5è Seminari d’edició científica de la UOC: «jugar net» en la publicació científica

Temàtica:  Multidisciplinar
Mesa rodona amb els ponents del seminari
02/04/19

Els editors de les revistes acadèmiques de la UOC han reflexionat amb el sociòleg, filòsof i investigador del CSIC Fernando Aguiar sobre l’ètica en el món editorial científic.

L’any 1998 la premsa es va fer ressò d’un estudi publicat a la prestigiosa revista The Lancet que vinculava la vacuna vírica amb l’autisme. Arran d’aquest fet, pares i mares d’arreu del món es van refusar a vacunar els fills. Només sis anys després, el periodista Brian Deer va descobrir la veritat: l’estudi era finançat per un bufet d’advocats i els resultats eren falsos.

Amb aquest cas famós, Marta Aymerich, vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC, va obrir el 5è Seminari d’edició científica de la Universitat. Un cas amb greus errors de praxi i conseqüències irreversibles que anava com l’anell al dit per a una trobada dedicada a l’ètica de la publicació científica.

​A continuació, Fernando Aguiar, investigador de l’Institut de Filosofia del CSIC, va presentar els valors, les perversions i les transformacions del sistema de publicació intercalant anècdotes i episodis de la seva experiència professional com a director d’una de les principals revistes espanyoles de sociologia: la Revista Internacional de Sociología (RIS).

Fernando Aguiar

Llums i ombres de la publicació

Aguiar va abordar la qüestió de l’ètica a la publicació amb un enfocament positiu: «Quan ens plantegem els problemes morals o ètics de la publicació, tendim a pensar en qüestions negatives i no en els valors positius que sustenten el sistema de publicació. Aquests queden amagats i, com a editors, hem de tenir-ne cura».

Per aquest motiu, Aguiar va encetar la seva ponència enumerant els valors morals i institucionals propis d’un sistema de publicació ideal i després va continuar amb els factors que el poden pervertir.

  • Com a valors morals va destacar la imparcialitat (l’avaluació a tothom per igual), el mèrit, l’esforç i l’originalitat (evitar el frau, el plagi o la còpia): elements centrals per a garantir «el joc net» i el camí cap a un «sistema just».
  • A més a més, l’expert va enumerar les bases del codi ètic que haurien de nodrir l’exercici professional de l’investigador. Va partir de la teoria del sociòleg Robert K. Merton: el registre, la certificació, la divulgació, la preservació i, recentment, també l’avaluació. Aquests valors es resumeixen en la voluntat de reconeixement, i és en aquest punt que la qüestió emocional entra en relació amb els valors morals.

Les perversions del sistema

A partir d’aquest marc modèlic, Aguiar va identificar les qüestions que relativitzen la moral i l’ètica de la publicació científica, les possibles perversions del sistema per part de tots els actors que intervenen en la publicació i en totes les seves fases: l’avaluació, el mesurament i la difusió.

  • Al principi els autors poden sucumbir al plagi, l’autoplagi, la falsa autoria, l’intent de pressió als editors o l’ús d’influències personals. Així mateix, els editors es poden inclinar cap a la parcialitat o veure’s temptats pel robatori d’idees, i els avaluadors, caure en l’endogàmia o el conservadorisme, fet que impediria innovar i arriscar.
  • En la fase de mesurament les perversions es poden presentar en forma de xarxes de citacions, grups de pressió o un excés de passió qualitativa. En aquest sentit, Aguiar va citar una vinyeta de Forges en què s’ironitza sobre la importància de tenir articles en revistes del Journal Citation Report (JCR) en l’àmbit acadèmic.
Vinyeta de Forges

​Finalment, la difusió es pot veure marcada per la mercantilització del coneixement o l’aparició de revistes depredadores. D’altra banda, un fet destacable és la relegació del llibre en favor de l’article.​ ​

El convidat va oferir diversos exemples de situacions viscudes durant els seus cinc anys com a director de la Revista Internacional de Sociología.

La transformació dins d’un ordre

Aguiar va continuar suggerint alternatives al model actual de publicació, mitjançant la introducció de canvis que permetin preservar-ne les bondats. Va comentar els pros i els contres de l’adopció d’alternatives als índexs d’impacte o el predomini de l’avaluació qualitativa.

Tot seguit, amb el repàs punt per punt de la Declaració de San Francisco sobre l’avaluació científica (DORA) i el Manifest de Leiden sobre indicadors de recerca van sorgir moltes qüestions per a obrir el diàleg amb els assistents. Un debat molt ric que va ocupar la darrera hora del seminari i en què van intervenir tots els representants de les revistes convidades.

Amb aquesta edició, l’Àrea de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge de la UOC ja ha organitzat cinc seminaris d’edició científica, amb la coordinació d’Elsa Corominas.

Editat per

Experts