Art, gènere i tecnologia

La Viquimarató Art i Feminisme és una activitat que s’inscriu dins de la iniciativa internacional Art+Feminism, centrada a fer visibles les dones cissexuals i transgènere, les persones de gènere no binari, els feminismes i les arts a la Viquipèdia. Cada any, durant el mes de març, organitzadores i noves editores d’arreu del món es reuneixen en grups per a aprendre a editar la Viquipèdia, crear nous articles i millorar el contingut que hi ha.

Cantant argentina criada a Hondures i resident a Màlaga. La seva primera cançó a YouTube encara no té ni tan sols un any de vida. És coneguda per la seva versatilitat estilística, ja que canta i rapeja amb ritmes que juguen amb el trap, l’R&B o el dancehall.

Nascuda a Girona però criada a Granada, va penjar la seva primera composició de música trap a YouTube el 2015 i actualment és una de les veus femenines més interessants del nou panorama de la música urbana en espanyol.

Coneguda per les quatre melodies que ha publicat, Aleesha és, possiblement, la promesa més ferma de la música urbana a l’Estat espanyol, amb els seus ritmes d’R&B i pop cantats en anglès.

La nova sensació del reggaeton i del panorama trap vol desmuntar tots els tòpics que envolten el món del reggaeton i que fan referència al feminisme i la sororitat.

Un dels nous noms de l’escena trap i hip-hop establert als marges del consum musical tradicional.

Niwen Paola, també coneguda com a Paola Teijeira, és dissenyadora de joies inspirades en El Senyor dels Anells o Joc de Trons. També és cantant i discjòquei, una faceta en què combina la música màquina i la rumba.

Aquesta cantant catalana d’origen algerià només té tres cançons a YouTube, amb unes lletres simples i encomanadisses i un ritme funk brasiler.

Ana Brenes, es va iniciar com cantant intèrpret i compositora i aviat va començar a participar en festivals reconeguts com Arte y flamenco de Cataluña (2015), Jardins de Pedralbes (2018), Festival Flamenco Nuevo Barrios (2018), Primavera Sound (2018)… L’any 2017 va posar la veu a Contemplación, una performance flamenca, i des del 2016 viatja a Inglaterra per a oferir concerts i masterclass.

Crimen Pasional és format per Briganti Boy i Neisha, una parella que fa reggaeton en català i que escriu lletres centrades en la seva pròpia sexualitat.

Alba Farelo, més coneguda com a Bad Gyal, és una cantant, productora i compositora catalana d’estils dancehall, reggaeton, trap, hip-hop, R&B i RCTM. Actualment té més de 150.000 subscriptors a YouTube.

Amb més d’1.150.000 reproduccions a YouTube, La Zowi és una trapera amb un estil propi que ha publicat melodies independents molt artístiques.

Somadamantina és una de les pioneres de la nova música urbana espanyola, amb gèneres com el trap, el drill i altres variants del hip-hop.

Amb el seu «neoperreo» Ms Nina ajuda la gent a alliberar-se, a sentir-se millor i a trencar tabús.

La Paula, o Cariatydes, és una influenciadora digital i model amb més de 50.000 seguidors a Instagram, amb qui comparteix tutorials de maquillatge i el seu dia a dia.

Les fundadores d’aquesta iniciativa tenen com a objectiu promoure qualsevol forma artística creada per noies i integrants del col·lectiu LGTBIQ+ i donar lloc a un espai segur.

La cantant càntabra Deva Joseph, més coneguda com a D’Valentina, té el punt de mira en el pop i l’R&B de nova generació, i actualment té més de 340.000 reproduccions a YouTube.

Un dels personatges més influents dins el col·lectiu LGTBIQ+. La seva cançó Reinas té més d’un milió i mig de reproduccions a Spotify i va ser un dels himnes més repetits en la manifestació feminista del 8M del 2018.

Aquesta vocalista de San Francisco i d’origen andalús ha estat una de les veus més lloades de l’escena urbana i s’erigeix en la nova promesa de La Vendición Records.

Colombiana i resident a Mèxic, Laura Puentes és discjòquei i dissenyadora de la seva pròpia marca de roba, i actualment és una de les exponents més importants del reggaeton underground.

Amb només 24 anys, aquesta discjòquei basca ha editat discs de manera compulsiva i despreocupada i ha tocat en festivals com el Primavera Sound, el BBK i el Low Festival.

