Els monogràfics en l'edició acadèmica: com es gestionen i quin impacte tenen
Temàtica: Multidisciplinar
L'11è. Seminari d'Edició Científica es va centrar en els monogràfics, una pràctica editorial cada vegada més estesa.
Les ponents Victoria Tur i Linda Castañeda van aportar la seva visió personal sobre els números especials com a editora i editora convidada, respectivament.
Com solen ser els monogràfics, com s'elaboren i si augmenten l'impacte de les revistes són algunes de les qüestions que es van tractar en aquest seminari.
Els equips editorials de les revistes editades o coeditades per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) es van reunir de nou, el 31 de març, en l'11è. Seminari d'Edició Científica com a part del seu procés de reflexió permanent sobre la publicació acadèmica. "Les nostres revistes d'accés obert contribueixen en gran manera a l'estratègia global de la Universitat", va afirmar durant l'obertura de la sessió Marta Aymerich, vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca. La nova edició del seminari es va centrar en aquesta ocasió en els monogràfics o special issues.
Les dues ponents convidades van aportar aproximacions diferents a aquesta pràctica editorial: Victoria Tur va presentar els resultats d'una recerca sobre les monografies i el seu coneixement com a editora i Linda Castañeda va compartir la seva experiència com a coordinadora (guest editor) en números temàtics de diverses revistes científiques.
Les intervencions de les dues expertes van permetre aprofundir en les característiques d'aquests números especials, que agrupen articles amb diferents perspectives sobre un mateix tema. Les idees que van aportar també van servir perquè els assistents poguessin debatre com haurien de ser els monogràfics, quins són els seus principals avantatges i inconvenients i quines pràctiques haurien de fomentar i evitar els equips editorials.
De la teoria a la pràctica
Victoria Tur, catedràtica del Departament de Comunicació i Psicologia Social de la Universitat d'Alacant, va presentar els resultats de l'estudi The prevalence and impact of special issues in communications journals 2015-2019, del qual és coautora juntament amb Rafael Repiso, Tatiana Hidalgo-Marí i Jesús Segarra-Saavedra. La recerca va analitzar una mostra de gairebé 21.500 articles i ressenyes publicats en 94 revistes de comunicació entre el 2015 i el 2019. El seu propòsit era analitzar què s'havia escrit sobre els monogràfics i estudiar tant la distribució i la quantitat de treballs publicats en aquesta modalitat com l'impacte que van rebre.
Tal com va explicar l'experta, en el 76 % de les revistes estudiades els articles publicats en monogràfics van obtenir una mitjana de citació superior a la dels treballs presents a les seccions regulars. En aquests casos, "publicar un article inclòs en un monogràfic implicaria aconseguir més impacte", va afirmar Tur.
Tot i ser una pràctica habitual a les revistes, en la primera cerca documental els autors i autores de l'estudi no van trobar literatura prèvia més enllà de la informació que proporcionen els grups editorials i el manual Journal publishing (Cambridge University Press), una de les obres que tracta la qüestió amb més profunditat. "Puc afirmar, sense por d'equivocar-me, que els monogràfics han estat un tema poc estudiat", va destacar la ponent.
Tur va explicar que, en línies generals, els monogràfics solen ser el resultat d'una convocatòria de ponències (call for papers) i poden néixer per iniciativa del mateix consell editorial de la revista o d'acadèmics externs, que fan arribar la seva proposta per publicar un número especial. Així mateix, poden formar part de la producció habitual de la revista o bé presentar-se de manera independent, i el més comú és que tinguin un o diversos editors experts en el tema, que donen suport a l'editor general o el substitueixen. Les motivacions per publicar aquests números són molt variades, des de millorar el posicionament de la revista en una temàtica concreta fins a homenatjar una figura destacada, fer una recopilació d'articles retrospectiva o augmentar la recepció de manuscrits si la revista encara no està ben posicionada.
Durant la presentació, la convidada va alternar la teoria sobre els monogràfics amb exemples pràctics de la revista de la qual és editora, Revista Mediterránea de Comunicación. Després d'augmentar-ne la freqüència de publicació, els monogràfics van permetre involucrar coordinadors externs com a "suport puntual i efímer" per a l'equip editorial permanent. Tretze anys després, la revista ha mantingut aquesta pràctica, ja que ha permès millorar-ne el posicionament i comptar amb experts i expertes, que, al seu torn, s'han posicionat com a referents especialistes en els temes dels monogràfics, un clar win-win.
Victoria Tur també va obrir el debat sobre si és recomanable publicar actes íntegres dels congressos com a monogràfic o de si el nivell d'exigència del procés d'avaluació d'experts (peer review) disminueix en els números especials.
