La Biblioteca de la UOC, d’Erasmus
Temàtica: Multidisciplinar
Maria Boixadera i Albert Cervera comparteixen les seves experiències a les biblioteques de les universitats de Tromsø (Noruega) i Lovaina (Bèlgica).
Maria Boixadera assenyala quatre amb els dits de la mà. És una veterana en Erasmus i, comptant la Universitat de Tromsø, ja són quatre els centres que ha visitat gràcies a aquest programa de mobilitat. Per a l'Albert Cervera, en canvi, l'estada a la Universitat Catòlica de Lovaina és la primera experiència internacional d'aquest tipus.
Trenquem el gel preguntant-los quines expectatives tenien en el moment de preparar les maletes.
Maria: «M’interessava saber com gestiona la Universitat de Tromsø les revistes científiques i el sistema d’avaluació de la ciència a Noruega. Per a mi és una oportunitat per a conèixer altres professionals, saber què fan i com ho fan i, si es dona l’ocasió, explicar el model de la UOC. En definitiva, és un espai d’intercanvi de coneixement».
Albert: «El meu objectiu era saber com funciona una biblioteca d’una universitat important com la Universitat Catòlica de Lovaina, una de de les primeres en els rànquings d’universitats europees, com el QS. Sobretot volia saber com treballen les competències digitals per als estudiants (guies, sessions...) i conèixer la relació dels bibliotecaris amb l’acadèmia».
Ah!, feu MOOC
Maria: «No sé si a tu també et va passar, Albert, però en el meu cas els va sorprendre molt el concepte d’universitat en línia».
Albert: «Sí, exacte… Ho vaig explicar i em van preguntar “i la biblioteca?”. “També és digital”. Es quedaven sorpresos. “I els estudiants com aprenen?”. “Per mitjà d’un entorn d’aprenentatge totalment virtual”. “Ah!, feu MOOC”. “També en fem, però no és ben bé això…”».
Maria: «Ara que ho dius els va agradar la idea del microMOOC que vam fer des de la UOC durant la Setmana d’Accés Obert. T’adones que el punt de partida i l’entorn de la UOC són sempre digitals i les seves iniciatives són diferents de les d’altres universitats. Per a les universitats presencials, la prioritat encara no pot ser l’entorn digital, ja que davant hi ha la gestió de l’entorn presencial: horaris d’obertura, recepció, edificis, etc. És curiós perquè, tot i així, el lema de la biblioteca de Tromsø és “primer en línia”».
Entre dues aigües
Maria: «El context dels països escandinaus és molt més avançat que el nostre pel que fa a les polítiques públiques. Per a ells, l’accés obert és una realitat que fa deu anys que existeix i no se’n concep una altra. El nostre context, en canvi, viu en contradicció constant: el sistema d’avaluació de la recerca no és prou coherent amb les polítiques d’accés obert i no es viu en un clima de confiança entre l’avaluador i l’avaluat. Per exemple, a Noruega no es fa servir el factor d’impacte per a les convocatòries d’avaluació i a la Biblioteca no saben què és. Des del govern es manté una llista de revistes acreditables i tot el que s’hi publiqui és tingut en compte. Ara la política noruega ha arribat a un punt que, aviat, qui no publiqui en obert no rebrà finançament».
Albert: «Jo vaig veure que en el tema de la gestió de dades de recerca anaven molt avançats. L’investigador té molt clar que, quan fa un treball de recerca, l’ha de publicar al repositori i, al mateix temps, també n’ha de publicar les dades. I això és per política institucional, és a dir, no és que ho vulguin fer, és que ho han de fer».
Maria: «Sí, a mi també em van explicar que els investigadors en el moment de presentar la recerca ja han d’incloure un pla de gestió de dades (data management plan) i la biblioteca forma part del comitè que valida si aquell pla tindrà problemes o no. I, com que tenen un bon context, diners, polítiques i personal qualificat, quan els arriba un mandat per a publicar dades en accés obert com l’Horitzó 2020 no representa un problema passar a l’acció. De fet, fa tres anys que ja tenen un repositori de dades de recerca en accés obert (research open data) i un departament que el manté».
Albert: «Exacte, passa el mateix a la Universitat de Lovaina. Manquen recursos».
Maria: «A l’Estat espanyol, les capacitats, els perfils professionals, les ganes i la visió de les coses són molt similars. L’única diferència és que a Noruega ho poden desenvolupar i aquí costa més. Això em fa pensar que, de la mateixa manera que parlem de l’existència d’una divisòria digital, també em sembla que s’estableix una divisòria de l’accés obert».
La figura del bibliotecari
Maria: «A mi em va agradar la relació tan fluïda que tenen amb els professors, es parlen de tu a tu i la Biblioteca té la mateixa autoritat que l’acadèmia. Els vaig preguntar com ho havien aconseguit i em van respondre que evidentment no es guanya l’autoritat d’un dia a l’altre. Com que és una universitat relativament petita, la comunicació és més fàcil i des de sempre s’ha considerat com una facultat més. La Biblioteca també fa recerca i també pot optar a demanar projectes de recerca, per exemple».
Albert: «En el meu cas vaig detectar que tendeixen a tecnificar-se molt. Són perfils mixtos bibliotecari-informàtic.
Maria: «Sí, i a Noruega també van reconèixer, i no sempre de manera positiva, que tenen un personal de perfil professional molt heterogeni».
Makerspaces i laboratoris digitals
Albert: «Els laboratoris digitals i els makerspaces són un dels seus principals objectius: crear espais socialitzadors d’aprenentatge, agafar les biblioteques i treure els llibres, els taulells…».
Maria: «Sí, a Noruega també tendeixen a donar preferència a la publicació digital (digital first) i a reconvertir l’espai».
Albert: «Exacte!, reconvertir l’espai perquè sigui de socialització, treball en grup, laboratoris, estudi, perquè promogui la professionalització».
Albert Cervera és llicenciat en Filologia (UB) i en Documentació (UOC). La seva experiència laboral se centra en les biblioteques universitàries. Treballa a la Biblioteca de la UOC des de fa dotze anys.
Maria Boixadera és llicenciada en Filologia Catalana (UB) i postgraduada en Correcció i Assessorament Lingüístic (UAB). S’ha especialitzat en el camp de la qualitat, els estàndards i les polítiques, i també en estratègies editorials per a revistes científiques.