És autora del llibre Crónica jonda, que es descriu com una road movie flamenca; un viatge per Espanya i pel temps, amb desviaments a festivals de música i en què el cant i el ball són els protagonistes.

Valeria Cisternes és una cantant, tatuadora i compositora xilena d’estils hip-hop, reggaeton i trap i es considera capdavantera del gènere musical del «neoperreo».

Alexandra García, més coneguda com a Daniela Blume, és una sexòloga que ha col·laborat en televisió, i també és presentadora i locutora de ràdio.

La Dani és el responsable d’èxits subterranis com Ciudad del vicio o Como Beyoncé. Un dels imprescindibles de l’escena underground malaguenya.

Va estudiar la carrera de música a Nova York i va començar els estudis de Llengües Modernes, Cultura i Comunicació. També va participar en el concurs musical televisiu Operación Triunfo 2018, en què va ser una de les concursants més polèmiques.

La cantant madrilenya Rocío Torres està involucrada en diferents projectes relacionats amb la música com a organitzadora d’esdeveniments, discjòquei i fundadora del grup CHICA, que promou qualsevol forma artística creada per noies i integrants del col·lectiu LGTBIQ+.

L’apropiació cultural és l’adopció d’un element d’una cultura aliena en la pròpia, i es pot donar en diferents àmbits, com ara el musical o el de la moda. Per a la influenciadora @virtual.diva, aquesta pràctica alimenta estereotips i provoca que es banalitzin les arrels culturals enaltint-ne el vessant més comercial.

Activitat que té com a objectiu fer visibles les dones, el feminisme i les artistes a la Viquipèdia.

Artista visual que explora narratives abstractes desenvolupant un codi mitjançant programari informàtic.

És cofundadora i codirectora de l’AI Now Research Institute, centre de recerca dedicat a l’estudi de l’impacte social de la intel·ligència artificial.

Dissenyadora que explora l’impacte de les tecnologies futures mitjançant experiments pràctics de disseny de producte i interacció tangible.

Artista independent i creadora de vídeos (videomaker) espanyola. El seu treball tracta de la noció de l’autor, la construcció d’imaginaris socials i la cultura popular. És l’organitzadora del festival Muestra Marrana i forma part dels col·lectius minipimer.tv, Real Archivo Sudaca i Cooperativa de Técnicas.

Artista i música nord-americana. La seva música la compon principalment amb ordinador. Es basa en el llenguatge de programació visual Max/MSP per a crear instruments personalitzats i processos vocals.

Artista i dissenyadora britanicojaponesa. El seu treball se centra en les implicacions socials, culturals i ètiques de les noves tecnologies, analitzades des del fenomen del feminisme i les qüestions de gènere.

Fotògrafa i activista nord-americana que ha posat en escena la construcció del gènere. També ha exposat la rica diversitat de morfologies del cos. disponibles. La seva obra presenta persones queer, trans i intersex com a subjectes més que objectes.

Grup d’activistes actius en la recerca de gènere i postpornografia. Aposten per la ressexualització de l’espai i l’esfera pública i la relectura crítica del discurs normatiu.

Professora associada de la Universitat de Girona i productora cultural catalana. Coordina el MINIPUT (Mostra de Televisió de Qualitat) des del 2002. A partir del 2001 col·labora amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i des del 2005 forma part del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona - Cinema Truffaut.

Artista visual, investigadora, productora cultural i professora de la Universitat de Barcelona. Està implicada en diversos estudis sobre polítiques de la representació i les seves relacions contextuals.

Artista d’origen peruà centrada en temàtiques relatives a la immigració entre d'altres. També s'interessa per la idea de nacionalitat, el treball, les diferències entre classes socials i les qüestions de gènere.

Artista que en els seus treballs aborda els límits de la legalitat i analitza la pràctica de les institucions. Les seves operacions artístiques les desenvolupa com a tàctiques que volen canviar les relacions de poder instaurades.

Artista dibuixant barcelonina que ha publicat fanzins textuals i còmics. Tot indica que serà una de les grans promeses del còmic d’avantguarda amb la seva obra La gran bola de helado (2016).

Projecte col·laboratiu entre artistes que defensen el trans i l’inter del concepte queer. Les complexitats i les contradiccions de les identitats múltiples des d’una visió politicoartística molt particular.

Entre el 2010 i el 2015 va ser la directora artística del premi Art and Artificial Life International Awards (VIDA) i, des del 2015, és la cap del programa oficial d’Arts en l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN).