Coordinar un número monogràfic
Linda Castañeda, pedagoga i doctora en Tecnologia Educativa, va parlar de la seva experiència com a editora convidada en números monogràfics. El 2018 va participar, juntament amb Neil Selwyn, en la coordinació del número especial More than tools? Critical perspectives and alternative visions of technology in higher education, publicat per la revista International Journal of Educational Technology in Higher Education.
En l'editorial de presentació del monogràfic, dedicat a la tecnologia digital en l'educació superior des d'una perspectiva crítica, els coordinadors van anar molt més enllà de l'explicació dels articles i van reflexionar sobre els temes tractats al número.
"As such, we have decided not to waste our 'editorial' space simply by summarizing the contents of each article in turn. If you want an overview of what each author argues then feel free to browse the abstracts. Instead, we want to use this opportunity to reflect upon some of the broader conversations that these articles speak to."
La ponent va explicar que el monogràfic reuneix contribucions d'autors i autores que es trobaven en diferents moments de la seva trajectòria acadèmica, i també que es va prioritzar l'equilibri geogràfic. Després de quatre anys, l'editorial del número ha rebut més de 18.000 visites i 68 citacions; els articles, al seu torn, sumen un total de 60.000 visites i 183 citacions. Més endavant, els treballs es van traduir a l'espanyol per publicar-los en forma de llibre —Reiniciando la universidad. Buscando un modelo de universidad en tiempos digitales (Editorial UOC)—, de manera que van arribar a més gent.
Castañeda també va relatar la seva experiència com a editora del número Alternative paths in educational technology research: Innovative concepts and methods a la revista Journal of New Approaches in Educational Research (NAER), juntament amb Ben Willamson, un dels autors participants en el monogràfic d'ETHE.
La ponent va titular la seva presentació "El valor de editar un monográfico" per ressaltar la importància dels números que tracten temes nous o trencadors i el bon olfacte dels editors per identificar-los: "els números especials més interessants són aquells dels quals no s'han fet números especials anteriorment", ja que representen "espais de conversa" per "plantejar nous camins no recorreguts" i són el punt de partida per a "la innovació de la recerca".
Un fòrum per intercanviar idees
Tur va esmentar la polèmica dels anys noranta relacionada amb alguns suplements finançats per farmacèutiques que no seguien els mateixos processos d'avaluació que els números regulars, un estigma que pesa encara avui sobre els monogràfics. Durant l'última part del seminari, els assistents van debatre sobre aquesta qüestió i van concloure que, abans de la revisió, és clau que els editors permanents guiïn l'equip d'editors convidats perquè tinguin clares les seves atribucions i garanteixin el nivell de les revisions requerit per la revista, a més de la seva imparcialitat i transparència.
Els participants van intercanviar impressions sobre el paper dels monogràfics per fomentar la internacionalització de les revistes. Un número es pot centrar en l'anàlisi d'un tema des del punt de vista d'una regió específica per promoure el tema en aquesta zona geogràfica. D'altra banda, sempre és recomanable que l'equip de coordinadors sigui plural en nacionalitats, gènere i institució.
El seminari va acabar considerant qüestions com el nombre d'articles que s'haurien de publicar en un número temàtic, l'anticipació adequada de les convocatòries de ponències o l'opció de publicar col·leccions d'articles obertes per incorporar articles interessants més enllà del termini de les convocatòries.
Victoria Tur
Llicenciada en Psicologia, doctora en Sociologia i catedràtica del Departament de Comunicació i Psicologia Social de la Universitat d'Alacant, en la qual és docent en el grau de Publicitat i Relacions Públiques, especialitat de Creativitat Publicitària, i dirigeix el grup de recerca Comunicació i Públics Específics. És editora de la Revista Mediterránea de Comunicación des del 2011, any de la seva creació, i fundadora de la plataforma de revistes de comunicació.
Linda Castañeda
Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Múrcia i doctora en Tecnologia Educativa per la Universitat de les Illes Balears. És professora titular de Tecnologia educativa al Departament de Didàctica i Organització Didàctica de la Universitat de Múrcia, i actualment lidera els equips d'aquesta institució en dos projectes europeus centrats en la implementació de la competència digital docent i l'alfabetització de dades. Investiga principalment en temes relacionats amb perspectives crítiques, tecnologia educativa, competències per a l'era digital, pedagogies emergents i entorns personals d'aprenentatge.
Referents
Elsa Corominas
Subgrup operatiu: Edició de revistes acadèmiques Grup operatiu: Vicegerència de Recerca i Innovació. Ciència Oberta
