

Aquest dossier és una de les propostes del CCCBLAB, departament del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) que es dedica a la investigació i a la recerca i la innovació en l’àmbit cultural. Proposa nous continguts i noves línies de treball, sobretot relacionats amb els canvis que les tecnologies han provocat en l’àmbit col·laboratiu.

Iniciat el 2000, en les entrades d’aquest congrés anual hi apareix informació dels ponents, les xerrades, les notícies i les publicacions relacionades del congrés de cada any.

Organitzades pel CCCB, la Facultat de Comunicació Blanquerna i Medialab-Prado, acullen un ampli programa d’activitats.

Medialab-Prado es considera un laboratori ciutadà de producció i recerca, que té com a objectiu la col·laboració per mitjà de les xarxes digitals. Les seves línies de treball són culturals i engloben eines, projectes, visualització de dades i creació sonora i audiovisual.

Aquesta entrada la trobem al dossier Periodisme de Dades del CCCLAB. Mar Cabra és periodista d’investigació especialitzada en periodisme de dades.

Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les directives 2003/4/CE i 2005/35/CE).

Reglament 1049/2001 del Parlament Europeu i del Consell de 30 de maig de 2001 relatiu a l’accés del públic als documents del Parlament Europeu, del Consell i de la Comissió.

Hostatjat pel Centre for Law and Democracy (CLD) i Acces to Europe, dues organitzacions no governamentals, aquest projecte és una eina utilitzada per legisladors, advocats i periodistes.

El funcionament és simple: el portal gestiona la nostra pregunta per mitjà del correu electrònic i la redirigeix al departament adient. La Unió Europea envia la resposta al portal i l’usuari en rep una notificació.