Artista interactiva, empresària i enginyera canadenca. Utilitza mitjans experimentals i tecnologia per a estudiar representacions deliberades i inconscients de la identitat àrab. És creadora de littleBits, és considerada com a líder en el moviment Maker Movement and Internet of Things i va ser nomenada com una de les vint-i-cinc Makers Who are Reinventing the American Dream.

Artista catalana que fa tasques de comissariat i comunicació per a projectes de cultura i art digital. Actualment és comissària i forma part de l’equip de comunicació de Sónar+D, porta la comunicació de Reactable i del segell discogràfic Disboot, coorganitza Dorkbot i col·labora amb Eufònic.

Artesana xinesa que destaca per la seva defensa de les dones. S'enfoca en els àmbits: STEM (sigla anglesa de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), transhumanisme, codi obert i modificacions corporals, desafiant diversos estereotips de gènere i tecnologia.

Activista de Pamplona transfeminista i artista audiovisual. És professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Internacional de Barcelona (UNIBA). L’any 2016 va publicar la seva tesi doctoral, Transbutch. Luchas fronterizas de género entre el arte y la política, que es pot consultar en obert.

Els museus de la dona i de gènere lluiten per la defensa dels drets de les dones i per una societat democràtica amb igualtat de gènere. L’associació funciona com una xarxa de mediació entre els museus de la dona i les seves iniciatives, i també monitora les activitats que es duen a terme en aquests museus i les seves iniciatives arreu del món.

La Feminist Art Base es va crear l’any 2007 i es va expandir durant el 2014. La base de dades continua essent accessible per a investigadors com un arxiu de l’activitat duta a terme per alguns artistes entre el 1960 i el començament del 2000. És una base de dades autogenerada que inclou una selecció d’artistes del passat i del present, la feina de les quals reflecteix idees feministes, inversions i preocupacions, com, per exemple, Karen Heagle, Julia Kunin i Clarity Haynes. Els perfils creats a la base de dades inclouen biografies curtes, currículums i treballs destacats de les artistes. Aquesta base de dades vol ser un recurs entenedor per a aconseguir l’objectiu de «presentar el feminisme d’una manera accessible i rellevant, educar les noves generacions sobre el significat de l’art feminista i conscienciar el món de les contribucions culturals del feminisme».

Marianne Pitzen (la directora actual), juntament amb un grup interdisciplinari de dones treballadores, el va fundar l’any 1981. El Museu és dirigit per la societat Women’s Museum - Art, Culture, Research. Disposa de cinc estudis on les artistes contemporànies poden treballar. Això ja denota que l’objectiu principal d’aquest museu és la conscienciació de l’art de les dones i la revaloració de la seva importància històrica. La col·lecció permanent del Museu conté treballs de persones com Yoko Ono i les exposicions temporals i l’editorial tendeixen a centrar-se en l’art experimental de dones. El Museu també actua com a centre cultural, on es lliuren premis i es fan xerrades i tallers, i on també hi ha un estudi per a nens i nenes.

El grup de recerca GenTIC (Gènere i TIC) analitza les relacions de gènere que intervenen en el disseny, el desenvolupament i l’ús de les innovacions científiques i tecnològiques, amb un èmfasi especial en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i els àmbits STEM (sigla anglesa de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Aborda els efectes d’internet i les TIC en diferents aspectes de l’activitat humana des d’una perspectiva de gènere i amb un enfocament interdisciplinari.

El grup MEDIACCIONS (Comunicació i cultura digital) estudia les transformacions socials i culturals relacionades amb les tecnologies digitals i els mitjans. Investiga de manera crítica internet, els mitjans socials i les tecnologies digitals, i els papers que exerceixen en la societat contemporània i la producció cultural.

DARTS (Disseny, art, tecnologia i societat) és un grup de recerca que porta a terme una recerca sobre les interseccions entre art, disseny, tecnociència i societat, des d’una aproximació triple: pràctica, teòrica i, alhora, històrica. Amb un focus centrat en l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en la formació i la producció artística i del disseny, el grup aposta per un context interdisciplinari fèrtil, que manté interconnectat i amb tota la riquesa i complexitat. És per això que alhora assoleix com a seus una part dels reptes epistemològics i metodològics associats a l’espai transversal que contribueix a articular juntament amb la comunitat de coneixement i experiència de les arts.

Notícia publicada per Noam Cohen al New York Times sobre el biaix de gènere a la Wikipedia.

Article publicat per Sue Gardner al seu blog sobre les raons per les quals les dones no editen continguts a la Wikipedia.

Article publicat per Andreas Kolbe i amb aportacions de Nathalie Collida a Wikipediocracy, sobre per què les dones no tenen temps d’editar a la Wikipedia.

La International Journal of Gender, Science and Technology és una revista d’accés obert i amb avaluació d’experts. Se centra en temes de gènere sobre la ciència i la tecnologia, incloent-hi l’enginyeria, la construcció i el seu entorn, amb l’objectiu d’explorar les interseccions de la política, la pràctica i la recerca.

La revista Nineteenth-Century Gender Studies és una revista d’accés obert i amb avaluació d’experts. Publica recerca profunda i innovadora sobre estudis de gènere, literatura britànica del segle xix, art i cultura. La revista uneix investigadors i investigadores de diverses universitats per crear una única veu en aquest camp de coneixement. La revista abasta una àmplia definició dels estudis de gènere i dona la benvinguda a lliuraments que considerin el gènere i la sexualitat juntament amb la raça, classe, lloc, edat, habilitat i nacionalitat.

La revista Ada: A Journal of Gender, New Media, and Technology és una revista d’accés obert i amb avaluació d’experts dedicada al gènere, els nous mitjans i la tecnologia.

Per a dur a terme aquesta recerca, les autores d’aquest article publicat a la revista Computers in Human Behavior examinen els comportaments d’edició dels estudiants universitaris durant una editatona de Wikipedia pública i col·lectiva, per identificar factors potencials subjacents al biaix de gènere a la Wikipedia.

Article de les autores Heather Ford i Judy Wajcman publicat a la revista Social Studies of Science. Wikipedia és indiscutiblement una de les fonts d’informació més poderoses d’avui dia. Inicialment es va posar en marxa per a donar l’oportunitat de construir coneixement donant més representació a nombrosos grups de la societat. Ara bé, menys del 10% dels editors de Wikipedia són dones. A un nivell determinat, aquesta involució en les contribucions i els continguts encara és un altre cas de la cultura masculina de la tecnociència. En aquest article s’examina la recerca empírica que subratlla aquests temes amb l’objectiu de demostrar que la infraestructura de la Wikipedia introdueix noves fonts, i menys visibles, en la desigualtat de gènere.

Article de María Laura Gutiérrez Jiménez publicat a la revista Asparkia: Investigació Feminista. L’autora organitza l’article a partir d’una cronologia dels seus debats inicials i es pregunta sobre com ha cristal·litzat actualment la idea de l’art feminista i l’art de dones o de gènere en les diverses aproximacions a les teories i metodologies artisticovisuals actuals.

Enquesta duta a terme pel Collaborative Creativity Group del Centre de Recerca i Capacitació Econòmica i Social sobre Innovació i Tecnologia de la Universitat de les Nacions Unides a Maastricht (UNU-MERIT) i en col·laboració amb la Fundació Wikimedia. El 2008 va llançar l’enquesta més completa fins ara sobre els lectors i els editors de la Wikipedia. L’enquesta es va traduir a 20 llengües i va rebre més de 170.000 respostes. Entre altres conclusions, l’enquesta va revelar que només el 13% dels editors eren dones.

En aquest article es discuteix que l’èxit de les editatones de Wikipedia organitzades pel projecte Art+Feminism es deu al resultat de dos factors diferents però relacionats: una xarxa de col·laboració entre viquipedistes, bibliotecaris i investigadors, i un increment de la visibilitat de la necessitat d’un activisme de gènere a la xarxa. Treballant per mitjà d’aquests dos factors, les autores i l’autor de l’article exploren el concepte del bibliotecari en xarxa en el camp del compromís.

La posició que l’art feminista té dins del museu d’art és complexa i sovint contradictòria. L’alternativa seria la presentació del feminisme com un conjunt de pràctiques de vida. Aquest article analitza el disseny del projecte LEVEL com a intent de superar el guió del feminisme com un moment històric i tornar a l’experiència viscuda de l’art feminista com a comprensió política i compromís social.

Article publicat a la revista Australian Feminist Studies. L’autora reflexiona sobre el procés de recerca històrica en arxius digitals des d’una perspectiva feminista i suggereix que els investigadors recorrin al corpus d’erudició existent sobre aquest procés per part de bibliotecaris i arxivers.